Batalla de les illes Lerins (1637)
| ||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de les illes Lerins de 1637 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França
Antecedents
Dins del marc de la Guerra dels Trenta Anys entre la Monarquia Hispànica i França que havia començat l'any 1635 amb la batalla de Les Avins i la Batalla de les illes Lerins el 1635, que havien de servir com a base d'operacions per atacar la costa de Provença[1], i començaren a fortificar les illes.[2]
La campanya naval francesa al Mediterrani començà el 637 amb la presa d'Oristany,[3]
Per recuperar les illes Lerins, el governador de Provença, el mariscal de Vitry, reuní milícies a la costa mentre que Richelieu envià la flota francesa de l'Atlàntic[1], composada per 42 navilis[4], als que a Ieras es van afegir les galeres que es va concentrar a Toló sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis, arquebisbe de Bordeus, i Henri Harcourt de Lorena.
Les tropes franceses estaven formades pels regiments d'infanteria de Castrevieille-les galères (20 companyies a 60 homes total 1200 homes), La Tour (20 companyies a 60 hommes total 1200 homes), Saint-André (12 companyies a 60 homes total 720 homes), Îles (6 companyies a 60 homes total 360 homes), Clermont-Versillac, Vaillac, Roussillon, Cornousson (suprimit e mateix any per reforçar Roussillon i Castrevieille), Languedoc, Vitry i les companyies de cavalleria Cheveaux-légers del Senyor de Vallavoire, de Boissac, de gardes de Monsieur Harcourt i el cos de la noblesa del Marquès de Janson (amb 150 homes).
Les tropes espanyoles eren formades per 20 companyies; 12 a Sainte Maguerite i 8 a Saint Honorat. A més a més un centenar de cavallers formava par de la guarnició de Sainte Marguerite.
La batalla
La guarnició espanyola fou reduïda i els francesos van atacar amb tota la força,[2] i les illes foren finalment represes al maig de 1637[5] i les banderes espanyoles foren agafades per ser exposades a Notre Dame de París on un Te Deum va celebrar la victòria francesa.
Conseqüencies
Les tropes d'Henri Harcourt de Lorena i l'estol sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis foren cridats el setembre per defensar Leucata, que havia estat atacada el 27 d'agost i es trobava assetjada.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Parrott, David. Richelieu's army: war, government, and society in France, 1624-1642 (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p.117. ISBN 0521792096.
- ↑ 2,0 2,1 Corbett, Julian Stafford. England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713 (en anglès). England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713, 2007, p.145-146. ISBN 1602062676.
- ↑ Antoni Jordà i Fernández, Església i poder a la Catalunya del segle XVII
- ↑ (anglès), John Knox Laughton, Studies in Naval History. Biographies, p.62
- ↑ (francès) Jacques Cru, Histoire des Gorges du Verdon jusqu’à la Révolution, co-édition Édisud et Parc naturel régional du Verdon, 2001, ISBN : 2-7449-0139-3, p 220
Bibliografia
- {fran} Correspondance de Henri Escoubleau de Sourdis Tom I. Publicat per Eugène Sue.