Beta de l'Hidra Mascle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaBeta de l'Hidra Mascle
Dades d'observació
Constel·lació Hidra Mascle
Magnitud aparent (V) 2,8
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta 3,43
Paral·laxi 133,86
Característiques físiques
Tipus espectral G0V
Radi 1,9 Radi solar
Massa 1,1 masses solars
Més informació
Codi de catàleg SAO 255670 (Catàleg SAO)
HD 2151 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J00254416-7715157 (2MASS)
HIP 2021 (Catàleg Hipparcos)
HR 98 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 00235-7731 (IRAS)
GJ 19 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β Hyi (Nomenclatura de Bayer)
CD-77 15 (Cordoba Durchmusterung)
CPC 21.3 43 (Cape Photographic Catalogue)
CPD-77 16 (Cape Photographic Durchmusterung)
CSV 100028 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 11 (FK5)
GC 503 (Catàleg General de Boss)
GCRV 232 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 2021 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 381 (JP11)
LFT 43 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 6 (Luyten Half-Second catalogue)
LPM 22 (Luyten Proper-Motion catalogue)
LTT 226 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 76 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 1346 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 161 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 69 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 69.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 366918 (Catàleg d'estrelles PPM)
SPOCS 20 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
TD1 212 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 9350-1626-1 (Tycho Catalogue)
UBV 309 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 7368 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100002151 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
Zkh 9 (Q8342933)
Modifica dades a Wikidata

Beta de l'Hidra Mascle (β Hyi o β Hydri) és una estrella en la constel·lació de l'Hidra Mascle.

És a uns 24,4 anys llum de la Terra. Amb freqüència és estudiada perquè pot mostrar el que podria passar al Sol en els següents 2.500 milions d'anys. És més gran i lleugerament més massiu que el Sol.

Cap al 150 aC, aquesta estrella estava dos graus del pol sud celestial. Actualment és l'estrella relativament brillant més propera al pol sud.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]