Barbut verd de Malabar
Psilopogon malabaricus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Megalaimidae |
| Gènere | Psilopogon |
| Espècie | Psilopogon malabaricus (Blyth, 1847) Psilopogon malabaricus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Megalaima rubricapillus malabarica Psilopogon malabarica |
| Protònim | Bucco malabaricus |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El barbut verd de Malabar (Psilopogon malabaricus) és una espècie d'ocell de la família dels megalèmids (Megalaimidae) originari dels Ghats occidentals a l'Índia que habita selva i boscos de plana fins als 1300 m al sud-oest de lÍndia, des de Goa fins Kerala.[1]
Anteriorment es considerava una raça del barbut verd de Sri Lanka (P. rubricapillus). En alguns llocs la distribució es superposa amb la del el barbut verd pintat (P. haemacephala) i té un crit similar però més ràpid.[2]
Descripció
[modifica]El barbut verd de Malabar és un ocell corpulent amb un vermell diagnòstic a tota la cara, el front, la gola i el pit. Té una banda blava difusa als costats del cap i el pit, mentre que una gruixuda banda negra transversal separa les parts blaves de les vermelles. Algunes franges tènues són visibles a la part inferior sobre un color de fons que, d'altra banda, és verd. El juvenil és d'un verd més apagat, no té el patró facial prominent de l'adult, llueix una banda grisa en lloc de blava i mostra una mica de groc entre les plomes vermelles. El juvenil es distingeix millor d'un barbut ver pintat juvenil per les parts inferiors sense franges. El barbut de malabar se sent més sovint que no pas es veu. El crit és un "kuk-kuk-kuk" ràpid, dubtosament separable del verd pintat pel ritme de vegades lleugerament més ràpid.[3][4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta espècie es troba als Ghats occidentals des de Goa al sud fins al sud de Kerala, en boscos perennifolis humits, principalment per sota dels 1200 m d'altitud. També es troben en plantacions de cafè. Sovint visiten espècies de Ficus, unint-se a estols de coloms verdosos i minàs.[4]
Comportament i ecologia
[modifica]
Aquests ocells se solen veure en parelles durant la temporada de cria, però són gregaris durant la temporada de no cria. En vol, el vol recte i ràpid pot semblar-se al dels loris. La temporada de cria és principalment de febrer a març, abans de les pluges. El forat del niu l'excava a la part inferior de branques primes. Triga uns divuit dies a excavar-lo. Aquests forats sovint són destruïts per barbets més grossos que poden intentar ampliar el forat.[2]
Construeix un niu cada any. Pot fer diversos forats i qualsevol forat addicional el pot utilitzar per descansar. La posta consisteix en dos ous. Els incuben durant 14 a 15 dies. Els ous poden ser depredats per esquirols (Funambulus sp.) si bé normalment són foragitats pels ocells adults. Els ous no desclosos són retirats pels pares. Durant la primera setmana, els pollets s'alimenten d'insectes i després s'alimenten de fruites. Els pollets emplomen en uns trenta-cinc dies.[4][5]
L'espècie s'alimenta principalment de fruites, però de vegades menja larves, tèrmits, formigues i petites erugues. A Kerala, els arbres fruiters es limitaven principalment a espècies de Ficus, especialment Ficus retusa, Ficus gibbosa i Ficus tsiela. Quan s'alimenten de fruites petites, tendeixen a posar-se i picotejar en lloc d'empassar-se la fruita sencera. Fora de l'època de cria, s'uneixen a estols d'espècies mixtes que busquen menjar.[6]
Taxonomia
[modifica]Bucco malabaricus va ser el nom científic proposat per Edward Blyth l'any 1847 i la localitat tipus "Malabar".[7]
Més tard va ser classificat en el gènere Megalaima, proposat per George Robert Gray el 1842, qui va suggerir utilitzar aquest nom en lloc de Bucco.[8] El gènere Psilopogon té precedència sobre Megalaima i, per tant, s'utilitzà, a més, la investigació filogenètica molecular dels barbuts va revelar que els ocells del gènere Megalaima formen un clade, que també inclou el barbut de plomall encès (Psilopogon pyrolophus), l'única espècie classificada en el gènere Psilopogon en aquell moment. Els barbuts anteriorment classificats en aquest gènere van ser, per tant, reclassificats sota el gènere Psilopogon.[9]
És una espècie monotípica.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Psilopogon malabaricus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2025, 28-05-2025. DOI: 10.2305/iucn.uk.2025-2.rlts.t22726150a280961983.en.
- 1 2 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012. ISBN 978-84-96553-85-9.
- ↑ «barbut verd de Malabar». eBird. [Consulta: 21 novembre 2025].
- 1 2 3 {{{títol}}}. 2a edició.títol=Handbook of the birds of India and Pakistan: together with those of Bangladesh, Nepal, Bhutan and Sri Lanka|editorial=Oxford university press|data=2001|lloc=New Delhi|isbn=978-0-19-565934-4|nom=Sálim|cognom=Ali|nom2=Sidney Dillon|cognom2=Ripley|nom3=T. J.|cognom3=Roberts|url=https://www.amazon.com/-/es/Salim-Ali/dp/0195659376|pàgines=161-162}}
- ↑ Yahya, HSA. Breeding biology of Barbets, Megalaima spp. (Capitonidae: Piciformes) at Periyar Tiger Reserve, Kerala. v.85 (3). Bombay: Bombay Natural History Society, 1988, p. 493–511.
- ↑ Yahya, Hafiz SA. Food and feeding habits of Indian Barbets, Megalaima spp. v.97 (1). Bombay: Bombay Natural History Society, 2000, p. 103–116.
- ↑ Blyth, Edward. The journal of the Asiatic Society of Bengal. v.16. Calcutta: Bishop's College Press, 1847, p. 465.
- ↑ Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma and an indication of the typical species of each genus. Londres: R. and J.E. Taylor, 1841, p. 12.
- ↑ Moyle, Robert G «Phylogenetics of barbets (Aves: Piciformes) based on nuclear and mitochondrial DNA sequence data» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 30, 1, 1-2004, p. 187–200. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00179-9.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jacamars, puffbirds, barbets, toucans, honeyguides – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 21 novembre 2025].
