Setge d'Hondarribia (1476)
| Guerra de Successió de Castella | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Hondarribia (1476) Setge d'Hondarribia (1476) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | maig 1476 – juny 1476 | ||
| Lloc | Hondarribia | ||
| Resultat | Victòria isabelina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.
Antecedents[modifica]
El 1475, a la mort del rei Enric de Castella sense descendència masculina, Joana la Beltraneja, filla d'Enric, i Isabel de Castella, germanastra del rei, van reclamar els drets sobre el tron. Isabel estava casada amb Ferran, hereu de la Corona d'Aragó, i Joana amb el rei Alfons de Portugal. França, que havia ocupat el Rosselló des del Tractat de Baiona de 1462,[1] va donar suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló.[2]
L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles de Borgonya a la Guerra de Borgonya, i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscaïns, i reforçar Hondarribia.[3]
El setge[modifica]
En maig de 1476 Alan d'Albret va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes, mentre la flota de disset vaixells de Guillem de Casanova procedent d'Harfleur bloquejava la costa juntament amb quatre vaixells castellans capturats a Brest,[4] però les turmentes van malmetre la flota, fent embarrancar els vaixells de suport a Bermeo. Es va armar una flota guipuscoana a Bilbao comandada per Ladrón de Guevara y Quesada[5] per reabastir la vila, de la que Juan de Gamboa era alcaid, i Casanova va evitar el combat dirigint-se a Portugal.[4] Albret va haver de retirar-se en juny de 1476.[6][7]
Conseqüències[modifica]
Després de combatre els genovesos en la batalla del Cap de Sant Vicent,[8] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[9] i va abdicar en 1477.[10]
El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479, i pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,[11] restant reclosa fins a la seva mort el 1530.
Referències[modifica]
- ↑ Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial: De l'antiguitat al segle xvii. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 169. ISBN 8472834387.
- ↑ «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
- ↑ Palos Peñarroya, Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700). Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600.
- ↑ 4,0 4,1 Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 138. ISBN 1434997502.
- ↑ Historia de la Armada. vol.1. Armada Española, p. 392.
- ↑ Javierre, José María. Isabel la Católica: el enigma de una reina (en castellà). 3a ed.. Ediciones Sígueme, 2004, p. 326. ISBN 8430115315.
- ↑ «Hondarribia» (en basc). Eusko Ikaskuntzarekin Elkartu. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 139. ISBN 1434997502.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167.
- ↑ Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168.
- ↑ Du Hamel, Victor Auguste. Historia constitucional de la Monarquia española. Mellado, 1848, p. 150.