Vés al contingut

Bernard Williams

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernard Williams
Biografia
Naixement21 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Westcliff-on-Sea (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 2003 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmieloma múltiple Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College
Chigwell School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÈtica, identitat personal, filosofia política i utilitarisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College de Londres
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFilosofia occidental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAlan Thomas i Lydia Goehr Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePatricia Law (1974–)
Shirley Williams (1955–1974) Modifica el valor a Wikidata
FillsJacob Williams
 () Patricia Law
Jonathan Williams
 () Patricia Law
Rebecca Williams
 () Shirley Williams Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 188640570 Modifica els identificadors a Wikidata

Bernard Williams (Westcliff-on-Sea, Essex, 1929 - Roma, 2003) va ser un filòsof anglès especialitzat en ètica. La seva teoria moral és una crítica tant als imperatius de Kant (que manen actuar segons el deure) com a l'utilitarisme (que aconsella fer sempre l'acció que més benefici porti a la comunitat), ja que postula que cada persona ha de considerar els seus principis i sentiments a l'hora d'actuar, sense pensar només en les conseqüències i en les normes universals, sinó en cada situació per separat. Els seus detractors l'acusen per aquest motiu de caure en el relativisme, fet que ell sempre va negar. Defensa la moralitat de la recerca del plaer i de la tolerància cap als altres, afirmant que el govern només ha de reprimir les conductes que siguin clarament perjudicials.

Durant la seva vida va reivindicar el dret de la dona a fer ciència i va criticar la censura a la pornografia i altres manifestacions similars, així com el reduccionisme científic i l'absència de debats rellevants en el si de la comunitat filosòfica.