Bandylita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBandylita
Bandylite-177426.jpg
Fórmula química CuB(OH)4Cl
Epònim Mark Chance Bandy
Localitat tipus mina Queténa (Queténa Prospect), dipòsit de Cu de Toki (Toki Cluster), Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria borats
Nickel-Strunz 10a ed. 6.AC.35
Nickel-Strunz 9a ed. 6.AC.35
Nickel-Strunz 8a ed. V/G.08
Dana 25.1.4.2
Heys 10.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 6,19Å; c = 5,61Å;
Simetria 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color blau intens amb parts verdes; blau cendra a blau italià, fent-se més verd amb inclusions d'atacamita; blau en llum transmesa
Exfoliació perfecta en {001}
Tenacitat elàstica
Duresa 2,5
Lluïssor vítria, nacrada
Color de la ratlla blau clar
Diafanitat transparent
Densitat 2,81 g/cm3 (mesurada); 2,81 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,691 a 1,692 nε = 1,640 a 1,641
Birefringència δ = 0,051
Pleocroisme fort
Solubilitat en aigua
Impureses comunes Fe
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1938
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La bandylita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Mark Chance Bandy (1900-1963), enginyer de mines americà, mineralogista i col·leccionista de minerals, el primer que recull el mineral.

Característiques[modifica]

La bandylita és un borat de fórmula química CuB(OH)4Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5, i és soluble en aigua. S'altera fàcilment a eriocalcita quan s'exposa a l'aire. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, a Washington, amb el número de catàleg C5459.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bandylita pertany a "06.AC - Monoborats, B(O,OH)4, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc." juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1938 a la mina Queténa, al dipòsit de coure de Toki, que es troba al districte de Chuquicamata, a Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com eriocalcita i atacamita. Sembla que també ha estat descrita al districte de Magallanes i al Taltal, tots dos indrets a la província d'Antofagasta.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandylita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bandylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juny 2017].