Batalla de Bafeus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Bafeus
Guerres Otomano-Bizantines
Kocaeli Turkey Provinces locator.gif
Dates 27 de juliol del 1302
Territori Plana de Bafeus.
Entre Nicomèdia (Izmit) i Nicea (Iznik)
Resultat Victòria otomana
Batalla de Bafeus (Mediterrani oriental)
Batalla de Bafeus
Batalla de Bafeus
Batalla de Bafeus
Coord.: 40° 46′ 0″ N, 29° 55′ 0″ E / 40.76667°N,29.91667°E / 40.76667; 29.91667
Bàndols
Imperi bizantí Imperi Bizantí Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Imperi bizantí George Mouzalon[1] Imperi Otomà Osman I
Forces
~ 2.000[2] ~ 5.000[2]

La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'imperi Bizantí contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'imperi Otomà. La batalla resultà en una derrota bizantina.

Antecedents[modifica]

A començaments del 1200's, diverses tribus de turcs Oghuz havien migrat des de l'Àsia Central cap a la Península d'Anatòlia fugint dels mongols. El 1227 la dinastía Seljúcida auspicià a la tribu turca dels Kayı i al seu cabdill, Ertuğrul Gazi, per instal·lar-se en el seu territori. El 1231 Ertuğrul Gazi conquerí Söğüt i emigrà amb la seva tribu cap aquella zona de l'àrea nord-occidental de l'antiga Frígia, un territori fronterer amb l'imperi Bizantí. El 1243, els exèrcits seljúcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegrà lentament.

El 1281 Ertuğrul Gazi nomenà Bey de la vila de Söğüt al seu fill, Osman Gazi (el futur Osman I). Als 24 anys, Osman I ja havia demostrat habilitats com a guerrer i vers el 1288 succeí el seu pare com a cabdill de la tribu dels Kayı. El 1290 es proclamà independent de la dinastia dels seljúcides dominada pels mongols, de qui fins aleshores era vassall, i prengué el títol de soldà.

A partir d'aleshores es dedicà a atacar les tribus rivals i a capturar les seves fortaleses. La conquesta i submissió de la tribu turca dels Iskenderun i de la ciutat de Eskişehir (en turc: Ciutat Vella) vers el 1301 marca l'inici del seu imperi. Enfortit pels nous vassals turcs, el 1302 es preparà per atacar l'imperi Bizantí

La Batalla[modifica]

Els bizantins, que havien patit tot un reguitzell d'atacs per part dels otomans, tenien un exèrcit de menor qualitat que en els temps de la diastia comnè. La seva major part estava format per mercenaris alans, que havien fugit dels tàrtars i desertaren ràpidament. En clara inferioritat numèrica, els bizantins foren derrotats a la plana de Bafeus. Una gran qüantitat d'alans moriren mentre defensaven la retirada de l'exèrcit bizantí.[3]

Conseqüències: la Companyia Catalana d'Orient[modifica]

Després de la batalla els otomans capturaren la fortalesa bizantina de Yenişehir ('Ciutat Nova') i devastaren tot el territori als voltants de Nicomèdia, Nicea i Bursa. A partir d'aleshores qualsevol d'aquestes ciutats corria el perill de veure's sotmesa a un setge imminent i gran quantitat de grecs bizantins refugiats marxaren cap a Constantinoble.

La derrota bizantina accelerà la urgència per contractar noves tropes mercenàries. L'arribada de la Companyia Catalana d'Orient estava pròxima.

Referències[modifica]

  • VV.AA., «Bafea (Batalla de)» en el Diccionario Histórico y Artístico de Bizancio el Magnífico, Los grandes Imperios y Civilizaciones, vol. 6, pág. 91. SARPE, Madrid, 1985. ISBN 84-7291-761-4 (Tomo VI)
  • Bartusis, Marc C. The Late Byzantine Army: Arms and Society, 1204-1453, University of Pennsylvania Press, 1997.
  • The Uralic and Altaic Series: Battle of Bapheus

Notes[modifica]

  1. (anglès) The Encyclopedia of World History
  2. 2,0 2,1 Bartusis, The Late Byzantine Army, p. 76 «...l'exèrcit bizantí d'Heteriarca Mouzalon estava format per menys de 2.000 homes, dels que potser la meitat eren alans. Mentre Mouzalon es centrà en la defensa de Nicomèdia, un exèrcit d'uns 5.000 homes de cavalleria lleugera escollits d'entre les tribus nòmades turques aparegué entre Nicomèdia i Nicea [...] Allí, sobre la planície de Bafea, l'exèrcit de Mouzalon fou derrotat.»
  3. (anglès) Handbuch Der Orientalistik: Sources on Alans; Agustí Alemany, Denis Sinor, Bertold Spuler, Hartwig Altenmüller

Vegeu també[modifica]