Bauru

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBauru
Bandeira Bauru.jpg Bauru.png
Bauru.jpg

Localització
SaoPaulo Municip Bauru.svg
 22° 18′ 53″ S, 49° 03′ 38″ O / 22.314722222222°S,49.060555555556°O / -22.314722222222; -49.060555555556
EstatBrasil
Unitat FederativaEstat de São Paulo
Població
Total 366.992 (2015)
• Densitat 549,65 hab/km²
Geografia
Superfície 667,684 km²
Altitud 537 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1826
Organització política
Òrgan legislatiu municipal chamber of Bauru Tradueix
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic 014
Codi de municipi del Brasil 3506003
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Bauru és un municipi brasiler de l'Estat de São Paulo. Fundada el 1896, amb una altitud de 526 m, amb una extensió de 673,5 km², on viuen 350.492 habitants, sent la densitat demogràfica de 465,73 hab/km². El municipi té una gran activitat universitària. Allà hi ha:

  • Els Campus de la Universitat de São Paulo, on funcionen les Facultats d'Odontologia de Bauru (considerada una de les millors facultats d'Odontologia del Brasil i la tercera millor del món)
  • La Universitat Estatal Paulista - UNESP
  • La Universitat do Sagrado Coração - USC
  • La Instituição Toledo de Ensino (ITE),
  • La Universidade Paulista (UNIP),
  • Les Faculdades Integradas de Bauru (Fib), entre d'altres.

Personatges il·lustres[modifica]

Història[modifica]

Aproximadament el 1850, es produeix una nova ocupació i colonització de terres, exploradors paulistes i miners comencen a explorar una vasta regió situada entre la Serra de Botucatu, riu Tietê, riu Paranapanema i riu Paranà, que estaven habitats per grups indígenes, els Káingang.

El 1856 Felícissimo Antonio Pereira, arribat de Mines Gerais, adquireix terres i s'estableix a prop de l'actual centre de Bauru (en la Hisenda de les Flors). En anys posteriors, el 1884, l'esmentada hisenda (també que es diu Campos Nous de Bauru) seria segregada per a la formació de San Sebastià de Bauru.

La zona prospera, malgrat l'atac dels nadius Kaingang i de l'aïllament de la resta de l'Estat, convertint-se en un districte de Pederneiras el 1888. L'arribada d'immigrants de l'est paulista i de Minas Gerais va portar a l'emancipació de la ciutat l'1 d'agost de 1896.

El nou municipi viu del cultiu del cafè, malgrat tenir terres menys productives i fèrtils que la resta de l'Estat, així el 1906 és escollit com a punt de partida del Ferrocarril Nord-oest del Brasil, unint la ciutat de Corumbá i Bolívia.

Durant la primera meitat del segle XX Bauru es converteix en el principal nucli econòmic d'una extensa regió compresa entre l'Oest Paulista, nord de Paraná i Mato Grosso do Sul.

Bauru rep en les primeres dècades del segle XX immigrants de diverses parts del món, destacant els italians, espanyols, portuguesos i japonesos. La creació de la línia ferrea va atreure immigrants sirians, libanesos, alemanys, francesos, xinesos i jueus de diverses nacionalitats. Més recentment ha passat a rebre bolivians, argentins, xilens, palestins i nord-americans, convertint-se en una de les ciutats més cosmopolites de l'Interior Paulista.

Coord.: 22° 18′ 53″ S, 49° 03′ 38″ O / 22.31472°S,49.06056°O / -22.31472; -49.06056

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bauru Modifica l'enllaç a Wikidata