Barres de paret
Unes barres de paret (també conegudes com escala sueca o paret sueca), és una peça d' equip amb forma d'escala que s'adjunta a la paret d'una sala de gimnàs o d'una habitació destinada a fer exercici.
Història[modifica]
Van ser desenvolupes per Pehr Henrik Ling (1776–1839) [1] i posteriorment desenvolupat pel seu fill Hjalmar Ling (1820–1886) .
Amb el suport del rei suec, Ling va fundar el Royal Institute for Gymnastics, on va ensenyar gimnàstica com a art, que més tard es va convertir en el sistema de treball a tot Europa. Més tard vtambé va inventar el marc suec.[2]
Amb l'arribada dels immigrants a Amèrica, les barres de paret es van adoptar ràpidament als EUA.
Aspecte i textura[modifica]
Als gimnasos, les barres de paret solen ser perquè es puguin pujar per sobre . Depenent de l'estat, una barra de paret té entre 210 i 260 cm d'alçada i un nombre de graons de 9 a 16. La barra de l'esglaó superior sempre es col·loca lleugerament cap endavant perquè es puguin fer exercicis de gimnàstica penjant-se.
Les majoria de barres de paret disponibles comercialment estan fetes de fusta de pi, tot i que també hi ha barres fetes de fusta de freixe més dura. El gruix del brot és d'uns 35 mm.
A la part superior de l'escala d'escala hi ha un espai més gran per permetre fer exercicis. En alguns casos, aquesta distància també es pot trobar al quart baix. Hi ha barres fetes a la mida dels infants.[3]
Usos[modifica]
Les barres de paret tenen molts usos i són molt utilitzades en gimnasos i escoles. S'utilitzen simplement per a les habilitats de coordinació, especialment a l'educació primària, on també les utilitzen per poder fer equilibris i lliscaments penjats.[4] Són útils per a l'entrenament de parkour, ja que els gimnastes, a part d'enfilar-se, penjar-se i balancejar el cos a les barres, poden saltar des de les diferents altures que els proporcionen les barres, després de determinar cada gimnasta des de quina alçada li convé fer-ho.[5] També són utilitzades per gimnastes més avançats per als seus entrenaments de resistència, entrenaments de flexibilitat o exercicis abdominals. Els gimnastes poden penjar-se de la barra més alta amb l'esquena cap a les barres i realitzar exercicis abdominals, o penjar-se de cara a les barres per estirar l'esquena.[6]
Referències[modifica]
- ↑ The Encyclopedia americana. Danbury (Conn.): Scholastic library publishing, 2006. ISBN 0-7172-0139-2.
- ↑ «Historia drabinek gimnastycznych» (en polonès), 02-02-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Nützliche Artikel» (en alemany). [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Broomfield, Lindsay. Complete Guide to Primary Gymnastics. Human Kinetics, 2011. ISBN 0736086587.
- ↑ Rochhausen, Sascha. Teaching Parkour Sports in School Gymnastics. Books on Demand, 2011. ISBN 3842375646.
- ↑ Rhythmical Gymnastics. Taylor & Francis.
Bibliografia[modifica]
- Heinz-Willi Gerards: Exercicis sobre les barres de paret. En: L'entrenador. Vol 15, núm. 3, ISSN 0342-8419, 1982, pàg 9.
- Rolf Nagel, Bettina Hauschild: Introducció a l'escalada esportiva en una barra de paret. A: Pràctica esportiva. Vol 40, núm. 2, 2000, ISSN 0176-5906, pàgs. 6–7.
- Elburg Riz: Escales amunt: escales avall a les barres de la paret. En: . Vol 61, núm. 4, 1987, ISSN 0344-4023, pàg. 77.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barres de paret |