Bavó de Gant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBavó de Gant

Pintura de Geertgen tot Sint Jans, s. XV
Biografia
NaixementAllowin van Haspengouw
589 Modifica el valor a Wikidata
Lieja Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 654 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Gant Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSint-Baafskathedraal (Gant) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
monjo i eremita
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeGant, Malmedy
Festivitat1 d'octubre
IconografiaCom a militar o noble, amb un falcó al puny i una espasa; com a eremita vora un arbre amb el tronc buit; als peus del bisbe Amand de Maastricht
Patró deGant, Haarlem i Wilrijk
Família
FillsAdeltrudis van Wintershoven Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí de Landen Modifica el valor a Wikidata  i Ita Idoberga Modifica el valor a Wikidata
GermansGertrudis de Nivelles, Bega d'Andenne i Grimoald I Modifica el valor a Wikidata

Bavó de Gant, en francès Bavon i en neerlandès Baaf (Haspengouw ca. 589 - Gant, ca. 654), fou un monjo benedictí i eremita. És venerat com a sant per l'Esglésica catòlica i l'ortodoxa.

Biografia[modifica]

Allowin de Haspengouw havia nascut en una noble família franca d'Haspengouw, prop de Lieja, cap al 589, la tradició el fa fill de Pipí de Landen, majordom reial, tot i que no n'hi ha la certesa. La seva joventut fou dissoluta i va manifestar un tarannà cruel: venia serfs com a esclaus, va viure en parella sense haver-se casat i va tenir una filla, i fou un militar indisciplinat. En morir la dona, i havent sentit la predicació d'Amand de Maastricht, va decidir de fer vida religiosa: es confessà amb el bisbe Amand i va fer penitència per la seva vida anterior; va repartir la seva fortuna entre els pobres i ingressà al monestir benedictí de Gant, on prengué el nom de Bavó.

Bavó acompanyà Amand en molts viatges de missió per terres franceses i flamenques, fins que volgué retirar-se a fer vida eremítica al bosc de Malmedy, proper a Lieja, vivint en el tronc d'un arbre buit. A Gant, va fundar els monestirs de Saint-Pierre-au-mont-Blandin i Saint-Bavon; en aquesta última vivia reclòs en la cel·la com a ermità. Hi va morir cap al 654 (la tradició diu que l'1 d'octubre de 659).

Veneració[modifica]

La seva despulla és venerada a l'actual catedral de Gant, dedicada al sant. És el sant patró de Gant, Haarlem i Wilrijk. A Duinkerke, durant el carnestoltes desfila la figura del guerrer Allowyn.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bavó de Gant