Bellesguard

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la casa de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «la Torre de Bellesguard».
Infotaula d'edifici
Bellesguard
Gaudi-torreBellesguard-1258sh.jpg
Dades bàsiques
Tipus casa pairal i monument
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Antoni Gaudí
Començament 1900
Construït S. XIX-XX
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. de Bellesguard, 16-20

41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.409444°N,2.126667°E / 41.409444; 2.126667
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 39-MH
BIC: RI-51-0003817
IPAC: 43
Modifica dades a Wikidata

La Torre Bellesguard o Casa Figueres és un edifici projectat per Antoni Gaudí i Cornet, i construït entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo (carrer de Bellesguard, 16–20, Barcelona). La casa és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després de molts anys d'haver estat tancada al públic.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Descripció[modifica]

La torre Bellesguard, situada al peu de Collserola, exteriorment té un caire goticista. Tanmateix, el llenguatge gòtic hi és emprat de forma no pas literal sinó metafòrica, amb gran llibertat, arribant a solucions volumètriques de gran complexitat. Per construir-la, Gaudí utilitzà materials del propi terreny, pedra verd-grisosa, cosa que donà al conjunt un cromatisme original en perfecta harmonia amb l'entorn paisatgístic.[2]

Bellesguard té planta aproximadament quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l'angle esquerre de la façana principal i en tota l'alçada de l'edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l'Humà.[3] En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada pe pedra i reixa de ferro. El parament exterior és fet de pedra picada.[2]

Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló (1904),[3] tal com també es pot veure a la Pedrera (1906) i al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.[4]

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l'edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre, no es corresponen amb l'interior, on Gaudí deixà de banda qualsevol referència a l'arquitectura baix medieval i usà un llenguatge que li és propi, amb cura especial dels espais, dels sostres i en general de qualsevol element del conjunt. Hi destaquen el pati de l'escala d'accés i les golfes, de maó vist.[2]

Història[modifica]

Quan l'any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Grau d'Astorga, d'aquell antic palau pràcticament no en quedava res. Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec i començà el projecte l'any 1900.[3]

Al lloc escollit hi havia les restes de l'antiga residència reial d'estiu que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l'anomenada Torre de Vallblanc.[2][5] Martí l'Humà la comprà el 1408 i l'havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.[5][6]

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.[7] Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d'inspiració, escollint l'estil neogòtic català com a forma d'homenatge.[3] L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per a construir el nou Bellesguard. Per això, la casa té l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. El gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.[3] Gaudí va reconstruir també els fragments de la muralla medieval del recinte reial, i va desviar el camí del cementiri de Sant Gervasi, que travessava la finca.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola va servir d'orfenat i el seu mobiliari fou destruït. A partir de 1945, s'hi instal·là una clínica de ginecologia i obstetrícia.[5]

Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 24 de juliol de 1969. El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l'edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l'estructura.[5]

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La torre Bellesguard, de Gaudí, oberta al públic». 324, 19-09-2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Bellesguard». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Generalitat de Catalunya, Monuments i llocs d'interès cultural: Casa Figueres. Torre Bellesguard
  4. Craven, Jackie. "Great Buildings - Bellesguard
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Milian, Àlex. Els enigmes de Bellesguard, al descobert. El Temps, 10/09/2013. 
  6. Palau, Maria. «Bellesguard nua els seus secrets». El Punt Avui, 12-02-2015.
  7. Zerbst, Rainer. Gaudí. Taschen, 1985, p. 239. ISBN 3-8228-2171-3 [Consulta: 25 abril 2011]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellesguard Modifica l'enllaç a Wikidata