Bernardo de Bearne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernardo de Bearne
Biografia
Naixement 1331
Bearn
Mort 1391 (59/60 anys)
  Castlà 

Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Fills Gaston de Bearn y de la Cerda Tradueix
Pare Gastó III de Foix
Germans Gaston of Foix-Béarn Tradueix i Yvain de Foix Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Mn. Bernardo de Bearne y Foix (en francès Bernard de Béarn, m. 1381)[1] va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Va ser fill de Gastó III de Foix,[1] senyor dels territoris de Foix i Bearn. Segons les cròniques de l'època, era un home gallard de gentilesa corporal. Va ser cavaller d'Enric II de Castella, havia donat suport a la causa del rei, quan encara era només pretendent, en la recuperació i successió del regne contra el germanastre d'Enric, el rei Pere I,[2][3] durant la guerra civil castellana en favor del bàndol dels Trastàmara. Enric havia creuat els Pirineus i va fer la seva entrada per la vall d'Aran, acompanyat per diversos cavallers, entre ells Bernardo, i amb la victòria del Trastàmara, va esdevenir un dels primers en ser premiat amb el vescomtat de Medinaceli,[4] que ben aviat es va convertir en comte de Medinaceli el 1368, que suposava el territori fins aleshores constituït com a territori reial, que tenia com a cap la vila de Medinaceli.[3]

El rei també el va casar amb la donzella Isabel de la Cerda, filla del comte de Claramonte,[2] i néta d'Alfonso de la Cerda, que així mateix era nét d'Alfons X el Savi.[5] La parella va casar-se a Sevilla el 14 de setembre de 1370.[1] Des del seu matrimoni, la seva casa seria coneguda amb el nom de la vila soriana, i seria la branca materna la preponderant i quedaria reflectida en el seu nom i escut, que va deixar de banda les armes dels Foix i es va centrar en el llinatge de la Cerda.[5] A més Isabel, a banda d'oferir el seu origen regi, va aportar un important patrimoni, com era la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats.[3] Amb ella va tenir al seu únic fill i hereu, Gastón de la Cerda.[2]

A la seva mort, el 1381, va ser enterrat al monestir de Santa María la Real de Huerta (Sòria), així com la seva esposa el 1385.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Bernardo de Bearne» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
  2. 2,0 2,1 2,2 López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 78-79. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2005, p. 264-265. 
  4. Vernier, Richard. «Appendix: Bernard de Béarn, Count of Medinaceli». A: Lord of the Pyrenees: Gaston Fébus, Count of Foix (1331-1391) (en anglès). Woodbridge i Rochester: The Boydell Press, p. 204-207. 
  5. 5,0 5,1 «Ducado de Medinaceli» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, PARES: Portal Archivos Españoles. [Consulta: 4 novembre 2017].