Baronia del Papiol
La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol.[1]
Per un document de 1115 el domini del castell pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol.[2][3]
El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia,[3] a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol.[2]
El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment al polític i escriptor republicà, que defugí ser-ne baró, Valentí Almirall i Llozer.[2] Actualment, en comparteixen títol i propietat del castell les germanes Adela i Maria Teresa Mora Almirall, casada amb Manuel Bofarull Estarlich, amb descendència.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «baronia del Papiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Castell del Papiol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 «El Papiol». Ajuntament del Papiol. Arxivat de l'original el 19 de juny 2018. [Consulta: 25 febrer 2015].