Veu

La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. Per extensió és el so emès pels animals. La paraula, etimològicament, ve del llatí vox, vocis.

La veu és una capacitat de l’ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica. Es pot reconèixer una persona per la seva veu, i aquesta determina el seu estat anímic. La veu està íntimament lligada a la personalitat de cada individu, atès que és l’emanació de la seva afectivitat i de la seva sensibilitat, així com el reflex de la seva individualitat tant fisiològica com psicològica.

La veu està relacionada amb l’expressió de la nostra essència més profunda. A través de la veu podem expressar més directament els nostres pensaments. També és un canal d’alliberament de les emocions, dels sentiments, l’alegria, el riure, la tristesa, el plor, el dolor, etc. És un canal d’exteriorització de la tensió acumulada com a conseqüència de un gran impacte físic o psíquic, positiu o negatiu: el crit, que és una manifestació instintiva que implica tot el cos.

L’anatomia del tracte vocal de l’ésser humà fa possible la producció d’una enorme gamma de sons regulats des del cervell, cosa impossible en els altres mamífers i altres vertebrats terrestres. Així, l’anatomia de l’aparell fonador dels simis fa que els sigui impossible reproduir els sons necessaris per a realitzar una conversa similar a la de l'ésser humà.

Aquest peculiar i ràpid encadenament de sons i entonacions que fa possible la nostre veu i que s'organitza en el que anomenem llenguatge verbal és un dels fonaments de la vida humana. És difícil imaginar-se qualsevol cultura humana sense aquest tipus de llenguatge.

Paraules relacionades

La influència de la veu dins de la cultura humana queda reflectida en la gran quantitat de paraules que se’n deriven: vocal, vocabulari, vot, vocalisme, vocalitzar, vociferar, vocar, invocar, vocació, advocat, avocar, convocar, convocatòria, evocar, provocar, revocar, irrevocable, unívoc, etc.

També hi ha frases on apareix amb un significat diferent en funció del context en el qual s’utilitza: portar la veu cantant, la veuportant, portantveu, una nova veu en el diccionari, de viva veu, la veu de la consciència, la veu de la trompeta, el verb està en veu passiva, aixecar la veu, a sotaveu, tots a una veu, córrer la veu, ni veu ni vot, etc.