Vés al contingut

Batalla de Singapur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Singapur
Segona Guerra Mundial

Arthur Percival camina sota una bandera blanca dirigit per un oficial japonès. La fotografia fou presa el 15 de febrer de 1942 en els moments previs a la negociació de la capitulació britànica a Singapur.
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data8 - 15 de febrer de 1942
Coordenades1° 21′ 09″ N, 103° 46′ 08″ E / 1.3525°N,103.7689°E / 1.3525; 103.7689
LlocSingapore in the Straits Settlements (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatMalàisia britànica Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria japonesa i ocupació de Singapur
Conseqüènciaocupació japonesa de Singapur i Sook Ching (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FrontGuerra del Pacífic
CampanyaConquesta japonesa
Bàndols
Regne Unit Regne Unit
Austràlia Austràlia
Japó Imperi Japonès
Comandants
Regne Unit Arthur Percival Bandera blanca Japó Tomoyuki Yamashita
Forces
85000 36000
Baixes
5000 morts i ferits 1713 morts i 2772 ferits

La batalla de Singapur fou lliurada en el marc del Teatre del Pacífic de la Segona Guerra Mundial quan l'Imperi Japonès va envair el territori de Singapur, controlat per les potències aliades.[1]

Antecedents

[modifica]

De forma simultània a l'Atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong[2] i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'oceà Pacífic com Guam i Wake. L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjan 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com Birmània, les illes Salomó i les Aleutianes.

La batalla

[modifica]

La lluita es prolongà del 8 al 15 de febrer de 1942 i tingué com a resultat una estrepitosa derrota de les forces britàniques que defensaven la posició. El primer ministre britànic Winston Churchill s'hi referí com «el pitjor desastre» i «la major capitulació» de la història britànica.[3] Al voltant de 80.000 militars foren fets presoners de guerra. Molts van morir per negligència, abusos i excessos de treball forçat.[4]

Conseqüències

[modifica]

L'expansió japonesa va ser frenada pels exèrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal. Tanmateix, els japonesos conservaren l'enclavament fins al 12 de setembre de 1945, després de la rendició i la fi de la guerra.[5]

Referències

[modifica]
  1. Allen, 2005.
  2. Raghavan, Srinath. India's War: World War II and the Making of Modern South Asi (en anglès). Nova York: Basic Books, 2016, p. 234. ISBN 978-0-465-03022-4. 
  3. Thompson, 2005.
  4. Dennis, 2008, p. 126, 431–434.
  5. Bose, 2010, p. 18-20.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]