Benny Golson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenny Golson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Howard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, saxofonista, músic de jazz, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereJazz i jazz fusió Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon i saxòfon tenor Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPrestige Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webbennygolson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0326680 Allocine: 440999 Allmovie: p289696
Spotify: 78NDaMzmcDKjt7mkXs7AuG iTunes: 58317 Last fm: Benny+Golson Musicbrainz: 486bfccd-e9d5-4d7e-96b1-b9bbc6218743 Songkick: 100489 Discogs: 185752 Allmusic: mn0000135391 Modifica el valor a Wikidata

Benny Golson (nascut el 25 de gener de 1929) és un músic estatunidenc de bebop/hard bop jazz saxofonista, compositor i arranjador.[1]

Biografia[modifica]

Durant els seus temps d'institut a Philadelphia (Pennsylvania), Golson tocà amb diverses altres promeses de músics incloent a John Coltrane, Red Garland, Jimmy Heath, Percy Heath, Philly Joe Jones, i Red Rodney. Després de graduar-se a la Universitat Howard, Golson s'uni a la banda de rhythm and blues de Bull Moose Jackson; Tadd Dameron era el pinaista aleshores.

De 1953 a 1959 Golson tocà amb la banda de Dameron i posteriorment amb les bandes de Lionel Hampton, Johnny Hodges, Earl Bostic, Dizzy Gillespie i Art Blakey and the Jazz Messengers amb qui va enregistrar el clàssic Moanin' el 1958.

De 1959 a 1962 Golson co-liderà the Jazztet amb Art Farmer. Golson compongué temes per a sèries de televisió com Ironside, Room 222, M*A*S*H, i Mission: Impossible.[2]

L'any 1995 Golson va rebre el premi NEA Jazz Masters de la National Endowment for the Arts.

Golson va fer una aparició cameo a la pel·lícula de 2004 The Terminal

L'octubre de 2007 Golson va rebre el premi Mellon Living Legend Legacy Award en una cerimònia al Kennedy Center. Addicionalment el mateix mes va guanyarn el International Academy of Jazz Outstanding Lifetime Achievement Award de la Universitat de Pittsburgh al Carnegie Music Hall.

El novembre de 2009, Benny va entrar al International Academy of Jazz Hall of Fame

Discografia[modifica]

Com líder[modifica]

Amb the Jazztet[modifica]

Com arranjador[modifica]

With Kenny Burrell

With Art Farmer

With Curtis Fuller

With Red Holloway

With Roland Kirk

With Illinois Jacquet

With Jack McDuff

With Freda Payne

With Jimmy Witherspoon

Com sideman[modifica]

With Art Blakey

With Cass Elliot

With Art Farmer

With Curtis Fuller

With Dizzy Gillespie

With Ernie Henry

With Milt Jackson

With Philly Joe Jones

With Abbey Lincoln

With Blue Mitchell

With Lee Morgan

With Arkadia Jazz All Stars

  • Thank You, Duke!

With Sarah Vaughan

With Meeco

  • Beauty of the Night (Connector, 2012)

Referències[modifica]

  1. [http://www.allmusic.com/artist/benny-golson-p80793/biography Allmusic]
  2. Feather, Leonard & Gitler, Ira (2007) The Biographical Encyclopedia of Jazz, p. 261. Oxford University Press.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benny Golson