Vés al contingut

Biblioteca de Cels

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Biblioteca de Cels
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusBiblioteca, jaciment arqueològic, atracció turística i monument funerari Modifica el valor a Wikidata
Part deEphesus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
– 135 (Gregorià)construcció Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aTiberi Juli Cels Polemeà Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSelçuk (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEfes Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 56′ 21″ N, 27° 20′ 27″ E / 37.93914°N,27.34075°E / 37.93914; 27.34075
Façana de la Biblioteca de Cels.
Biblioteca de Cels restaurada.
Absis interior central i nínxols.

La Biblioteca de Cels, a Efes, Àsia Menor (Anatòlia, actualment part de Turquia)[1], va ser construïda en honor de Tiberi Juli Cels Polemeà[2][3] (completada l'any 135[1]) pel fill de Cels, Cai Juli Aquila (cònsol, any 110). Cels havia estat cònsol l'any 92, governador d'Àsia l'any 115, i un ciutadà romà de la regió popular i adinerat.

La biblioteca va ser construïda per emmagatzemar 12.000 rotllos i per servir com tomba monumental per a Cels. Era poc habitual que algú es fes enterrar en una biblioteca o fins i tot dins dels límits d'una ciutat, la qual cosa és un honor especial per Cels.

Història

[modifica]

L'edifici té importància com un dels escassos restes del que era una biblioteca en els temps de l'antiga Roma. També és un exemple de com les biblioteques públiques no només es construïen en la mateixa Roma, sinó per tot l'Imperi Romà. Es va realitzar una restauració massiva que actualment es considera com bastant fidel a l'edifici històric, en què la façana frontal serveix actualment d'exemple d'arquitectura romana pública, i fins i tot serveix d'exemple per a altres biblioteques pitjor preservades d'altres zones de l'imperi, ja que és possible que s'alberguessin col·leccions de literatura en altres ciutats romanes per benefici dels estudiosos i dels viatgers romans.

L'edifici és de planta única, enfocada a l'est perquè, com va dir Vitruvi, beneficiés als matiners. Està construïda sobre una plataforma sobre nou graons, i amb tres accessos. L'entrada central és més gran que les dues laterals i totes elles estan adornades amb finestres situades sobre la seva llinda.

La façana fou reconstruïda al segle xx.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Campbell, 2013, p. 15.
  2. Swain, Simon. Dio Chrysostom: Politics, Letters, and Philosophy (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2002, p. 57. ISBN 9780199255214. «...statues (lost except for their bases) were probably of Celsus, consul in A.D. 92, and his son Aquila, consul in A.D. 110. A cuirass statue stood in the central niche of the upper storey. Its identification oscillates between Tiberius Julius Celsus Polemaeanus, who is buried in a sarcophagus under the library, and Tiberius Julius Aquila Polemaeanus, who completed the building for his father» 
  3. Nicols, John. Vespasian and the partes Flavianae (en anglès). Steiner, 1978, p. 109. ISBN 9783515023931. «Nevertheless, in 92 the same office went to a Greek, Ti. Julius Celsus Polemaeanus, who belonged to a family of priests of Rome hailing from Sardis; entering the Senate under Vespasian, he was subsequently to be appointed proconsul of Asia under Trajan, possibly in 105/6. Celsus' son, Aquila, was also to be made suffectus in 110, although he is certainly remembered more as the builder of the famous library his father envisioned for Ephesus» 

Bibliografia

[modifica]
Bitllet turc de 20 milions de lliures que representa la biblioteca de Cels.
  • Campbell, James W. P.. La biblioteca: patrimonio mundial. Sant Sebastià: Nerea, 2013. ISBN 978-84-15042-83-9. 
  • Boethius, Axel; J.B. Ward-Perkins. Etruscan and Roman Architecture: The Pelican History of Art. Harmondsworth: Penguin, 1970, p. 397. ISBN 978-0300052909. 
  • Grant, Michael. Art in the Roman Empire. London: Routledge, 1995, p. 48–50. ISBN 978-0415120319. 
  • Robertson, D.S.. Greek and Roman Architecture. London: Cambridge University Press, 1964, p. 289–290. ISBN 978-0521094528. 
  • Scarre, Christopher. The Penguin Historical Atlas of Ancient Rome. London: Penguin, 1995, p. 76. ISBN 978-0140513295. 
  • «Greece and Asia Minor». A: The Cambridge Ancient History. XI, The High Empire AD 70-192. Cambridge University Press, p. 618-619, 631. ISBN 978-0521263351. 
  • «Library, Rome». A: The Brill's New Pauly Encyclopedia of the Ancient World. 7, K-LYC. Brill Leiden, 2005, p. 502. ISBN 978-9004122598. 

Enllaços externs

[modifica]