De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana . La primera part de la batalla acabà amb victòria per a Ferran el Catòlic , mentre la segona fou pel príncep hereu Joan .
L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles I de Borgonya a la Guerra de Borgonya , i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscains, i reforçar Hondarribia ,[ 6] que fou assetjada infructuosament pels francesos.
↑ Victòria portuguesa: Rui de Pina , Garcia de Resende , Álvaro Lopes de Chaves, Damião de Góis (4 cronistes portuguesos). Victòria castellana: Hernando del Pulgar , Andreas Bernáldez , Alonso de Palencia , Alonso Palma i Juan de Mariana (5 cronistes castellans), Jeronimo Zurita (cronista aragonès) i Esteban de Garibay (cronista basc).
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ↓ Andrés Bernaldez – Historia de los Reyes Catolicos , Tom I, capítol XXIII.
↑ 3,0 3,1 ↓ Jerónimo de Zurita – Anales de Aragon volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV.
↑ ↓ Per Bernaldez els luso-castellans patiren 1.200 morts (Historia de los Reyes Católicos , tom 1, capítol XXIII, p.61). Aquesta xifra probablement es troba inflada des que ↓ Juan de Mariana escrigué que els pèrdues portugueses - morts o presos - van ser escasses (Historia general de España , Tom V, llibre XXIV, capítol X, p.300). ↓ Zurita sols llista tres nobles portuguesos entre els morts a la batalla (Anales de Aragon , Volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV) i les baixes parcials indicades a les corts de 1476 pels procuradors d'Évora són molt baixes ↓ (Gabriel Pereira – Estudos Eborenses, Historia- arte- archeologia, Évora nos lusiadas , ed. Minerva eborense, 1890, p. 9 i 10.)
↑ Les baixes foren semblantment "altes" als dos exèrcits (com diu ↓ Pulgar a Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon , Capítol XLV, p. 88, i pel cronista ↓ A. Lopes de Chaves a Livro de apontamentos (1483-1489) , Lisboa, 1984, Descripció del llibre Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine .). Amb tot, les pèrdues isabelistas segurament foren menors a les joanistes perquè molts portuguesos es van ofegar al riu Duero. Aquesta última xifra se situava prop del nombre de portuguesos morts en combat (↓ Pulgar, Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon , chapter XLV, p. 88). Fins i tot el Cardenal Mendoza va ser ferit per una llança i diversos membres del consell real castellà que es van reunir 10 dies després de la batalla hi van perdre parents (Pulgar - Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon , capítol XLVII, pàg. 91).
↑ Palos Peñarroya , Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700) . Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600 .