Bernat de Granollacs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1421 (Gregorià)  |
| Mort | 1478 (Gregorià) (56/57 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Montpeller |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, astròleg |
| Família | |
| Pare | Bernardus de Granollachs (en)  |
Bernat de Granollacs (en la grafia de l'època, "Granollachs") fou un metge i astròleg català (Barcelona?, abans de 1421 - vers 1487/1488).[1]
Vida[modifica]
Membre d'una família de metges originària de Vic, fou fill d'un altre Bernat de Granollacs, també metge, que ja era mort l'any 1439. El 1425 ja era mestre en arts i batxiller en medicina i el 1440 anà a estudiar a la Universitat de Montpeller, d'on tornà amb el grau de mestre en medicina. Exercí la docència a l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona, del qual ja era professor l'any 1453 i en fou canceller des de 1458. S'implicà en la política municipal el 1455, entrant al Consell de Cent i afegint-se al partit de la Busca, que acabà el 1459 amb un escàndol de nepotisme. Serví puntualment, com a metge, la reina Maria de Castella i Joan II, i s'enfrontà a Pere de Portugal, que ambicionava algun dels seus llibres. D'entre els seus fills, Francesc de Granollacs fou metge i Bernat de Granollacs arribà a ciutadà honrat (i la seva descendència assolí la noblesa).
Obres[modifica]
No més tard de 1484, va publicar un llunari amb el títol de Sumari dels girants e plens de la luna e dels eclipsis del sol e de la luna e de les festes movibles..., que va ser la primera obra d'astronomia impresa en català i va esdevenir un autèntic ‘best-seller’ de la divulgació científica de la darreria del segle xv i la primera meitat del segle xvi. En van aparèixer desenes d'edicions, publicades a diverses ciutats d'Europa, en català (1484, 1485, 1510, 1513, 1514 i 1519) i en traduccions a l'italià (1485), al llatí (1488), al castellà (vers 1488) i al portuguès (1518). L'edició castellana de 1492 el va ajuntar al Reportorio de los tiempos d'Andrés de Li, una obra d'astrologia, i la complementarietat entre una i altra va tenir tant d'èxit que va passar a moltes de les edicions catalanes (des de 1510) i llatines, i el nom de Granollacs va arribar a desaparèixer del conjunt en favor del d'Andrés de Li.
Aquest Sumari (en edicions posteriors, Lunari) conté una introducció de Granollacs i el còmput dels plenilunis i els novilunis de cada any, en taules anuals, les conjuncions i oposicions de la lluna i els planetes, els eclipsis, les festes movibles, el nombre auri i la lletra dominical. Eren indicacions calendàriques que tenien aplicacions en la pràctica mèdica, en l'agricultura, en la religió i en tot d'accions de la vida quotidiana.
El llibre de Granollacs no cita les seves fonts, però tot indica que les dades van ser calculades a partir de les taules de Bonjorn, i això demostra, una vegada més (l'astrònom jueu de Salamanca Abraham Zacut va seguir l'obra de Bonjorn en el seu Almanac perpetu),[2] la gran projecció que aquestes van tenir.
Bibliografia[modifica]
- Chabás Bergon, Josep; Roca i Rossell, Antoni (eds.), El Lunari de Bernat de Granollachs: alguns aspectes de la història de l'astronomia a la Catalunya del Quatre-cents, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 91), 1985.
- Li, Andrés de, Reportorio de los tiempos, edited with an introduction by Laura Delbrugge, Londres-Rochester (NY), Tamesis, 1999.
- Sciència.cat DB op2954
Referències[modifica]
- ↑ «Bernat de Granollacs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Observatoris astronòmics». Web. sciencia.cat, 2016. [Consulta: Agost 2018].