Beloniforme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBeloniforme
Beloniformes
Exvol u0.gif
Exocoetus volitans
Band-wing flyingfish.jpg
Període
Eocè - actualitat[1][2]
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Beloniformes
L. S. Berg, 1937
Nomenclatura
Codi de nomenclatura CINZ
Modifica dades a Wikidata

Els beloniformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis i acantopterigis.

Morfologia[modifica]

  • La majoria són peixos de mida mitjana.
  • Cos molt allargat.
  • Mancats de radis espinosos a les aletes.
  • Línia lateral ínfera.
  • Escates cicloides.
  • Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
  • Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]

Alimentació[modifica]

Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]

Hàbitat[modifica]

La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]

Costums[modifica]

Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]

Taxonomia[modifica]

La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:

Principals espècies als Països Catalans[modifica]

Referències[modifica]

  1. FishBase
  2. Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
  3. 3,0 3,1 Lovejoy, N; Iranpour, M; Collette, B «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, 44, 2004, pàg. 366–377.
  4. Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
  5. ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. 6,0 6,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  7. FishBase (anglès)
  8. ITIS (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. NCBI (anglès)
  11. BioLib (anglès)
  12. AQUATAB.NET
  13. MarineSpecies.org (anglès)
  14. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  15. The Taxonomicon (anglès)
  16. Catalogue of Life (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica]