Benjamin List
 (2021)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1968 (56 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Lliure de Berlín Universitat de Frankfurt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química, química orgànica i management of science and research (en)  |
| Ocupació | químic, professor d'universitat, científic |
| Ocupador | Institut Max Planck de Recerca del Carbó |
| Membre de | |
| Interessat en | Química |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parents | Christiane Nüsslein-Volhard (tia) |
Premis
| |
Benjamin List (11 de gener de 1968, Frankfurt)[1] és un químic alemany professor de la Universitat de Colònia i de l'Institut Max Planck per a la Investigació del Carbó. Va ser un dels principals desenvolupadors de l'organocatalisi, un mètode per accelerar les reaccions químiques i fer-les més eficients. Va compartir el premi Nobel de química del 2021 amb David MacMillan "pel desenvolupament de l'organocatalisi asimètrica".[2]
Inicis[modifica]
Benjamin "Ben" List prové d'una família de classe alta a Frankfurt. És besnét del nefròleg Franz Volhard i també besnét del químic Jacob Volhard.[3][4] És nebot (fill d'una germana) de Christiane Nüsslein-Volhard, que va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1995.[5]
Des de la seva infantesa sempre ha passat estius al nucli de La Selleta, a Alcanar.[6]
List està casat i té dos fills. Ell i la seva família van sobreviure al tsunami del 26 de desembre de 2004 a Khao Lak, Tailàndia.[3]
List és un fan de l'equip de futbol de l'Eintracht de Frankfurt.[7]
Vida acadèmica[modifica]
List va obtenir el títol de llicenciatura (en alemany Diplom) en química l'any 1993 a la Universitat Lliure de Berlín i posteriorment va obtenir el doctorat el 1997 a la Universitat Goethe de Frankfurt. La seva tesi doctoral es va titular Synthese eines Vitamin B 12 Semicorrins (Síntesi d'una vitamina B₁₂ semicorrina), i va ser assessorada per Johann Mulzer.[8][9][10]
És professor de la Universitat de Colònia i director i professor de l'Institut Max Planck per a la Investigació del Carbó.[11]També és investigador principal a l'Institut de Disseny i Descobriment de Reaccions Químiques de la Universitat de Hokkaido.[12]
A data d'octubre de 2021 té un índex h de 95 segons Google Scholar.[13]
El 6 d'octubre de 2021, va rebre el Premi Nobel de Química, conjuntament amb David MacMillan, "pel desenvolupament de l'organocatalisi asimètrica".[2]
Premis i honors[modifica]
- 1994 NaFoG-Award de la ciutat de Berlin
- 1997 Feodor-Lynen Fellowship de la Alexander von Humboldt Foundation
- 2000 Synthesis-Synlett Journal Award,
- 2003 Carl-Duisberg-Memorial Award de la German Chemical Society
- 2004 Degussa Prize for Chiral Chemistry
- 2004 Lecturer’s Award of the Fonds der Chemischen Industrie
- 2004 Lieseberg-Prize de la Universitat de Heidelberg
- 2005 AstraZeneca European Lectureship, the Society of Synthetic Chemistry, Japó
- 2005 Lectureship Award
- 2005 Novartis Young Investigator Award
- 2006 JSPS Fellowship Award of Japan
- 2007 AstraZeneca Award in Organic Chemistry
- 2007 Award of the Fonds der Chemischen Industrie
- 2007 OBC-Lecture Award
- 2008 Visiting Professor a la Universitat de Sungkyunkwan, Corea
- 2009 Boehringer-Ingelheim Lectureship, Canadà
- 2009 Organic Reactions Lectureship, EUA
- 2009 Thomson Reuters Citation Laureate
- 2011 Boehringer-Ingelheim Lectureship, Universitat Harvard, EUA
- 2011 ERC Advanced Grant
- 2012 Novartis Chemistry Lectureship Award
- 2012 Otto-Bayer-Preis
- 2013 Horst-Pracejus-Preis
- 2013 Mukaiyama Award
- 2013 Ruhrpreis, Mülheim, Alemanya
- 2014 Cope Scholar Award, EUA
- 2014 Thomson Reuters Highly Cited Researcher
- 2015 Carl Shipp Marvel Lectures, University of Illinois at Urbana-Champaign, EUA
- 2016 Gottfried Wilhelm Leibniz Prize
- 2017 Prof. U. R. Ghatak Endowment Lecture, Kolkata, Índia
- 2017 Ta-shue Chou Lectureship, Institute of Chemistry, Academia Sinica, Taipei, Taiwan
- 2018 Member de la German National Academy of Sciences Leopoldina
- 2019 Herbert C. Brown Lecture, Universitat de Purdue, Indiana, EUA
- 2021 Premi Nobel en Química
- 2022 Herbert C. Brown Award
Referències[modifica]
- ↑ «List, Benjamin» (en anglès). [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2021» (en anglès americà). [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Eine Perspektive fürs Leben» (en alemany). MAX-PLANCK-GESELLSCHAFT, 06-10-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Prof. Dr. Benjamin List» (en alemany). MAX-PLANCK-GESELLSCHAFT, 06-10-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Nobelpreis für Nüsslein-Volhards Neffen: „Wahnsinnig stolz“» (en alemany). Schwäbisches Tagblatt, 06-10-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Benjamin List, Premi Nobel de Química 2021: “Guardo molt bons records dels estius que vaig passar de jove a la Selleta”». Ajuntament d'Alcanar, 25-05-2022. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Preis im Namen der Wissenschaft, Anerkennung durch die Eintracht» (en alemany). Eintracht Frankfurt Fußball AG, 30-11-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ List, Benjamin. Synthese eines Vitamin B 12 Semicorrins (tesi), 1997.
- ↑ Mulzer, Johann; List, Benjamin; Bats, Jan W. «Stereocontrolled Synthesis of a Nonracemic Vitamin B12 A−B-Semicorrin». Journal of the American Chemical Society, 119, 24, 01-06-1997, pàg. 5512–5518. DOI: 10.1021/ja9700515. ISSN: 0002-7863.
- ↑ «Benjamin List, Direktor am Max-Planck-Institut für Kohlenforschung, erhält ERC Advanced Grant des Europäischen Forschungsrates» (en alemany). [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Vita Prof. List» (en anglès). [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «LIST, Benjamin» (en anglès americà). [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Benjamin List». [Consulta: 6 octubre 2021].