Bellflower (pel·lícula)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Evan Glodell |
| Protagonistes | Evan Glodell Jessie Wiseman |
| Producció | Evan Glodell i Vincent Grashaw |
| Guió | Evan Glodell |
| Música | Jonathan Keevil i Kevin MacLeod |
| Fotografia | Joel Hodge |
| Muntatge | Evan Glodell, Vincent Grashaw, Joel Hodge i Jonathan Keevil |
| Productora | Coatwolf Productions |
| Distribuïdor | Oscilloscope Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2011 |
| Durada | 105 minuts |
| Idioma original | anglès  |
| Rodatge | Califòrnia |
| Color | en color |
| Pressupost | 17.000 dòlars |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Los Angeles |
| Lloc web | bellflower-themovie.com |
         | |
Bellflower és una pel·lícula estatunidenca de caràcter dramàtic produïda, escrita, dirigida, muntada i interpretada per Evan Glodell. Estrenada el 2011, data en què guanyà el premi a la millor pel·lícula al festival Internacional de Cinema de Catalunya (secció Òrbita); Bellflower rep majoritàriament crítiques positives.
Argument[modifica]
L'argument de la pel·lícula gira entorn de l'entrada en l'edat adulta de dos amics, Woodrow (Glodell) i Aiden (Dawson), que esperen la fi del món construint artefactes tipus Mad Max. L'arribada a les seves vides de Milly (Wiseman) posarà en marxa efectes més devastadors que els seus fantasmes apocalíptics...[1]
Repartiment[modifica]
- Evan Glodell: Woodrow
- Jessie Wiseman: Milly
- Tyler Dawson: Aiden
- Rebekah Brandes: Courtney
- Vincent Grashaw: Mike
- Zack Kraus: Elliot
- Keghan Hurst: Sarah
- Alexandra Boylan: Caitlin
Critiques[modifica]
El portal Rotten Tomatoes diu que un 73% de 74 crítics han donat una opinió positiva sobre la pel·lícula, amb una nota mitjana de 6,8/10 [2]
La crítica que genera més consens és:
| « | Aquesta visió ardent i estilitzada de la fi del món agrega gèneres diferents i revela el guionista/director/actor Evan Glodell com un talent a seguir. | » |
.[2] El portal Metacritic dona una nota de 72 sobre 100 indicant crítiques positives [3]
Referències[modifica]
- ↑ «Bellflower». The New York Times.
- ↑ 2,0 2,1 rottentomatoes. [url=http://www.rottentomatoes.com/m/bellflower ellflower (2011)]. rottentomatoes.
- ↑ metacritic.com. Bellflower (en anglès). metacritic.com.