Bellesguard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la casa de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «la Torre de Bellesguard».
Infotaula d'edifici
Bellesguard
Gaudi-torreBellesguard-1258sh.jpg
Dades
TipusCasa pairal i monument Modifica el valor a Wikidata
Part deLlista d'edificis modernistes de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Creació1900 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de Bellesguard, 16-20
 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E / 41.4094°N,2.1267°E / 41.4094; 2.1267
Bé d'Interès Cultural
Data24 juliol 1969
IdentificadorRI-51-0003817
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador39-MH-EN
IPAC43

La torre Bellesguard o Casa Figueras és un edifici projectat per Antoni Gaudí i Cornet, i construït entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo (carrer de Bellesguard 20, Barcelona). La casa és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després de molts anys d'haver estat tancada al públic.[1] És una obra declarada Bé d'Interès Cultural Nacional el 24 de juliol de 1969.

Descripció[modifica]

La torre Bellesguard, situada al peu de Collserola, exteriorment té un aire gòtic. Tanmateix, el llenguatge gòtic hi és emprat de forma no pas literal sinó metafòrica, amb gran llibertat, arribant a solucions volumètriques de gran complexitat. Per construir-la, Gaudí utilitzà materials del propi terreny, pedra de pirssarra verd-grisosa, cosa que donà al conjunt un cromatisme original en perfecta harmonia amb l'entorn paisatgístic.[2]

Bellesguard té planta quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l'angle esquerre de la façana principal i en tota l'alçada de l'edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge al rei Martí l'Humà.[3] En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada de pedra i reixa de ferro.

Els arcs de la sala de música són una demostració de mestratge en la utilització del maó, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la casa Batlló (1904),[3] tal com també es pot veure a la Pedrera (1906) i al col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici. Gaudí, a més a més, va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l'obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i la casa dels masovers.[4]

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l'edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre, no es corresponen amb l'interior, on Gaudí deixà de banda qualsevol referència a l'arquitectura baix medieval i usà un llenguatge que li és propi, amb cura especial dels espais, dels sostres i en general de qualsevol element del conjunt. Hi destaquen el pati de l'escala d'accés i la sala de música, de maó vist.[2]

Història[modifica]

Quan l'any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d'Astorga, de l antic palau del rei Martí I l'Humà, no en quedava, pràcticament, res. Antoni Gaudí va rebre l'encàrrec i començà el projecte l'any 1900.[3]

Al lloc escollit hi havia les restes de l'antiga residència reial d'estiu que l'últim rei del Casal de Barcelona, Martí l'Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l'anomenada Torre de Vallblanc.[2][5] Martí l'Humà la comprà el 1408 i l'havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.[5][6]

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.[7] Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d'inspiració, escollint l'estil neogòtic com a forma d'homenatge.[3] L'arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per a construir el nou Bellesguard. Per això, la casa té l'aparença externa d'un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana. El gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.[3] Gaudí va reconstruir també els fragments de la muralla medieval del recinte reial, i va desviar el camí del cementiri de Sant Gervasi, que travessava la finca.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola va servir d'orfenat i el seu mobiliari de fusta fou cremat per combatre el fred. A l'any 1944, s'hi instal·là una clínica d'oncologia i ginecologia,[5] a partir de la compra de l'inmoble per la família Guilera, que va ser la propietària fins a l'any 2018.

La Torre Bellesguard d'Antoni Gaudí va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 24 de juliol de 1969. El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l'edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l'estructura.[5]

El 2018 la família propietària de l'edifici ho va vendre per trenta milions d'euros al grup Catalana Occident.[8]

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La torre Bellesguard, de Gaudí, oberta al públic». 324, 19-09-2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Bellesguard». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Generalitat de Catalunya, Monuments i llocs d'interès cultural: Casa Figueres. Torre Bellesguard
  4. Craven, Jackie. "Great Buildings - Bellesguard
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Milian, Àlex. Els enigmes de Bellesguard, al descobert. El Temps, 10/09/2013. 
  6. Palau, Maria. «Bellesguard nua els seus secrets». El Punt Avui, 12-02-2015.
  7. Zerbst, Rainer. Gaudí. Taschen, 1985, p. 129,239. ISBN 3-8228-2171-3 [Consulta: 25 abril 2011]. 
  8. José Ángel Montañés «Catalana Occidente compra la Torre Bellesguard de Gaudí por 30 millones». El País [Consulta: 19 juliol 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellesguard