Vés al contingut

Setge d'Hondarribia (1476)

Infotaula de conflicte militarSetge d'Hondarribia
Guerra de Successió de Castella
Setge d'Hondarribia (1476) (PI 1150)
Setge d'Hondarribia (1476)
Setge d'Hondarribia (1476)
Setge d'Hondarribia (1476)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datamaig 1476 Modifica el valor a Wikidata –  juny 1476 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades43° 24′ N, 1° 48′ O / 43.4°N,1.8°O / 43.4; -1.8
LlocHondarribia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria isabelina
Bàndols
Castella Corona de Castella Regne de França Regne de França
Comandants
Castella Juan de Gamboa Regne de França Alan d'Albret

El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.

Antecedents

[modifica]

El 1475, a la mort del rei Enric de Castella sense descendència masculina, Joana la Beltraneja, filla d'Enric, i Isabel de Castella, germanastra del rei, van reclamar els drets sobre el tron. Isabel estava casada amb Ferran, hereu de la Corona d'Aragó, i Joana amb el rei Alfons de Portugal. França, que havia ocupat el Rosselló des del Tractat de Baiona de 1462,[1] va donar suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló.[2]

L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles de Borgonya a la Guerra de Borgonya, i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscaïns, i reforçar Hondarribia.[3]

El setge

[modifica]

En maig de 1476 Alan d'Albret va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes, mentre la flota de disset vaixells de Guillem de Casanova procedent d'Harfleur bloquejava la costa juntament amb quatre vaixells castellans capturats a Brest,[4] però les turmentes van malmetre la flota, fent embarrancar els vaixells de suport a Bermeo. Es va armar una flota guipuscoana a Bilbao comandada per Ladrón de Guevara y Quesada[5] per reabastir la vila, de la que Juan de Gamboa era alcaid, i Casanova va evitar el combat dirigint-se a Portugal.[4] Albret va haver de retirar-se en juny de 1476.[6][7]

Conseqüències

[modifica]

Després de combatre els genovesos en la batalla del Cap de Sant Vicent,[8] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[9] i va abdicar en 1477.[10]

El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479, i pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,[11] restant reclosa fins a la seva mort el 1530.

Referències

[modifica]
  1. Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial: De l'antiguitat al segle xvii. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 169. ISBN 8472834387. 
  2. «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
  3. Palos Peñarroya, Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700). Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600. 
  4. 4,0 4,1 Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 138. ISBN 1434997502. 
  5. Historia de la Armada. vol.1. Armada Española, p. 392. 
  6. Javierre, José María. Isabel la Católica: el enigma de una reina (en castellà). 3a ed.. Ediciones Sígueme, 2004, p. 326. ISBN 8430115315. 
  7. «Hondarribia» (en basc). Eusko Ikaskuntzarekin Elkartu. [Consulta: 15 gener 2020].
  8. Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 139. ISBN 1434997502. 
  9. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167. 
  10. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168. 
  11. Du Hamel, Victor Auguste. Historia constitucional de la Monarquia española. Mellado, 1848, p. 150.