Batalla d'Ània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla d'Ània
Guerres de la Companyia Catalana d'Orient
Ània, actualment Kuşadası
Ània, actualment Kuşadası
Data entre juny i juliol del 1304
Localitat Ània
Territori península d'Anatòlia
Resultat victòria de la Companyia Catalana d'Orient en nom de l'Imperi Bizantí
Batalla d'Ània (Mediterrani oriental)
Batalla d'Ània
Batalla d'Ània
Batalla d'Ània
Coord.: 37° 51′ 0″ N, 27° 15′ 0″ E / 37.85000°N,27.25000°E / 37.85000; 27.25000
Bàndols
Turcs Oghuz
* Emirat d'Aydın-oğhlu
Imperi bizantí Imperi Bizantí
* Companyia Catalana d'Orient
Comandants en cap
Roger de Flor
Oficials destacats
Bernat de Rocafort
Forces
cavalleria
infanteria
cavalleria (pesant)
almogàvers
Baixes
1.000 cavalleria
2.000 infanteria
cavalleria
infanteria

La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat d'Aydın-oğhlu (Gabella de Tin).[1]

Antecedents[modifica]

Durant el 1302, tots els esforços militars de l'imperi Bizantí per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatòlia havien resultat inútils. Davant d'aquesta situació, l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg contractà els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, organitzada per Roger de Flor i formada per almogàvers veternas de la Guerra de Sicília. La Companyia salpà del Regne de Sicília el mes d'agost del 1303 i desembarcà a Constantinoble el setembre del 1303.

Guerra contra els Emirats Turcs[modifica]

La primera acció militar de la Companyia contra els turcs tingué lloc pocs dies després de la seva arribada, quan a la Batalla del riu Cízic derrotaren i exterminaren sistemàticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern però, la Companyia decidí eixhivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril[2] i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadèlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-oğhlu. Però un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrerí l'inici de l'expedició. Després de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tan sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inicià finalment a primers de maig i les tropes de què disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogàvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

Trancorreguts uns dies de maig,[3] la Companyia arribà a la ciutat bizantina d'Achyraus i des d'allí travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kaïkos,[4] caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaça forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notícies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren ràpidament i iniciaren l'evacuació de la ciutat, però tot i la precipitació de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe.

Des de Germe, la Companyia reprengué la seva ruta travessant Chliara, on rebé petició d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Però Roger de Flor es negà a dispersar les seves tropes, perquè la seva estratègia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exèrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socórrer Filadèlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continuà el camí per Thyateira i s'internà en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadèlfia.

Quan el bey Yakup bin Ali Şir, al capdavant de la coalició[2] de tropes turques de l'Emirat de Germiyan-oğhlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Aydın-oğhlu (Gabella de Tin), fou informat de l'arribada imminent de la Companyia, decidí aixecar el campament de setge sobre Filadèlfia i s'aparellà per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici. Tot i la rapidesa del bey turc, la Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadèlfia a gran velocitat i prengué contacte amb l'exèrcit turc a l'albada prop d'Aulax, situat a tan sols un jorn de distància[2] de Filadèlfia. Després d'aparellar-se per la batalla, la infanteria lleugera almogàver es llençà a l'atac i la càrrega arribarà sobre les línies turques i començaren a clarejar les seves línies provant de trencar la seva formació. Per la seva banda, Roger de Flor menà la seva cavalleria pesant contra la cavalleria lleugera turca i aconseguí aturar les envestides turques. Passat el migdia, a l'hora Nona,[2] el centre de la formació turca col·lapsà i Yakup bin Ali Şir caigué ferit; ràpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la cacera de la cavalleria de Roger de Flor.

Després de la retirada general dels turcs, la Companyia es dedicà a assegurar la zona i a pentinar sistemàticament el territori a la cacera de tropes enemigues colgades. Després de 8 dies al campament[2] i havent assegurant el perímetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor es dirigiren cap a Filadèlfia on foren rebuts efusivament i entraren en desfilada triomfal.[5] Gràcies a la victòria de la Batalla d'Aulax, la Companyia s'havia convertit en el poder militar hegemònic d'Anatòlia i ja res no podia aturar a Roger de Flor.

Des de Filadèlfia la Companyia retrocedí per la vall riu Hermos i entrà en la prefectura de la ciutat de Magnèsia del Sipilos,[2] l'únic territori que encara restava sota control dels bizantins a Anatòlia. Magnèsia del Sipilos comptava amb unes sòlides muralles, que en garantien la seva defensa; a més, es trobava propera a la costa, a uns kilòmetres de distància de l'illa del Xiu, illa on es trobava ancorada la flota de la Companyia a les ordres de Ferrando d'Ahones. Donades aquestes circumstàncies, Roger de Flor decicí ocupar la ciutat bizantina per fixar-hi el seu quarter general, traslladar-hi el botí de guerra acumulat i acantonar-hi les tropes. Roger de Flor, pels grecs començava a actuar no ja tan sols com un cabdill militar, sinó com si fos el governador de tota Anatòlia, fet que li suposà la rivalitat amb el prefecte del territori bizantí Nostongos Ducas i el governador de la ciutat de Magnèsia, Demetrios Ataliota.

Després d'haver deixat el botí de la Companyia i una petita guarnició formada per almogàvers a la ciutat de Magnèsia, les tropes de Roger de Flor anaren a la ciutat de Nif,[2] on tot just arribar-hi reberen petició d'auxili de dos habitants de Tira.[5] Les restes de les tropes turques derrotades a la Batalla d'Aulax s'havien unit a les tropes de l'Emirat de Menteşe-oğhlu[1] i havien començat a atacar la ciutat de Tira. Roger de Flor prengué la meitat de les seves tropes i ordenà a l'altra meitat que retornés a Magnèsia del Sipilos.

La Companyia arribà a les murades de Tira en plena nit, sense que els turcs descobrissin la seva presència,[1] i entraren a la ciutat. L'endemà al matí els turcs començaren a agrupar-se a la planúria davant de la ciutat moment en què les tropes cabdellades per Corberan d'Alet sortiren violentament de la ciutat i envestiren les aterrides tropes turques. Presos del pànic, els turcs que aconseguiren sobreviure a l'atac començaren a fugir cap a les muntanyes properes a ciutat. Corberan d'Alet decidí mantenir la persecució contra els turcs en retirada i per millorar la seua visió enmig de la polseguera i la calor no dubtà a llevar-se el seu casc;[1] just en aquell moment, una sageta turca li impactà al cap i morí a l'instant. Les tropes almogàvers, commocionades per la mort del manescal de la Companyia, deturaren la persecució i començaren a replegar-se portant el cadàver de Corberan d'Alet, mentre els turcs reprengueren la seva fugida.[5]

La batalla[modifica]

Mentre transcorria la Batalla de Tira, arribà a Ània procedent del Regne de Sicília en Bernat de Rocafort amb 200 homes a cavall i 1.000 almogàvers. Roger de Flor es reuní amb Bernat de Rocafort i li proposà convertir-se en nou manescal de la Companyia en substitució del difunt Corberan d'Alet. Ambdós cabdills arribaren a un acord i la Companyia, amb els nous reforços, es concentrà a Ània.

Per la seva part, les tropes supervivents de l'Emirat d'Aydin aconseguiren reagrupar-se prop d'Ània i començaren a assetjar la seva horta. Sense rebre ordres dels cabdills de la Companyia,[4] la host almogàver obrí les portes de la ciutat i envestí frontalment els turcs. Derrotats novament, iniciaren la retirada però foren perseguits fins a l'arribada de la nit, que els salvà d'un desastre major.[6] Al camp de batalla restaven morts 1.000 turcs de a cavall i 2.000 turcs de peu.[7]

Conseqüències[modifica]

Després d'aquesta nova victòria la Companyia havia consolidat la seva posició a la costa i havia derrotat els turcs en tots els enfrontaments que havien tingut. Després de 15 dies d'estada a Ània,[7] Roger de Flor acordà d'endinsar-se cap a l'interior d'Anatòlia i buscar una nova batalla decisiva.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Crònica Ramon Muntaner cap. 206
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Crònica Ramon Muntaner cap. 205
  3. Pachymeres, "De Michaele et Andronico Palæologis"
  4. 4,0 4,1 Sáez Abad, cap. 5.2"
  5. 5,0 5,1 5,2 Montcada cap.XIV
  6. Montcada cap.XVI
  7. 7,0 7,1 Crònica Ramon Muntaner cap. 207

Bibliografia[modifica]