Bernat Rigo Rubí «es Cabo Loco»

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bernat Rigo Rubí)
Infotaula de personaBernat Rigo Rubí «es Cabo Loco»

Bernat Rigo Rubí amb l'uniforme de soldat de Cavalleria. Encara no havia ascendit a caporal i, per tant, no era conegut pel malnom «es Cabo Loco». Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1870 Modifica el valor a Wikidata
Sa Cabaneta (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Activitat
Ocupacióglosador, poeta Modifica el valor a Wikidata

Bernat Rigo Rubí, de mal nom «es Cabo Loco» (sa Cabaneta, Marratxí 1 de juliol de 1870[1][2] - el Coll d'en Rabassa, Palma 4 de març de 1936), va ser un dels glosadors mallorquins més coneguts del segle xx.

Els seus pares foren Vicenç Rigo, pastor, i Esperança Rubí, mestressa de casa, i era el sol fill mascle dels quatre fills que tengué la parella. A la seva infantesa i adolescència treballà al camp fins que li tocà fer el servei militar a Cavalleria. Allà aprengué l'ofici de ferrer ferrant els cavalls i assolí el grau de caporal, d'on li ve el malnom.

La seva família es traslladà al Coll d'en Rabassa cap a l'any 1888. Es casà amb Margalida Caimari Seguí «de s'Hort des Cabrer» i obrí una ferreria, que després va traslladar a una nova localització, a la cruïlla entre l'antiga carretera de Llucmajor i el camí de Can Pastilla. El matrimoni tingué dos fills, de nom Esperança i Bernat.

És considerat l'inventor dels molins de ferro a Mallorca. Ell mateix construïa totes les parts, aprofitant la maquinària de què disposava a la ferreria i la seva habilitat. Segons Galiana, «mestre Bernat era mestre de ferrers; a més de forjador i ferrador era un excel·lent torner, tècnica difícil que dominava perfectament. Igualment, coneixia tots els secrets de la forja, el temple, la maquinària agrícola, la tècnica del ferrat de les bèsties i les malalties, que ell tractava».[3]

La fama arreu de Mallorca li arribà per la seva capacitat per a improvisar en els combats de glosa de picat. Foren coneguts els seus enfrontaments amb l'algaidí Llorenç Batle i sembla que disposava d'un grup de seguidors incondicionals. Va mantenir un combat molt famós a Pòrtol amb el seu cosí Antoni Canyelles Rigo. Dedicà una glosa cèlebre a mestre Llorenç Batle:[4]

«

D'Algaida res que dir tenc
però sí d'en Capellà
i, si puc, he de fer posar
a damunt es campanar,
en forma de monument,
amb un lletrero dient:
"Aquí descansa un valent
que en Rigo desafià,
per tonto i per bajà
badant sa boca an es vent".

»

Una altra vegada, va tancar un combat (on hi havia també Llorenç Capellà) amb aquesta glosa:[5]

«

Señores! Ja són les quatre,
i pareix que no vos n'anau,
i la causa és que esperau
s'esclat de mata qui mata.
I sa culpa la té sa rata
que no en treu es cap des cau,
i si bé ho experimentau:
és per demés si es moix grata.

»

Una glosa seva molt versionada té a veure amb la seva dedicació a la instal·lació de molins, sovint desbaratada pel vent. El Cabo Loco podia exclamar:[6]

«

jo voldria que bufàs
fins que sa terra fos plana,
Sant Pere i Santa Galiana
tots dos es cap los tomàs
i dins el cel no hi quedàs
fonament ni paret plana
i es sant que està de setmana
sa bufeta s'esclatàs.

»

També era conegut pel seu coneixement de la Bíblia i la pràctica de l'espiritisme, que li donava un aspecte excèntric.

Referències[modifica]

  1. Galiana Veiret, 2013, p. 21.
  2. Segons una glosa, va néixer per Sant Antoni (17 de gener o 13 de juny, segons si és «el dels ases» o «el dels albercocs»). Les dades de l'Arxiu Diocesà confirmen la data de l'1 de juliol. El Registre Civil no es posà en marxa fins un any més tard, el 1871.
  3. Galiana Veiret, 2013, p. 35.
  4. Galiana Veiret, 2013, p. 76.
  5. Miralles i Montserrat, 1995, p. 308-309.
  6. Galiana Veiret, 2013, p. 157.

Bibliografia[modifica]

  • Galiana Veiret, Pere. Es Cabo Loco: el glosador del Coll d'en Rabassa. Palma: Lleonard Muntaner, Editor S.L., 2013. ISBN 8415592809. 
  • Miralles i Montserrat, Joan. Un poble, un temps. 2a ed.. Palma: Miquel Font Editor, 1995. 
  • Miralles i Montserrat, Joan. Onomàstica i literatura. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. 

Enllaços externs[modifica]