Behobia-San Sebastián

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentBehobia-San Sebastián
B/SS Modifica el valor a Wikidata
Tipuscursa popular Modifica el valor a Wikidata
Vigència1919 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAssociació Esportiva Fortuna Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Lloc webbehobia-sansebastian.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BehobiaSS Twitter (X): BSS_Fortuna Instagram: behobia_ss Modifica el valor a Wikidata

La Behobia-San Sebastián (B/SS) és una cursa popular, amb una distància d'uns 20 quilòmetres, que transcorre entre el petit barri de Behobia, de la localitat d'Irun, i la capital guipuscoana de Sant Sebastià, tot seguint el recorregut de la carretera N-I.[1] Actualment té la seva arribada a meta a la cèntrica Alameda del Boulevard de Sant Sebastià.[2] Però no sempre situat en aquest punt. A la dècada de 1920, l'arribada se solia ubicar al camp de futbol d'Atocha, on també es van celebrar campionats d'atletisme espanyols.[3]

La cursa, organitzada per l'Associació Esportiva Fortuna, té una llarga història que va començar l'any 1919, i que arriba fins a l'actualitat. Durant tots aquests anys ha viscut diverses vicissituds que l'han marcat i han aconseguit convertir-la en una de les curses populars més destacades i multitudinàries.[1][4]

Els inicis (1919-1926)[modifica]

La primera edició de la "Behobia-San Sebastián" es va celebrar el 30 de març de 1919. Després de l'èxit d'aquell esdeveniment, en el qual l'atleta d'Elgoibar Juan Muguerza va guanyar amb un crono de 1h17:50,[3] es van celebrar set edicions consecutives, fins a la que va tenir lloc el 28 de març de 1926. Però, a partir d'aleshores, va caure en alts i baixos i només es va celebrar en anys determinats, a causa de factors històrics que la van afectar, com la guerra civil, i altres successos històrics rellevants. Així, després de forces anys sense tenir lloc, la prova es va donar gairebé per desapareguda, fins que el 1979 Pancho Gómez i Remigio Tellería van apostar per tornar-li a la Behobia la resplendor que es mereixia, ja que en 45 anys només s'havien celebrat catorze edicions.[1]

Segona època: una cursa de relleus (1936-1963)[modifica]

Entre els anys 1936 i 1963, es va tornar a celebrar la prova, però aleshores amb unes característiques diferents i de forma no continuada en el temps, amb només sis edicions, amb participació exclusivament masculina. Durant aquells anys, des que el 29 de març de 1936 torna a ressuscitar la Behobia-Sant Sebastián, sota una altra modalitat, la competició se celebraba amb equips de quatre atletes que han de córrer cadascun cinc quilòmetres. La Guerra Civil Espanyola, de 1936 a 1939, interromp la continuïtat de la Behobia fins al 13 d'abril de 1941, en què torna a celebrar-se, guanyant l'equip de la Reial Societat de Futbol, tal com passarà en l'edició de l'any següent. Fins a 1949 no es torna a celebrar la Behobia. La dotzena edició és la tercera per relleus. Venen equips francesos i és el CAM de Bordeus el que guanya i estableix un nou rècord, en 1h.05:32. Hi ha diversos parèntesis fins a 1963, coincidint amb les festes del 150 aniversari de l'enderrocament de les muralles donostiarres. El Jaizkibel va establir un gran record: 1h.01:26. Es produeix una nova interrupció fins al 13 de maig de 1951, quan guanya l'equip de l'Association Sportive Montferrandaise.[5] La "Reial Societat" va ser l'equip que més vegades va guanyar aquesta cursa de relleus (dos triomfs: en 1941 i 1942). "Jaizkibel 'A'", "A.S. Montferrandaise", "C.A.M. Bordeaux" i "Eusko Gaztedi" van ser els altres equips triomfadors.[3]

Època moderna: la cursa popular (des del 1979)[modifica]

Des de l'any 1979, en què es va tornar a recuperar la cursa, aquesta ha continuat celebrant-se anualment, de manera consecutiva, sense cap interrupció, augmentant cada any el nombre de participants, i arribant a superar els 30.000 inscrits el 2014 i també en les edicions dels anys posteriors. El record d'inscripcions va tenir lloc l'any 2015 amb més de 33.900 corredors.[3] El 2018, any en què va guanyar l'atleta català Jaume Leiva,[6] va arribar als més de 30.900 participants.[7] També cal destacar la victòria de l'atleta catalana Marina Prat Vidal en les edicions de 1989 i 1992.[8]

Palmarés[modifica]

Edició Any Vencedor Temps(h:m:s) Vencedora Temps(h:m:s)
58a 2023  Chakib Lachgar Lachgar (MAR) 0:59:56[9]  Laura Rodríguez (ESP) 1:14.22[9]
57a 2022  Nan Oliveras i Font (CAT) 1:01.29[10]  Cristina Silva Feliu (CAT) 1:11.32[10]
56a 2021  Eneko Agirrezabal Telleria (EUS) 1:01:43[11]  Nuria Lugueros Díaz (ESP) 1:12:46[11]
---- 20203 No celebrada pel COVID-19
55a 2019  Chakib LachgarLachgar (MAR) 1:00:57[12]  Gemma Barrachina (VAL) 1:11:38[12]
54a 2018  Jaume Leiva Beato (CAT) 1:00:22[13]  Aroa Merino (ESP) 1:09:44[13]
53a 2017  Carles Castillejo i Salvador (CAT) 1:00:39[14]  Aroa Merino (ESP) 1:11:05[14]
52a 2016  Carles Castillejo i Salvador (CAT) 1:00:18[15]  Aroa Merino (ESP) 1:10:55[15]
51a 2015  Carles Castillejo i Salvador (CAT) 1:01:13[16]  Raquel Gómez (ESP) 1:13:39[16]
50a 20142  Jose Carlos Hernandez (CAT) 1:01:37[17]  Vanessa Veiga (GAL) 1:09:58[17]
49a 2013  Pedro Nimo (GAL) 1:04:30[18]  Claudia Behobide Alkain (EUS) 1:16:20[18]
48a 2012  Jaume Leiva Beato (CAT) 1:01:33[19]  Oihana Kortazar Aranzeta (EUS) 1:14:42[19]
47a 2011  Abrha Milaw Asefa (ETH) 1:02:56[20]  Tirhas Gebre Aunoon (ETH) 1:08:07[20]
46a 2010  Rafael Iglesias (ESP) 1:01:11[21]  Maria Lopez de Tejada (EUS) 1:15:10[21]
45a 2009  Rafael Iglesias (ESP) 1:01:16[22]  María José Pueyo (ESP) 1:12:15[22]
44a 2008  Chema Martínez (ESP) 1:00:31[23]  Ana Casares Polo (ESP) 1:13:43[23]
43a 2007  Chema Martínez (ESP) 1:01:48[24]  Sarah Kerubo (KEN) 1:09:26[24]
42a 2006  Chema Martínez (ESP) 1:03:01[25]  Elena Moreno (ESP) 1:13:28[25]
41a 2005  Chema Martínez (ESP) 1:02:11[26]  Rael Kimayo (ETH) 1:14:12[26]
40a 2004  Alberto Juzdado (ESP) 1:00:41[27]  Wahby Kenza (MAR) 1:11:15[27]
39a 2003  Alberto Juzdado (ESP) 1:02:13[28]  Iratxe Aranburu Epelde (EUS) 1:13:42[28]
38a 2002  Benjamin Rotich (KEN) 0:59:40[29]  Iratxe Aranburu Epelde (EUS) 1:15:38[29]
37a 2001  Philip Rugut (KEN) 0:59:27[30]  Rocío Ríos (ESP) 1:11:50[30]
36a 2000  Julius Gidabuday (TAN) 1:01:34  María José Pueyo Bergua (ESP) 1:13:43
35a 1999  Alberto Juzdado López (ESP) 0:59:23  Amaia Ortega (ESP) 1:12:45
34a 1998  Carlos de la Torre (ESP) 1:01:07  Rocío Ríos (ESP) 1:08:54
33a 1997  Antonio Pérez Perales (ESP) 1:00:54  Angelines Rodríguez (ESP) 1:12:40
32a 1996  Alberto Juzdado López (ESP) 0:59:19  Rocío Ríos (ESP) 1:10:24
31a 1995  Alberto Juzdado López (ESP) 0:59:42  María Luisa Irizar (ESP) 1:13:16
30a 1994  Diego García Corrales (ESP) 1:01:34  María Luisa Irizar (ESP) 1:12:26
29a 1993  Jesús de Grado (ESP) 1:02:13  María Luisa Irizar (ESP) 1:15:30
28a 1992  Diego García Corrales (ESP) 1:00:23  Marina Prat Vidal (CAT) 1:14:59
27a 1991  Peio Garin (ESP) 1:01:43  Rosi Talavera (ESP) 1:15:14
26a 1990  Juan Mari Garin (ESP) 1:02:39  Gloria Azpilicueta (ESP) 1:20:58
25a 1989  Chema Fernández Atienza (ESP) 1:03:57  Marina Prat Vidal (CAT) 1:12:27
24a 1988  Juan Mari Garin (ESP) 1:01:48  V. Hernández (ESP) 1:18:37
23a 1987  Alfonso Álvarez Valera (ESP) 1:03:01  Begoña Zúñiga (ESP) 1:19:40
22a 1986  Alfonso Álvarez Valera (ESP) 1:02:34  B. Aytnier (MAR) 1:19:20
21a 1985  Alfonso Álvarez Valera (ESP) 1:01:43  María Luisa Irizar (ESP) 1:12:01
20a 1984  Andrés Alfaro (ESP) 1:02:58  María Luisa Irizar (ESP) 1:15:45
19a 1983  Alfonso Álvarez Valera (ESP) 1:04:27  María Luisa Irizar (ESP) 1:17:20
18a 1982  Peio Garin (ESP) 1:02:47  Carol Rosset (ESP) 1:19:20
17a 1981  Alfonso Álvarez Valera (ESP) 1:04:39  Begoña Zúñiga (ESP) 1:27:10
16a 1980  Juan Mari Garin (ESP) 1:03:26  María Luisa Irizar (ESP) 1:22:35
15a 1979  J.M. Irazu (ESP) 1:03:55  Begoña Zúñiga (ESP) 1:21:01
14a 19631  Jaizkibel ‘A’ (ESP) 1:01:26
13a 19511  Montferrandaise (FRA) 1:05:19
12a 19491  C.A.M. Bordeaux (FRA) 1:05:32
11a 19421  Real Sociedad de Fútbol (ESP) 1:10:07
10a 19411  Real Sociedad de Fútbol (ESP) 1:09:28
9a 19361  Eusko Gaztedi (ESP) 1:07:29
8a 1926  Dionisio Carreras (ESP) 1:18:12
7a 1925  E. Salvidegoitia (ESP) 1:15:29
6a 1924  Manuel Azpiroz (ESP) 1:14:22
5a 1923  Serafín Ulecia (ESP) 1:12:57
4a 1922  Serafín Ulecia (ESP) 1:14:50
3a 1921  Henri Dalière (FRA) 1:13:22
2a 1920  Henri Dalière (FRA) 1:12:55
1a 1919  Henri Dalière (ESP) 1:17:50

1: Edicions d'equip per relleus

2: Canvi de recorregut

3: Suspesa pel Covid-19

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Larruzea, A. «50 ediciones uniendo Behobia con San Sebastián». EITB (Euskal Irrati Telebista), 06-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2018].
  2. ↑ «San Sebastián y la carrera popular de la Behobia». National Geographic España, 04-11-2014. Arxivat de l'original el 14 de novembre 2018 [Consulta: 13 novembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 López, Karel «Behobia-San Sebastián: diez curiosidades sobre esta carrera mágica. Esta popular competición está a punto de cumplir su primer siglo de edad». Diario Vasco, 11-10-2018 [Consulta: 13 novembre 2018].
  4. ↑ Silvano, M.J. «La Behobia-San Sebastián estará por encima de los 30.000 participantes por quinto año consecutivo». Diario Vasco, 06-11-2018 [Consulta: 13 novembre 2018].
  5. ↑ «Historia y leyenda de la clásica». Diario Vasco, 06-11-2007 [Consulta: 13 novembre 2018].
  6. ↑ «El terrassenc Jaume Leiva guanya la cursa «Behobia–San Sebastián»». Nació Digital, 12-11-2018 [Consulta: 18 novembre 2018].
  7. ↑ «Más de 30.900 participantes en la exitosa Behobia – San Sebastián». EITB (Euskal Irrati Telebista), 11-11-2018 [Consulta: 13 novembre 2018].
  8. ↑ «Marina Prat, la pionera del running femení». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 08-11-2015 [Consulta: 10 abril 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 Azkue, R. «Chakib Lachgar y Laura Rodríguez ganan la Behobia». Noticias de Guipuzcoa, 12·11·2023 [Consulta: 13 novembre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 Rodríguez, Néstor «Nan Oliveras y Cristina Silva, ganadores la Behobia-San Sebastián. El triatleta de Olot y la atleta barcelonesa confirman el dominio catalán y se imponen en el Boulevard tras sendas exhibiciones». Deia, 13·11·2022 [Consulta: 7 octubre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 López, Karel «Eneko Agirrezabal y Nuria Lugueros ganadores de la Behobia - San Sebastián 2021 Gipuzkoa recupera la txapela perdida. El segurarra Eneko Agirrezabal, gracias a un poderoso final, se impone en una Behobia en la que la berciana Nuria Lugueros ganó sin necesidad de forzar». El Diario Vasco, 14-11-2021 [Consulta: 7 octubre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 Blanco, Antxon «El marroquí Chakib Lachgar y Gema Barrachina sorprenden en la Behobia - San Sebastián 2019». El Diario Vasco, 10-11-2019 [Consulta: 7 octubre 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Jaume Leiva y Aroa Merino ganan con autoridad la Behobia San Sebastián». Marca, 11-11-2018 [Consulta: 7 octubre 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 Blanco, Antxon «Carles Castillejo y Aroa Merino se adjudican la Behobia-San Sebastián. El catalán, de 39 años, suma la tercera txapela consecutiva». El Correo, 12-11-2017 [Consulta: 7 octubre 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 Blanco, Antxon «Behobia-San Sebastián 2016: Carles Castillejo repite txapela con un carrerón. La canaria Aroa Merino sorprende en categoría femenina y se lleva la victoria por delante de la favorita, la extremeña Raquel G». El Diario Vasco, 13-11-2016 [Consulta: 7 octubre 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Blanco, Antxon «Carles Castillejo gana la Behobia-San Sebastián. Debutante en la Behobia - San Sebastián, el catalán ha corrido 19 kilómetros en solitario». El Diario Vasco, 08-11-2015 [Consulta: 7 octubre 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Casi 27 mil personas celebran el 50ª de la Behobia-San Sebastián Redacción Última actualización: 09/11/2014 11:40 (UTC+1) El atleta canario José Carlos Hernández ha sido el más rápido en la multitudinaria carrera popular. Vanesa Veiga ha vencido en la categoría femenina». Euskal Irrati Telebista (EiTB), 09-11-2014 [Consulta: 7 octubre 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Pedro Nimo y Claudia Behobide ganaron la Behobia-San Sebastián». Diario de Navarra, 10-11-2013 [Consulta: 7 octubre 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 Zubirri, Xabi «Jaume Leiva y Oihana Kortazar ganan una Behobia-San Sebastián disputada por 20.000 atletas». Mundo Deportivo, 12-11-2012 [Consulta: 8 octubre 2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 Garmendia, Xabier «47 Edición Dominio etíope en la Behobia-San Sebastián más multitudinaria. Los etíopes Milaw y Gebre ganan en las categorías masculina y femenina». El Mundo, 13-11-2011 [Consulta: 7 octubre 2023].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Chema Martínez vuelve a ser batido por Rafael Iglesias». Marca, 14-11-2010 [Consulta: 7 octubre 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Rafael Iglesias y María José Pueyo ganan en un "día diabólico"». Diario de Navarra, 08·11·2009 [Consulta: 7 octubre 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Chema Martínez se apunta la Behobia-San Sebastián por cuarto año consecutivo». El Mundo, 09-11-2008 [Consulta: 8 octubre 2023].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Chema Martínez y Sarah Kerubo se imponen en la carrera Behobia-San Sebastián». La Voz de Galicia, 12-11-2007 [Consulta: 8 octubre 2023].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Chema Martínez no falla en San Sebastián». Diario de Córdoba, 13·11·2006 [Consulta: 8 octubre 2023].
  26. ↑ 26,0 26,1 Ormazabal, Mikel «'La Behobia' encumbra a Chema Martínez, pero pierde 600 atletas populares». El País, 14-11-2005 [Consulta: 8 octubre 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Juzdado se impone en la Behobia-San Sebastián». La Voz de Galicia, 14-11-2004 [Consulta: 8 octubre 2023].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Palmarés de la Behobia - San Sebastián». El Diario Vasco, 11-11-2021 [Consulta: 8 octubre 2023].
  29. ↑ 29,0 29,1 «El keniata Rotich gana la carrera para África por tercer año consecutivo». Mundo Deportivo [Consulta: 8 octubre 2023].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Atletismo: Behobia-San Sebastián: El keniano Rugut y la española Ríos, vencedores». AS, 11-11-2001 [Consulta: 14 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Behobia-San_Sebastián&oldid=32882410»