Benigno Rebullida y Micolau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenigno Rebullida y Micolau
Los diputados pintados por sus hechos, Benigno Rebullida (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementfebrer 1826 Modifica el valor a Wikidata
La Ginebrosa (Provincia de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1873 – 8 gener 1874
Circumscripció electoral: Terol
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 maig 1869 – 2 gener 1871
← Joaquín Gil Berges
Circumscripció electoral: Saragossa
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i periodista Modifica el valor a Wikidata

Benigno Rebullida y Micolau (La Ginebrosa, 1826-Madrid, 1886) va ser un polític i periodista espanyol, diputat a Corts durant el Sexenni Democràtic i senador.

Biografia[modifica]

Va néixer al febrer de 1826.[1][2] Polític i home d'administració, era natural de la localitat turolesa de La Ginebrosa.[3] Va ser diputat en les Corts constituents del Sexenni Democràtic, a més de senador.[3] Va prendre part molt activa en la redacció dels diaris madrilenys La República Ibérica, El Pueblo, La Discusión i La Democracia, a més de ser corresponsal del Diario de Zaragoza.[3] També col·laborà en La Soberanía Nacional.[1]

Amb la proclamació de la Primera República, va ser nomenat director general de Comunicacions, i per la seva iniciativa es va rebaixar la tarifa postal fins a fixar-la en 10 cèntims de pesseta per a les cartes de l'interior de la península ibèrica i Portugal, i en 5 per al de les poblacions. A ell es va deure també un decret exigint condicions d'aptitud i donant garanties d'estabilitat al personal de correus. Posteriorment va ser nomenat governador de l'Havana, càrrec que va exercir molt pocs mesos per haver-l'hi sorprès el cop d'estat de Pavía del 3 de gener de 1874. Va seguir després els corrents de la política de Castelar, a qui va ser fidel. Més tard va treballar per al Banc d'Espanya.[4]

Va morir a Madrid el 14 de maig de 1886[4][a] i hauria estat sebollit, presumiblement, en la Sacramental de San Justo.[4]

Notes[modifica]

  1. Ossorio y Bernard afirma erróneamente junio de 1886.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]