Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarBatalló de la Milícia Efectiva del Regne de València
Tipus batalló
Modifica les dades a Wikidata

Els diferents atacs que palesaven la feblesa de la defensa del litoral van fer crear el 1594 el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de València,[1] que serviria d'exèrcit defensiu del regne, amb deu mil homes destinats a respondre a qualsevol atac, però amb l'expulsió dels moriscos el 1609, i el suport i informació que donaven als assaltants, la quantitat i virulència dels atacs va baixar.

El batalló va agafar forma amb ordres i pragmàtiques reials de 1597 i 1629, amb deu companyies de mil homes cada una, destacada cada una en una vila del regne. El 1609 va participar en el sufocament la de revolta de la Mola de Cortes durant l'expulsió dels moriscos[2] El 1618 es van armar dues galeres a càrrec del regne per a la defensa de la costa valenciana, la seva existència i missió va ser efímera, perquè finalment el 1620 van passar a la flota reial.[3] Amb la reforma de 1643 el nombre d'efectius va baixar a vuit mil homes,[4] amb vuit terços: dos a València, un a Llíria, Onda i Sant Mateu al nord, i Alzira, Alcoi i Elx, al sud. Cada terç estava compost de deu companyies cada un, amb trenta piques, quaranta-cinc arcabussos i vint-i-cinc mosquets. El batalló es va renovar de nou el 1650 amb la proclamació d'una nova pragmàtica que reduïa els terços de socors de la frontera i defensa del Regne a cinc mil homes en total: El de la Ciutat de València, de vuit-cents homes, i set terços, amb seu a Sogorb, Castelló de la Plana, Maestrat, Alzira, Dénia, Xàtiva i Oriola, dividits en companyies de seixanta soldats cada una, de divuit piques, vint-i-set arcabussos i quinze mosquets. En 1692 una nova pragmàtica reial n'abolia les anteriors i constituïa la força armada del Regne de València en sis mil homes d'infanteria i mil tres-cents de cavalleria.

La Guerra de Successió[modifica]

Encara que n'hi va haver partidaris a banda i banda, el Regne de València majoritàriament es va decantar cap a la causa austriacista, i amb l'aixecament maulet de Joan Baptista Basset i Ramos, Joaquín Ponce de León Láncaster y Cárdenas, el virrei filipista del R egne no va poder utilitzar els terços valencians per lluitar contra el seu propi poble, i va demanar el retorn al regne d'un terç de sis-cents infants valencians que es trobaven destacats a Cadis. Però el perill que s'unissin als alçats va fer que Felip IV desistís de la proposta. Finalment, el virrei va fugir a Castella, de manera que l'Arxiduc Carles d'Àustria va jurar els Furs del Regne de València, sent coronat rei dels valencians el 1705 a Dénia.

Es crearen nous regiments per lluitar pels Furs, privilegis i llibertats nacionals que garantia el regnat de Carles III, el 12 de novembre de 1705, tenim la creació d'un regiment de cinc-cents homes i el 28 de juliol de 1706 es donen nom a sis regiments per ser els més plausibles a la devoció valenciana: El Regiment de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu, el de La Nostra Patrona i Reina dels Desemparats, el de Els Sants Patrons Vicent Màrtir i Ferrer, el de Sant Jordi Patró del Regne, el de El Nostre Patrici Sant Lluís Bertran i el de El Gran Pare de Pobres Sant Tomàs de Villanueva.[3] L'1 d'agost de 1706 el General Rafael Nebot demana la creació de dues noves companyies de cinquanta homes cadascuna per donar-li suport en la contesa.

L'Exèrcit Regular Austriacista format per valencians es componia per:

Finalment, Felip IV (V de les Espanyes) va ser rei "foral" del Regne de València de 1700 a 1707. El 29 de juny de 1707 va procedir definitivament a l'abolició definitiva del règim foral per mitjà del Decret de Nova Planta.

El Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats es formà el 1713 per soldats valencians que van decidir lluitar fins a la mort, constituint un regiment específic de valencians a Catalunya.[5]

Després del Decret de Nova Planta[modifica]

Les milícies van ser reorganitzades per Felip V el 1734 però la Guerra de Successió Espanyola feia desaconsellable crear un dispositiu militar permanent en mans dels vençuts valencians i fins al 1753 la monarquia no es va decidir a crear milícies provincials a la Corona d'Aragó.[6]

Referències[modifica]

  1. Ferran Valls i Planes, Atacs dels pirates berberiscos a les nostres costes durant el segle XVIII Publicat a Aljub n.36
  2. Lomas Cortés, Manuel. El proceso de expulsión de los moriscos de España (1609-1614) (en castellà). Universitat de València, 2012, p. 154. ISBN 8437088968. 
  3. 3,0 3,1 (castellà) Pere Martí i Martínez, El ejército del Reino de Valencia
  4. Vicente Boix, Apuntes históricos sobre los Fueros del antiguo Reino de Valencia (castellà)
  5. Pérez Aparicio, Carmen; Felipo Orts, Amparo «Un drama personal i col·lectiu: L'exili austriacista valencià». Pedralbes. Revista d'Història moderna. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 1998, p.338.
  6. (castellà) José Luis Castán Esteban, Milicias provinciales en América y Valencia en el siglo XVIII. Una comparación