Batalla de Baton Rouge (1779)
| Guerra d'Independència dels Estats Units Guerra anglo-espanyola (1779 - 1783) | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Baton Rouge (1779) Batalla de Baton Rouge (1779) | |||
 Interpretació artística de Fort New Richmond , capturat pels espanyols a Baton Rouge. | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 20 de setembre - 21 de setembre, 1779 | ||
| Coordenades | 30° 30′ N, 91° 06′ O / 30.5°N,91.1°O | ||
| Lloc | Baton Rouge, Louisiana | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La batalla de Baton Rouge va ser una important victòria espanyola a setembre de 1779 durant la Revolució americana. Baton Rouge va ser el segon enclavament britànic a caure en mans hispanes durant la campanya de Bernardo de Gálvez y Madrid cap a l'Oest de la Florida.[1]
Antecedents[modifica]
Pel Tractat de París de 1763, Espanya va cedir al Regne de la Gran Bretanya Les Florides, a canvi de la retirada de les ciutats de l'Havana i Manila. De França va rebre, en compensació pel resultat de la guerra, la Louisiana, que el país gal no podia mantenir.
Espanya va entrar oficialment en la Guerra d'Independència dels Estats Units el 8 de maig de 1779, amb una declaració formal de guerra de Carles III d'Espanya. Aquesta declaració va ser seguida per una altra el 8 de juliol que va autoritzar els seus súbdits colonials per participar en les hostilitats contra els britànics.[2] Quan Bernardo de Gálvez y Madrid, governador de Louisiana va rebre la notícia d'aquest el 21 de juliol, immediatament va començar a planejar operacions ofensives per recuperar el territori cedit.
El 27 d'agost, Gálvez va sortir de Nova Orleans per terra cap a Baton Rouge amb una força de 520 regulars, dels quals aproximadament dos terços eren reclutes recents, 60 milicians, 80 negres i mulats lliures, i deu voluntaris nord-americans encapçalats per Oliver Pollock. A mesura que va marxar riu amunt, la força va augmentar en altres 600 homes, entre indis i els acadians, arribant a ser 1.400 homes, però es van reduir en diversos centenars a causa de la duresa de la marxa, abans d'arribar a Fort Bute.
La matinada del 7 de setembre, aquesta força va atacar Fort Bute,[3] i després d'una breu escaramussa en la qual un alemany va morir, es va lliurar la major part de la guarnició. Els sis homes que van escapar de la captura es van obrir pas fins a Baton Rouge per notificar a les tropes britàniques de la captura de la fortalesa. La victòria espanyola va permetre que, pocs dies més tard, els soldats dels Estats Units poguessin navegar cap al llac Pontchartrain amb la seva benedicció i expulsar les forces britàniques restants de les seves aigües.
Batalla[modifica]
Avançant amb les seves tropes des Fort Bute, Bernardo de Gálvez y Madrid va arribar a Baton Rouge el 20 de setembre[3] descobrint una plaça ben fortificada que comptava amb al voltant de 300 soldats regulars. A tir de l'artilleria de la fortalesa, era impracticable l'ús frontal de la mateixa artilleria per avançar sobre la ciutat; donada la situació Gálvez es va disposar a fer una maniobra de distracció amb un grup de milicians des d'un bosc proper situat al nord, atacant la ciutat des d'allà. Els Britànics van girar les armes i van llançar andanades cap a aquesta zona, però els espanyols, coberts per l'abundant fullatge dels arbres, només van patir tres baixes.
Mentrestant, els sapadors de Gálvez van crear una trinxera on van establir zones de tir segures. Llavors va decidir mobilitzar els seus efectius novament cap al fort, on els britànics van resistir tres hores de ferotge lluita i finalment es van rendir.
Conseqüències[modifica]
Els termes de la capitulació establerts per Bernardo de Gálvez y Madrid incloïen també la rendició dels 80 infants regulars del proper Fort Panmure, avui dia Natchez. D'aquesta manera es desvetllava completament l'estuari del Mississipi de forces angleses, posant el gran curs navegable del riu sota control aliat.
Gálvez va tornar a Nova Orleans i va començar a planejar una campanya contra Mobile i Pensacola, les fortaleses restants Britànica a l'oest de Florida.
Referències[modifica]
- ↑ Coker, William S.; Right Rea, Robert. Anglo-Spanish confrontation on the Gulf Coast during the American Revolution (en anglès). Gulf Coast History and Humanities Conference, 1982, p. x.
- ↑ (anglès) Charles Gayarré, History of Louisiana: The Spanish domination, v.3, p.121
- ↑ 3,0 3,1 Meyers, Rose. A History of Baton Rouge, 1699-1812 (en anglès). LSU Press, 1976, p. 37. ISBN 0807124311.
Bibliografia[modifica]
- Deiler, John Hanno. The Settlement of the German Coast of Louisiana and the Creoles of German Descent, Volume 8. Philadelphia: American Germanica Press, 1909. OCLC 3557373.
- Gayarré, Charles. History of Louisiana: The Spanish domination, Volume 3 (en anglès). Nova York: Widdleton, 1867. OCLC 1855106.
- Kaufmann, J. E.; Idzikowski, Tomasz. Fortress America: the forts that defended America, 1600 to the present (en anglès). Cambridge, MA: Da Capo Press, 2004. ISBN 9780306812941. OCLC 56912995.
- Nester, William R. The frontier war for American independence (en anglès). Mechanicsburg, PA: Stackpole Books, 2004. ISBN 9780811700771. OCLC 52963301.
| Accions a Europa i l'Atlàntic | |
|---|---|
| Accions a Amèrica del Nord | |
| Accions al Carib i Amèrica del Sud | |