Batalla de Gal·lípoli (1305)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Gal·lípoli (1305)
Guerra de la Venjança Catalana
Localitat Gal·lipoli
Territori Tràcia
Resultat victòria Companyia Catalana d'Orient
Batalla de Gal·lípoli (1305) (Mediterrani oriental)
Batalla de Gal·lípoli (1305)
Batalla de Gal·lípoli (1305)
Batalla de Gal·lípoli (1305)
Coord.: 40° 24′ 48″ N, 26° 40′ 16″ E / 40.41333°N,26.67111°E / 40.41333; 26.67111
Bàndols
Imperi bizantí Imperi Bizantí
*Galeres genoveses
*Companyia Catalana d'Orient
Comandants en cap
Eduardo Doria Ramon Muntaner
Forces
18 galeres genoveses 5 galeres genoveses

La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla succeïda a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit bizantí causant-li nombroses baixes. És una de les batalles de l'anomenada "Venjança Catalana".

Antecedents[modifica]

Article principal: Venjança catalana

L'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'extermini deixen a la Companyia Catalana d'Orient en una situació desesperada. Envoltats d'enemics, lluitant successivament o a la vegada amb turcs, alans, grecs i genovesos. Amb el seu esforç per a sobreviure, els almogàvers es llançaren durant els següents dos anys a la Venjança catalana, una guerra de devastació i extermini tot al llarg de l'Imperi Bizantí complint abans amb totes les lleis de l'honor, desafiant noblement al Basileus i declarant la guerra a l'Imperi Bizantí.[1] Berenguer d'Entença i de Montcada envia missatgers a Redostó que com a resposta, foren esquarterats.[2]

La República de Gènova, gelosa de la influència que adquirien els Catalans a Constantinoble i el temor que aquests cooperessin amb Carles de Valois intentaren augmentar la desconfiança entre Andrònic II Paleòleg i la Companyia, per tal de mantenir el seu estatus.

Setge de Gal·lipoli[modifica]

Mapa de la península de Gal·lípoli

Les Tropes Bizantines, formades per 14.000 cavallers i 30.000 infants entre grecs, alans i turcoples, posen setge a Gal·lípoli. Assetjat Berenguer d'Entença i de Montcada, planeja una ràtzia contra Constantinoble i parteix cap a Recrea amb 5 galeres, deixant a Gal·lipoli una host formada per 206 homes a cavall i 1.256 homes a peu capitanejats per Ramon Muntaner com a capità de Gal·lipoli, Bernat de Rocafort (Semescal) i 6 cavallers (Ramon Muntaner cita Guillem de Siscar, Ferran Gorí, Joan Peris, Guillem Peris de Caldes i N'Eixemèn d'Alberó), i envia ambaixadors a Sicília per a demanar socors.

Entença i els seus almogàvers prenen l'illa de Propòntide saquejant i matant gran part dels seus pobles. Posteriorment es dirigeix a Recrea, ciutat situada a 24 milles de Constantinoble, saqueja la ciutat i mata gran part dels seus habitants. Andrònic, alertat de la pèrdua de la ciutat envia tropes cap ella comandades pel seu fill Joan, que són superades pels almogàvers, que tornen a Gal·lipoli.

De tornada la flota almogàver es troba amb 18 galeres genoveses. Eduardo Doria, capità de l'estol gènoves inicià converses amb la flota almogàver i convenç Entença d'anar a la nau capitana, on celebraren un sopar i Entença hi passà la nit. A l'intentar tornar a la seva nau Entença és detingut pels genovesos i aquests ataquen les 5 galeres almogàvers. Els almogàvers són derrotats i Entença fet presoner. Doria aprofità l'ocasió per deslliurar-se d'Entença, la persona de major prestigi que quedava a la companyia, prèvia consulta amb el genovesos de Constantinoble i l'Emperador Andrònic.[3] Gènova fingí desautoritzar l'acció en diferents cartes enviades a Jaume el Just.

Gravat del segle XIX del segell que la Companyia va fer el 1305

La notícia de la captura d'Entença arriba a Gal·lipoli. Els pocs efectius de la host que han estat resistint el setge prenen la decisió de resistir fins al final, enfonsen els seus vaixells[4] i disposen el seu govern: Nomenen Bernat de Rocafort cabdill de la companyia i dotze consellers (amb igual poder que Rocafort, que complia les resolucions preses pel consell), i feren un segell per als seus missatges i missives, amb el lema: Sigillum felicis exerciti Francorum in Romaniae parte comorantis (Segell del benaurat exèrcit dels francs establert a la regió de Romania).[5][6][7]

La companyia resistia el setge causant força baixes a l'enemic, amb tot aquest seguia sent molt superior numèricament i la companyia no es podia permetre un degoteig constant de baixes. Els assetjats decideixen presentar batalla oberta. El 21 de juny[8] els almogàvers surten de Gal·lipoli i presenten batalla, destrossen la primera línia Bizantina (Ramon Muntaner indica en la seva crònica que la virulència del primer xoc fou tal que tingué la sensació que Gal·lipoli patia un terratrèmol), la qual es veu obligada a retirar-se, El reforç Bizantí atura momentàniament l'avanç almogàver. Al crit de Via Sus! Via Sus! Sant Jordi! Sant Jordi![9] els almogàvers redoblen esforços i fan retrocedir aquesta segona línia i es llencen a la persecució, al llarg de 24 milles, de les tropes Bizantines. A mitjanit els almogàvers tornen a Gal·lipoli victoriosos. Les baixes almogàvers foren d'un cavaller i dos infants, mentre que dels vençuts en moriren 20.000 infants i 6.000 cavallers.[10]

Referències[modifica]

  1. G.Finlay, A history of Greece from its conquest by the Romans to the present time, BC 146 - AD 1864, Clarendon Press (Oxford 1877), tom III, pàg 400
  2. Montcada, cap.XXXI
  3. Pachymeres vol.II, Bonn, 1835, p.536
  4. Montcada, cap. XXXIV
  5. Romania era una de les denominacions que rebé l'Imperi Bizantí
  6. Ramon Muntaner cita el segell com a : Segell de la host dels francs que regnen lo regne de Macedònia
  7. Montcada descriu el segell: format amb "la imatge de Sant Jordi i a l'orla les lletres: Segell de la host dels francs que regnen a Tràcia i Macedònia"
  8. Montcada, cap.XXXV
  9. Muntaner, cap.218
  10. Montcada, cap.XXXV i Muntaner

Bibliografia[modifica]