Setge de Bursa
|
||||||||||||||||||||||||
El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa. Els otomans no havien capturat cap ciutat abans, la manca d'experiència en aquesta etapa de la guerra va fer que la ciutat no es rendí fins al cap de deu anys. Algunes fonts suggereixen nou anys, i n'hi a d'altres que diuen fins i tot vuit anys.
Antecedents[modifica | modifica el codi]
Passat el 1300 era encara una de les poques ciutat d'Anatòlia que l'Imperi Bizantí dominava junt amb Nicea i Filadèlfia.
El setge[modifica | modifica el codi]
El tekfur (cap militar) de Prusa (generalment esmentada com a Brusa) fou derrotat al coll de Dinboz pels otomans, que van assetjar la ciutat (1308) però no la van poder conquerir. Va quedar bloquejada durant anys, i finalment es va rendir per la gana el 6 d'abril de 1326; el comandant bizantí va poder abandonar la ciutat sa i estalvi però el seu conseller Saroz, que havia recomanat la rendició, va passar al servei dels otomans; els grecs van ser establerts a un barri i la ciutat va ser ocupada per turcs i la ciutadella fou declarada la capital del beylik otomà.
Importància[modifica | modifica el codi]
La captura de Bursa va establir Osman I (Othman) i els seus successors com la major potència d'Àsia Menor, a partir de l'Imperi Otomà.[1]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Campanya catalana a l'Àsia menor
- Caiguda de Gal·lípoli
- Reconquesta de Gal·lípoli
- Batalla de Pelekanon
- Setge de Salònica
- Setge de Nicomèdia
- Setge de Constantinopla (1422)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Paul K. Davis, 100 Decisive Battles from Ancient Times to the Present: The World's Major Battles and How They Shaped History (Oxford: Oxford University Press, 1999), 151.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- OSTROGORSKY, George. Storia dell'Impero bizantí. Milano: Einaudi, 1.968. ISBN 8806173626.
