Bellflower (pel·lícula)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaBellflower
Fitxa tècnica
Direcció Evan Glodell
Protagonistes
Producció Evan Glodell i Vincent Grashaw
Guió Evan Glodell
Música Jonathan Keevil i Kevin MacLeod
Fotografia Joel Hodge
Muntatge Evan Glodell, Vincent Grashaw, Joel Hodge i Jonathan Keevil
Productora Coatwolf Productions
Distribuïdora Oscilloscope Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2011
Durada 105 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia
Color en color
Pressupost 17.000 dòlars
Temàtica
Gènere drama
Lloc de la narració Los Angeles
Més informació
IMDb Fitxa 6.2/10 stars
FilmAffinity 6.1/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Bellflower és una pel·lícula estatunidenca de caràcter dramàtic produïda, escrita, dirigida, muntada i interpretada per Evan Glodell. Estrenada el 2011, data en què guanyà el premi a la millor pel·lícula al festival Internacional de Cinema de Catalunya (secció Òrbita); Bellflower rep majoritàriament crítiques positives.

Argument[modifica]

L'argument de la pelicula gira entorn de l'entrada en l'edat adulta de dos amics, Woodrow (Glodell) i Aiden (Dawson), que esperen la fi del món construint artefactes tipus Mad Max. L'arribada a les seves vides de Milly (Wiseman) posarà en marxa efectes més devastadors que els seus fantasmes apocalíptics...[1]

Repartiment[modifica]

  • Evan Glodell: Woodrow
  • Jessie Wiseman: Milly
  • Tyler Dawson: Aiden
  • Rebekah Brandes: Courtney
  • Vincent Grashaw: Mike
  • Zack Kraus: Elliot
  • Keghan Hurst: Sarah
  • Alexandra Boylan: Caitlin

Critiques[modifica]

El portal Rotten Tomatoes diu que un 73% de 74 crítics han donat una opinió positiva sobre la pel·lícula, amb una nota mitjana de 6,8/10 [2]

La crítica que genera més consens és:

« Aquesta visió ardent i estilitzada de la fi del món agrega gèneres diferents i revela el guionista/director/actor Evan Glodell com un talent a seguir. »

.[2] El portal Metacritic dóna una nota de 72 sobre 100 indicant crítiques positives [3]

Referències[modifica]

  1. «Bellflower». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 rottentomatoes. [url=http://www.rottentomatoes.com/m/bellflower ellflower (2011)]. rottentomatoes. 
  3. metacritic.com. Bellflower (en anglès). metacritic.com. 

Enllaços externs[modifica]