Benoîte Groult

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenoîte Groult
Biografia
NaixementBenoîte Marie-Rose Nicole Groult
31 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 2016 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Ieras (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, activista pels drets de les dones, escriptora, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
GènereProsa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeGeorges de Caunes
Paul Guimard Modifica el valor a Wikidata
ParesAndré Groult Modifica el valor a Wikidata  i Nicole Groult Modifica el valor a Wikidata
GermansFlora Groult Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0343909 Allocine: 259308 Allmovie: p310048 TMDB.org: 1082914
Discogs: 1027480 Goodreads author: 233009 Modifica el valor a Wikidata

Benoîte Marie Rose-Nicole Groult (París, 31 de gener del 1920 - Ieras, 20 de juny del 2016) fou una periodista, escriptora i activista feminista francesa.

Biografia[modifica]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Va nàixer el 31 de gener del 1920 a París, filla del dissenyador de mobles André Groult (1884-1966), i de Nicole Poiret (1887-1967), dissenyadora de moda, germana del dissenyador Paul Poiret.[1]

La seua germana menor, Flora Groult, també fou escriptora. Va obtenir una llicenciatura en Lletres per la Sorbona i feu classes en Cours Bossuet.

Treballà com a periodista per a la televisió en el Journal de la Radiodiffusion Française (RDF) des de l'Alliberament i hi romangué fins al 1953.

Va col·laborar en algunes publicacions, com ara: Elle, Parents, Marie Claire, etc.

Des de la infantesa havia practicat l'escriptura; va publicar, però, prou més tard, primer amb la seua germana Flora: Journal à quatre mains (1958), novel·la autobiogràfica sobre el període de l'Ocupació alemanya.

Fou membre del jurat del Festival Internacional de Cannes al 1977.

El 1978, Benoîte Groult i Claude Servan-Schreiber crearen una revista mensual feminista: F Magazine, en què Benoîte escrivia els editorials.

Entre el 1984 i el 1986, fou presidenta del comité responsable de la feminització dels noms de professions i funcions, etc., a l'estat francés.[2] Aquest comité fou creat per Yvette Roudy, ministra de Drets de les Dones. Alguns gramàtics, lingüistes i escriptors hi treballaren, i es publicà un decret de feminització en el Butlletí Oficial al març del 1986.

Fou membre del jurat del Premi Fémina des del 1982, i del comité honorari de l'Associació per al Dret a Morir amb Dignitat (ADMD).  

El 2011 donà els seus arxius al Centre d'Arxius del Feminisme, que forma part de la Biblioteca de la Universitat d'Angers.

Es casà tres vegades. El 1944, amb l'estudiant de medicina Pierre Heuyer, que va morir poc després de tuberculosi. El 1951, amb el periodista Georges de Caunes, amb qui va tenir dues filles. Més tard es va casar amb l'escriptor Paul Guimard (1921-2004), amb qui va tenir una filla el 1953.[3]

Tenia una casa de vacances a Derrynane (República d'Irlanda) i hi passava l'estiu des del 1977 fins al 2003. El president François Mitterrand la va visitar el 1988.

Escriptura[modifica]

Abans de publicar el seu propi llibre al 1972, havia escrit tres llibres conjuntament amb la seua germana Flora.[4]

Els assaigs i novel·les de Benoîte Groult sovint tracten temes com la història del feminisme, la discriminació de les dones i la misogínia.

La seua vida i obra són un testimoni de l'agitació social en les relacions entre els hòmens i les dones que han marcat el segle XX. Ainsi soit-elle (1975), un assaig feminista que va vendre 1 milió de còpies, presenta a grans trets el feminisme de l'època.[5][6] Ella fou la primera a l'estat francés a denunciar públicament la mutilació genital femenina.

La seva novel·la Els vaisseaux du cœur, publicada el 1988, mostra les relacions sexuals explícites d'una relació tempestuosa entre una dona intel·lectual parisenca i un pescador de Bretanya; es va convertir en un èxit de vendes i fou traduïda a 27 idiomes. Andrew Birkin en feu una pel·lícula al 1992: La pell del desig.(1)

Mon evasion és una autobiografia en què transmet amb un estil reflexiu però directe la seua trajectòria en el moviment feminista, la sexualitat i l'escriptura.[7]

Va publicar vint novel·les i molts assaigs sobre feminisme.[2]

Llibres[modifica]

  • Journal à quatre mains (1958), novel·la escrita amb la seua germana Flora Groult
  • Le Féminin pluriel (1965), novel·la escrita amb la seua germana Flora Groult
  • Il était deux fois (1967), novel·la escrita amb la seua germana Flora Groult
  • La Part des choses (1972), novel·la
  • Ainsi soit-elle (1975), assaig sobre la condició femenina.
  • Le Féminisme au masculin (1977), assaig sobre dones feministes
  • La Moitié de la terre (1981), assaig
  • Els Trois Quarts du temps (1983), novel·la
  • Olympe de Gouges (1986), texts reunits i presentats per Benoîte Groult
  • Els Vaisseaux du cœur (1988), novel·la
  • Pauline Roland ou Comment la liberté vint aux femmes (1991), biografia
  • Cette mâle assurance (1994), assaig sobre la misogínia
  • Histoire d'une évasion (1997), assaig autobiogràfic
  • La Touche étoile (2006)
  • Mon évasion: autobiographie (2008)
  • Romans (2009)
  • Ainsi soit Olympe de Gouges Grasset (2013)
  • Um toque na estrela (2009)
  • Journal d'Irlande: Carnets de pêche et d'amour, texte établi et préfacé par Blandine de Caunes, Grasset 2018

Premis[modifica]

  • Gran Oficial de la Legió d'Honor. N'esdevingué dama el 10 de juny del 1986, ascendida a oficial el 13 de juliol del 1994, a comandanta el 2 d'abril del 2010, i finalment a gran oficial el 25 de març del 2016.[8]
  • Gran Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit. Condecorada el 14 de novembre del 2013, amb motiu del cinquantenari de l'Orde Nacional del Mèrit pel president François Hollande. Havia estat promoguda directament a comandanta el 14 de maig del 1998 per a recompensar els seus cinquanta-set anys d'activitat literària.
  • Ciutadana honorària de la ciutat de Roanne el 7 de març del 2010.

Referències[modifica]

  1. ↑ de Freytas-Tamura, Kimiko «Benoîte Groult, French Feminist and Writer, Dies at 96» (en anglès). , 21-06-2016 [Consulta: 30 desembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Vicente, Álex «Benoîte Groult, ferviente opositora al patriarcado». , 21-06-2016 [Consulta: 30 desembre 2019].
  3. ↑ Lemire, Laurent. «Groult Benoîte (1920-2016)» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 30 desembre 2019].
  4. ↑ Contreras, Emilio «Falleció Benoite Groult, una de las voces del feminismo del siglo XXI». , 21-06-2016 [Consulta: 30 desembre 2019].
  5. ↑ Frey, Pascale. «Benoîte Groult : « Les femmes sont les grandes absentes de l'histoire » - Elle» (en francès). elle.fr, 04-08-2016. [Consulta: 24 maig 2020].
  6. ↑ «Benoîte Groult». Asociación para los Derechos de las Mujeres y el Desarrollo. [Consulta: 30 desembre 2019].
  7. ↑ «MY ESCAPE An Autobiography» (en anglés). Kirkus Reviews, 80, 21, nov. 2012, pàg. 211 [Consulta: 4 juny 2020].
  8. ↑ «Décret du 2 avril 2010 portant promotion» (en francès). Legifrance, 04-04-2010. [Consulta: 24 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benoîte_Groult&oldid=33268365»