Bartomeu Godó i Pié
Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer de 1839 - Barcelona, 22 de gener de 1894)[1] fou un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Carles Godó i Pié (1834-1897).
Bartomeu Godó nasqué l'any 1839 a Igualada, essent un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià.[2] El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l'hereu, i en Bartomeu i en Carles s'instal·laren a Barcelona l'any 1856[3] per, posteriorment trasladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Bartomeu es casà amb la basca María Gloria de Eguía y Muruaga.[4] La crisis relacionada amb la Tercera guerra carlina (1872-1876), els obligà a tancar les delegacions i a retornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins la pèrdua dels territoris colonials espanyols l'any 1898, però la de filats continuà funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A malgrat que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen càrrecs polítics, tant a nivell local com nacional. Bartomeu Godó fou tinent d'alcalde de l'ajuntament d'Igualada[5] i Diputado a Cortes per Igualada en les eleccions de 1881 i 1886.[6] Ell i el seu germà Carles fundaren el diari La Vanguardia el 1 de febrer de 1881, per a difondre les seves doctrines liberals.[7][8]
Bartomeu Godó va ser promotor del ferrocarril Igualada-Martorell, i directiu de la companyia creada, CFEIM, entre 1882 i 1883. Aquest projecte li serví de palanca per guanyar les eleccions de 1881, davant de la candidatura conservadora de Camacho, promotora de la línia rival Igualada-Sant Sadurní.[4]
Bartomeu Godó era un home de complexió robusta i morí a Barcelona el mes de gener de 1894, després de tres anys de llarga malaltia.[5] La casa mortuòria s'instal·là al carrer de Provença, 111. El seu funeral es celebrà el 24 de gener a l'església de Jesús, de Gràcia, i fou enterrat al Cementiri Nou.[9]
Ramón Godó i Lallana (1864-1931), primer Comte de Godó i nebot de Bartomeu Godó, va mantenir la línia política dels seus predecessors, impulsant el creixement de La Vanguardia, de la mateixa manera que posteriorment ho feu Carlos Godó i Valls (1899-1987), segon Comte de Godó.[10]
Amalia Godó Belaunzaran, filla de Bartomeu Godó, es casà l'any 1884 amb Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil que l'any 1904 encarregà a Antoni Gaudí la Casa Batlló.[11]
Vegeu també
Referències
- ↑ La Vanguardia, 23 de gener de 1894, Esta madrugada... Don Bartolomé Godo y Pié ha muerto
- ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier
- ↑ La Vanguardia, 24 d'abril de 2001, 125 años de Barcelona (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0923102-131704//jpm07de13.pdf, Pàgina 527
- ↑ 5,0 5,1 La Vanguardia, 28 de gener de 1894, ¡Cuánta tristeza nos produjo el fallecimiento de don Bartolomé Godo...
- ↑ Fitxa de Bartolomé Godó Pié al Congrés dels Diputats
- ↑ Sinopsis del llibre "Los Godó: vida y leyenda", escrit per Vis Molina,
- ↑ Primer número de La Vanguardia(castellà)
- ↑ La Vanguardia, 25 de gener de 1894, LOCALES.Ayer se verificó el entierro de .... don Bartolomé Godo y Pié
- ↑ Carlos de Godó y Valls, conde de Godó, propietario de 'La Vanguardia' (castellà)
- ↑ Casa Batlló (Despedida soltero y boda) (castellà)