Bandylita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBandylita
Bandylite-177426.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuB(OH)4Cl
EpònimMark Chance Bandy Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Queténa (Queténa Prospect), dipòsit de Cu de Toki (Toki Cluster), Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AC.35
Nickel-Strunz 9a ed.6.AC.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/G.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana25.1.4.2
Heys10.1.2
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 6,19Å; c = 5,61Å;
Simetria4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorblau intens amb parts verdes; blau cendra a blau italià, fent-se més verd amb inclusions d'atacamita; blau en llum transmesa
Exfoliacióperfecta en {001}
Tenacitatelàstica
Duresa2,5
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablau clar
Diafanitattransparent
Densitat2,81 g/cm3 (mesurada); 2,81 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,691 a 1,692 nε = 1,640 a 1,641
Birefringènciaδ = 0,051
Pleocroismefort
Solubilitaten aigua
Impureses comunesFe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1938
Referències[1]

La bandylita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Mark Chance Bandy (1900-1963), enginyer de mines americà, mineralogista i col·leccionista de minerals, el primer que recull el mineral.

Característiques[modifica]

La bandylita és un borat de fórmula química CuB(OH)4Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5, i és soluble en aigua. S'altera fàcilment a eriocalcita quan s'exposa a l'aire. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, a Washington, amb el número de catàleg C5459.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bandylita pertany a "06.AC - Monoborats, B(O,OH)4, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc." juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1938 a la mina Queténa, al dipòsit de coure de Toki, que es troba al districte de Chuquicamata, a Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com eriocalcita i atacamita. Sembla que també ha estat descrita al districte de Magallanes i al Taltal, tots dos indrets a la província d'Antofagasta.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandylita
  1. «Bandylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juny 2017].