Batalla de Legé (7 de desembre de 1793)
  | |
| Tipus | batalla |
|---|---|
| Coordenades | 46° 53′ 11″ N, 1° 35′ 51″ O / 46.8864°N,1.5975°O |
La segona Batalla de Legé va tenir lloc el 7 de desembre de 1793 durant la Revolta de La Vendée. Acaba amb la victòria dels republicans que repel·len un atac dels Vendeans contra el poble de Legé.
Preludi[modifica]
Després d'escapar per poc de les forces republicanes durant la Batalla de Bouin, Charette es va dirigir cap a Legé amb la intenció d'unir-se a les tropes de Joly i Savin.[1]
Forces presents[modifica]
Aleshores, la guarnició de Legé estava formada per 800 homes sota el comandament de l'adjudant general Joseph Guillaume.[1] Segons l'oficial de La Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, els republicans també tenien cinc canons i un obús.[2] Les forces de La Vendée que participen en l'atac a Legé són estimades en 6.000 homes segons una carta del general Bard dirigida al general Duval.[3] Tanmateix, per al reialista Le Bouvier-Desmortiers, les tropes de Charette eren només 1.600 efectius.[3]
Desenvolupament[modifica]
El 7 de desembre,[1] Jean-Baptiste Joly va atacar un destacament de la guarnició de Legé a Les Lucs-sur-Boulogne.[1] Segons Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, l'exèrcit de Charette, alertat pel soroll dels trets, va anar a trobar-lo.[a] Pel camí, prop del bosc de Touvois, al nord-oest de Legé, els homes de Charette es van trobar amb un petit comboi republicà mal escortat. Es van apoderar d'unes quantes ambulàncies[2] i material de cavalleria, però no van poder evitar que els fugitius donen l'alerta a Legé.[1] Un destacament surt de la ciutat per trobar-se amb els Vendeans, però supera una ràpida retirada davant el seu nombre.[1]
La tropa de Charette arriba davant de Legé per la carretera de Nantes, al nord.[1] Tanmateix, les forces de Joly i Savin, després del seu èxit a Les Lucs, al sud-est de la ciutat, no van aparèixer.[1] Les forces de Charette llancen l'assalt soles, però s'enfronten a uns atrinxeraments que el mateix general de Vendée havia fet construir uns mesos abans quan la ciutat estava sota el seu control.[1] Segons Lucas de La Championnière:
| « | El senyor Charette havia fet antigament sèquies força altes fora de Legé i els arbres havien estat tallats a l'abast dels canons; els atrinxeraments només servien als nostres enemics | » |
| — Lucas de La Championnière, [2] | ||
Al final del dia, després d'una hora i mitja de tiroteig, els vendeans van renunciar a la lluita davant l'arribada de reforços republicans.[1][2] L'atac és repel·lit,[1][5][6] però Guillaume no pot perseguir els atacants.[6] Segons Lucas de La Championnière:
| « | El nostre pobre èxit es va atribuir a la maldestra que vam tenir d'atacar per la carretera de Nantes, molt més oberta que la de Rocheservière | » |
| — Lucas de La Championnière, [1][2] | ||
L'endemà, 8 de desembre, la tropa de Charette va passar per alt Legé i es va unir a la de Joly a Lucs-sur-Boulogne.[1]
Pèrdues[modifica]
Segons Le Bouvier-Desmortiers, els Vendeans tenen 27 morts i 40 ferits contra 87 morts i 120 ferits per als republicans.[3][7] El 12 de desembre, l'ajudant general Guillaume, comandant del càrrec de Legé, va escriure al general Vimeux:
| « | L'atac impetuós que va fer Charette contra mi ha debilitat molt les meves forces. Esperava impacient la munició que ha arribat avui. | » |
| — ajudant general Guillaume, [8] | ||
Notes[modifica]
- ↑ Vam avançar cap al costat des d'on començava una fusilada força sostinguda: va ser el vell Joly qui va derrotar completament un destacament que havia sortit de Legé per atacar-lo a Luc. Pel camí ens vam trobar prop del bosc de Touvois, unes ambulàncies mal escortades; el vam capturar i vam perseguir els fugitius cap a Legé; aquesta escaramuza va ser l'inici d'un combat molt viu; un destacament va sortir de Legé per reconèixer-nos, els vam obligar a tornar precipitadament a les trinxeres. Llavors va començar la baralla: vam lluitar una hora i mitja a mig abast; la fusilada formava un foc continu, i l'enemic disposava a més de cinc peces de canó i un obús. El senyor Charette havia fet antigament séquies força altes a l'exterior de Legé i els arbres havien estat tallats a l'abast dels canons; les trinxeres només servien als nostres enemics. Van arribar els reforços al vespre i vam haver de retirar-nos. El nostre pobre èxit es va atribuir a la maldestra que havíem tingut en atacar per la carretera de Nantes, molt més oberta que la de Roche-Servière. Després d'una pujada molt llarga arribem l'endemà al Luc; vam marxar tres dies després. Els generals havien decidit al consell anar a l'alt Poitou per reclutar els que no havien creuat el Loira i tornar a caçar l'enemic massa nombrós per al nostre petit exèrcit[4].
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Dumarcet 1998, p. 293-294.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lucas de La Championnière 1994, p. 62-63.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dumarcet 1998, p. 296.
- ↑ Lucas de La Championnière 1994, p. 62-63
- ↑ Gabory 2009, p. 332
- ↑ 6,0 6,1 Chassin, t. III, 1894, p. 389.
- ↑ Le Bouvier-Desmortiers 1809, p. 213.
- ↑ Savary, t. II, 1824, p. 472-473
Bibliografia[modifica]
- Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p.
- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie : Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p.
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p.
- Urbain-René-Thomas Le Bouvier-Desmortiers, Réfutation des calomnies publiées contre le général Charette commandant en chef les armées catholiques et royales dans la Vendée: Extrait d'un manuscrit sur la Vendée, 1809, 630 p.
- Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p.
- Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. II, Baudoin frères, Libraires-éditeurs, 1824, 515 p.