Batalla del Cap de Sant Vicent (1476)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del Cap de Sant Vicent

La Batalla del Cap de Sant Vicent de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella i de la guerra de Borgonya.

Antecedents[modifica]

El 1475, a la mort d'Enric IV de Castella sense descendència masculina, Joana la Beltraneja, filla d'Enric, i Isabel de Castella, germanastra del rei, van reclamar els drets sobre el tro. Isabel estava casada amb Ferran, hereu de la Corona d'Aragó, i Joana amb Alfons V de Portugal. França, que havia ocupat el Rosselló des del Tractat de Baiona de 1462,[1] va donar suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló.[2]

L'atac simultani de francesos i portuguesos no es va poder produir per les maniobres de Carles I de Borgonya a la Guerra de Borgonya, i després de la batalla de Toro els castellans van tenir temps per poder aixecar una companyia de guipuscoans i biscains, i reforçar Hondarribia.[3]

En maig de 1476 Alan d'Albret va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes, mentre la flota de Guillem de Casanova procedent d'Harfleur bloquejava la costa[4] però les turmentes van malmetre la flota, fent embarrancar els vaixells de suport a Bermeo. Es va armar una flota guipuscoana a Bilbao comandada per Ladrón de Guevara y Quesada[5] per reabastir la vila i Casanova va evitar el combat dirigint-se a Portugal en juny de 1476.[6][7] Després de la batalla de Gibraltar la flota de Guillem de Casanova va escoltar dues galeres portugueses carregades de soldats al castell de Ceuta.

La batalla[modifica]

El 13 d'agost l'armada de Guillem de Casanova, composta per tretze naus de Casanova i quatre portugueses es va creuar amb 3 grans naus i una galera genoveses, i una urca flamenca provinents de Cadis amb rumb a Anglaterra i, amb la sospita de ser venecianes o per dur la urca flamenca la bandera de Borgonya,[8] les va tractar de capturar però va fallar i es va entaular un combat en què els franco-lusitans es van imposar. No obstant això, a causa de l'ús d'armes incendiàries per part dels francesos, es va provocar un incendi que va arrasar dos vaixells genovesos i la urca flamenca però també les dues galeres portugueses i dos dels vaixells de Guillem de Casanova. Uns 2.500 francesos i portuguesos van morir en aquest desastre.[9]

Conseqüències[modifica]

Les dues naus genoveses supervivents es van poder refugiar a Cadis, i Cristòfor Colom, present en el combat, va arribar nedant a les costes portugueses.[8] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[10] i va abdicar en el seu fill en 1477,[11]

Referències[modifica]

  1. Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial: De l'antiguitat al segle XVII. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 169. ISBN 8472834387. 
  2. «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
  3. Palos Peñarroya, Joan-Lluís. La mirada italiana: Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles (1600-1700). Universitat de València, 2011, p. 146. ISBN 8437087600. 
  4. Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 138. ISBN 1434997502. 
  5. Historia de la Armada. vol.1. Armada Española, p. 392. 
  6. Javierre, José María. Isabel la Católica: el enigma de una reina (en castellà). 3a ed.. Ediciones Sígueme, 2004, p. 326. ISBN 8430115315. 
  7. «Hondarribia» (en basc). Eusko Ikaskuntzarekin Elkartu. [Consulta: 15 gener 2020].
  8. 8,0 8,1 Arranz Márquez, Luis. Cristóbal Colón: misterio y grandeza. Marcial Pons Historia, 2006, p. 124. ISBN 8496467236. 
  9. de PalenciA, Alfonso. Gesta Hispaniensia ex annalibus suorum diebus colligentis. Vol. 1, 1838. 
  10. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167. 
  11. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168.