Baqa ash-Sharqiyya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBaqa ash-Sharqiyya
باقه الشرقية

Localització
 32° 24′ 38″ N, 35° 04′ 09″ E / 32.410583333333°N,35.069141666667°E / 32.410583333333; 35.069141666667
País Cisjordània Palestina
Municipi
Graella palestina 156/201
Població
Total 4.101  (2007)
• Densitat 976,43 hab/km²
Geografia
Superfície 4,2 km²
Organització política
Governació Tulkarem
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Baqa ash-Sharqiyya —en àrab باقه الشرقية, Bāqa ax-Xarqiyya— és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 16 kilòmetres al nord-est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 4.101 habitants el 2007.[1] Els refugiats eren el 20,4% de la població de Baqa ash-Sharqiyya en 1997.[2]

Es troba aproximadament s 3 kilòmetres a l'oest, a l'altra banda de la Línia Verda, limita amb Baqa al-Gharbiyye, («el ram de flors occidental») que es troba sota jurisdicció israeliana. Ambdues viles eren originàriament una sola, coneguda com a Baqa, fins a la guerra araboisraeliana de 1948. Abans de la Segona Intifada, Baqa ash-Sharqiyya tenia 4.000 dúnams; Israel confiscà uns 2,000 dúnams de terra per construir el Mur de Cisjordània.[3]

Història[modifica]

Època otomana[modifica]

Baqa ash-Sharqiyya està situada en un lloc antic. Durant el govern otomà, en 1596, Baqa ash-Sharqiyya era situada a la nàhiya de Qaqun al sanjak de Nablus. Tenia una població de 35 llars, i pagaven taxes sobre el blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i/o ruscs, i una premsa per a olives o raïms.[4][5]

En 1882 el Survey of Western Palestine Palestine Exploration Fund descriu Baqa com «un petit llogaret en un lloc elevat, amb oliveres. Té un pou al sud i una petita "mukam" (tomba musulmana) cap al nord; l'envolten oliveres disperses i hi ha dues o tres palmeres a prop. Unes cases es mantenen separades, al sud-est, prop d'un segon mukam, anomenat Abu Nar (“Pare del Foc”).»[6] Una pedra amb inscripcions aràbiques situada a l'entrada de la mesquita de la vila Podria ser el començament del text d'una dotació («waqf»).[7]

Una llista de poblacions de 1887 mostra que Baqa ash-Sharqiyya tenia uns 180 habitants, tots musulmans.[8]

Època del Mandat Britànic[modifica]

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Baqa Sharkiyeh tenia una població de 269 musulmans,[9] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 330 musulmans, en 67 cases.[10]

En 1945 la població de Baqa ash-Sharqiyya era de 480 musulmans,[11] amb una àrea de 3,986 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[12] D'aquests, 173 dúnams eren per plantacions i terra de rec, 2,870 per cereals,[13] mentre 14 dúnams eren sòl edificat.[14]

Després de 1948[modifica]

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949 va restar en mans de Jordània. El rei Abdal·lah I de Jordània va cedir la regió de Wadi Ara a canvi de Hebron i com a resultat Baqa al-Gharbiyye quedà a la part occidental de la Línia Verda, separada de la part oriental, Baqa ash Sharqiyya. Ambdues viles encara mantenen estrets lligams socials i econòmics, però han estat reduïts degut a la construcció del Mur de Cisjordània al voltant de l'"enclavament de Baqa" de la Zona de Separació.[15] Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana

Sanitat[modifica]

Baqa ash-Sharqiyya allotge el Mother and Child Health Centre (MCH), usat per les viles palestines dels voltants (Nazlat Abu Nar i An-Nazla al-Gharbiya).[16] Les instal·lacions del centre de salut de Baqa ash-Sharqiyya són designats com a MOH nivell 3.[17]

Referències[modifica]

  1. 2007 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  2. Palestinian Population by Locality and Refugee Status Palestinian Central Bureau of Statistics
  3. Baqa Al Sharqia: A Palestinian village isolated by the Segregation Wall Arxivat 14-7-2009 at the Wayback Machine. Land Research Center. 13 August 2003.
  4. al-Salim, Farid. Landed Property and Elite Conflict in Ottoman Tulkarm. Jerusalem Quarterly. Autumn 2011.
  5. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 159
  6. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 152
  7. Sharon, 1999, p.88.
  8. Schumacher, 1888, p. 181
  9. Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p. 27
  10. Mills, 1932, p. 53
  11. Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 20
  12. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74
  13. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 124
  14. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 174
  15. Profile: Baqa Sharqiya Enclave & Qafin Arxivat 15-1-2008 at the Wayback Machine. UNRWA
  16. Trapped by the Barrier: Life in a Palestinian Enclave Arxivat 15-1-2008 at the Wayback Machine. UNRWA
  17. Health care Facilities Tulkarm Governorate

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]