Bartolomeo Cordans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBartolomeo Cordans
Dades biogràfiques
Naixement 12 de març de 1698
Venècia
Mort 14 de maig de 1757 (59 anys)
Udine
Activitat professional
Ocupació Compositor
Moviment Música barroca
Modifica dades a Wikidata

Bartolomeo Cordans (Venècia, 12 de març de 1698 – Udine, (Friül), 14 de maig de 1757), fou un compositor italià, considerat un dels compositors més importants en l'àmbit de la música sacra setcentista al Friül.

Ingressà en l'orde franciscana sent molt jove, i el papa li concedí la seva secularització el 1735, passant a ocupar el lloc de mestres de capella de la catedral d'Udine. Anteriorment havia escrit diverses òperes, representades a Venècia, entre elles: La generositat di Tiberio, en col·laboració amb Santo Lapis. Silvia (1730), amb llibret del comte Enrico Bissaro, i La Romilda, lletra de Pagani Cesa el 1731. A més, va compondre, l'oratori San Romualdo, que cantaren per primera vegada els frares camaldulencs del convent de Sant Miquel de Murano, en el VII aniversari de la mort del sant.

Cordans era home de caràcter violent, va sostindré agres discussions amb el bisbe i els canonges de la catedral a la qual pertanyia, i en venjança, en el seu testament deixà tota la música que tenia en el seu poder a un fabricant de focs artificials, amb la precisa condició d'emprar el paper en la fabricació de coets, i afegint que lamentava no poder fer el mateix amb les partitures que guardava en el capítol de la catedral.

La seva fecunditat, segons sembla, fou prodigiosa, doncs en l'arxiu de la referida catedral s'hi guarden, a més de les obres cremades, 60 Misses solemnes amb cors i orquestra, algunes d'elles a dos cors, un centenar de Salms i una innumerable quantitat de motets, antífones i responsoris.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]