Batalla de Singapur
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 Arthur Percival camina sota una bandera blanca dirigit per un oficial japonès. La fotografia fou presa el 15 de febrer de 1942 en els moments previs a la negociació de la capitulació britànica a Singapur. | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 8 - 15 de febrer de 1942 | ||
| Coordenades | 1° 21′ 09″ N, 103° 46′ 08″ E / 1.3525°N,103.7689°E | ||
| Lloc | Singapore in the Straits Settlements (en)  , Singapur i Colònies de l'estret | ||
| Resultat | Victòria japonesa i ocupació de Singapur | ||
| Conseqüència | Japanese occupation of Singapore (en) i Sook Ching (en) | ||
| Front | Guerra del Pacífic | ||
| Campanya | Conquesta japonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Pearl Harbor - Tailàndia - Guam - Hong Kong - Malàisia - Prince of Wales i del Repulse - Illa de Wake - Campanya de Borneo - Filipines - Tarakan - Rabaul - Balikpapan - Ambon - Singapur - l'Estret de Makassar - Palembang - Darwin - Estret de Badung - Timor - Mar de Java - Estret de Sunda - Java - Christmas - Oceà Índic - Marxa de la Mort de Bataan - Doolittle - Tulagi - Mar del Corall - Sydney - Midway |
Campanyes militars de la Guerra del Pacífic | |
La Batalla de Singapur fou lliurada en el marc del Teatre del Pacífic de la Segona Guerra Mundial quan l'Imperi Japonès va envair el territori de Singapur, controlat per les potències aliades.[1]
Antecedents[modifica]
De forma simultània a l'Atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'Oceà Pacífic com Guam i Wake. L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjan 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com Birmània, les illes Salomó i les Aleutianes.
La batalla[modifica]
La lluita es prolongà del 8 al 15 de febrer de 1942 i tingué com a resultat una estrepitosa derrota de les forces britàniques que defensaven la posició. El primer ministre britànic Winston Churchill s'hi referí com «el pitjor desastre» i «la major capitulació» de la història britànica.[2] Al voltant de 80.000 militars foren fets presoners de guerra. Molts van morir per negligència, abusos i excessos de treball forçat.[3]
Conseqüències[modifica]
L'expansió japonesa va ser frenada pels exèrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal. Tanmateix, els japonesos conservaren l'enclavament fins al 12 de setembre de 1945, després de la rendició i la fi de la guerra.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Allen, 2005.
- ↑ Thompson, 2005.
- ↑ Dennis, 2008, p. 126, 431–434.
- ↑ Bose, 2010, p. 18-20.
Bibliografia[modifica]
- Bose, Romen. The End of the War : Singapore's Liberation and the Aftermath of the Second World War. (en anglès). Singapore: Marshall Cavendish, 2010. ISBN 978-981-4435-47-5.
- Allen, Louis. Singapore 1941-1942 (en anglès). Revision edition. Abingdon, Oxon: Routledge, 2005. ISBN 978-1-315-03581-9.
- The Oxford companion to Australian military history (en anglès). 2nd ed. South Melbourne, Vic.: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-173512-7.
- Thompson, Peter. The battle for Singapore : the true story of the greatest catastrophe of World War II (en anglès). Londres: Portrait Books, 2006. ISBN 978-0-7499-5099-6.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Singapur |