Benicalaf

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Església de Sant Jaume.

Benicalaf (també conegut com a Benicalaf de les Valls o Benicalaf de Morvedre) va ser un lloc del municipi de Benavites, a la Vall de Segó (País Valencià). Va ser un municipi independent fins al 14 d'abril de 1856, data que es va annexionar a Benavites.[1] En l'actualitat està totalment despoblat i només resta dempeus l'església de Sant Jaume.[1]

Història[modifica]

Benicalaf va tindre el seu origen en una alqueria andalusí, segons consta en el Llibre del Repartiment.[1] El topònim té probablement el mateix origen que el del poble de Benicalap, actualment un districte de la ciutat de València.

En 1609 estava habitat per 8 famílies i, després de l'expulsió dels moriscs, va ser repoblat en 1612.[2] Formava part d'un senyoriu pertanyent a l'Hospital General de València, i es va constituir en municipi independent a l'abolir-se els senyorius. Cavanilles el cita com nucli independent el segle XVIII.[2] Pascual Madoz el 1849 feia la següent descripció:

« L[ugar] con ayunt[amiento] de la prov[incia] [...] de Valencia (3 1/4 leg[uas]), part[ido] jud[icial] de Murviedro (1 1/4); Sit[uado] en la parte mas meridional del valle de Sego ó Valletes de Sagunto, con libre ventilacion y clima sano [...] Tiene 37 casas de irregular construccion y en el centro una igl[esia] parr[oquial] (Santiago) [...] El térm[ino] confina por N. y O. con Sta. Coloma y Faura; S. Murviedro, y E. Canet; estendiéndose 1 1/4 de hora de N. á S. y 1/2 de E. á O. [...] Ind[ustria]: la agrícola, 2 hornos de pan cocer y 2 molinos de aceite. Pobl[ación]: 41 vec[inos], 130 alm[as]. El presupuesto municipal asciende a 2,030 r[eale]s, que se cubre con arbitrios y reparto vecinal. En 1611 pertenecía á Doña Florinda Cruyllas el señ[orío] de esta poblacion. »
Diccionari de Madoz[3]

El 14 d'abril de 1856 va ser annexionat per Reial Decret al municipi de Benavites.[1] L'església de Sant Jaume va continuar funcionant com església fins a l'any 1901.[4] En l'actualitat l'ajuntament de Benevites estudia diversos projectes per a restaurar aquest temple i recuperar en certa manera el patrimoni de Benicalaf.[4]

Patrimoni[modifica]

  • Església de Sant Jaume: Aquest edifici, edificat en el segle XVIII, és l'únic vestigi que queda de dita població.[1] Posseïx planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals. Es cobreix amb volta de mig canó amb llunetes i presenta una decoració interior realitzada a força de frescos amb escenes religioses.[5] De l'exterior destaca la portada d'estil manierista i la coberta, a dues aigües. El temple està declarat Bé d'Interès Cultural.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Iglesia de Santiago de Benicalaf» (en castellà). Direcció General de Patrimoni Artístic. [Consulta: 20 octubre 2010].
  2. 2,0 2,1 «Benicalaf de les Valls». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). 4, 1849, p. 207. 
  4. 4,0 4,1 «Una nueva mirada a Benicalaf: Benavites busca ayudas para recuperar el patrimonio de un poblado abandonado» (en castellà). Levante - El Mercantil Valenciano, 29-03-2009. [Consulta: 20 octubre 2010].
  5. «Iglesia de Santiago de Benicalaf». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benicalaf

Coord.: 39° 44′ 17″ N, 0° 14′ 52″ O / 39.738055555556°N,0.24777777777778°O / 39.738055555556; -0.24777777777778