Bila Tserkva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBila Tserkva
Біла Церква (uk) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Bila Tserkva (en) Q11147188
Flag of Bila Tserkva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata Q11147188 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bila Tserkva Montage.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Bila-Zerkwa-Ukraine-Map.png Modifica el valor a Wikidata
 49° 47′ 44″ N, 30° 07′ 00″ E / 49.7956°N,30.1167°E / 49.7956; 30.1167
EstatUcraïna
ÓblastProvíncia de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Bila Tserkva Okruha (en) Tradueix
Bila Tserkva Raion (en) Tradueix
Vasilkov County (en) Tradueix (1919–1923)
Q102314222 Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total208.944 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.079,95 hab/km²
Geografia
Superfície67,84 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud148 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1032
Identificador descriptiu
Codi postal09100–09117 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Identificador KOATUU3210300000 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbilatserkva.info Modifica el valor a Wikidata

Bila Tserkva (en ucraïnès: Бiла Церква, en rus: Белая Церковь, Bélaia Tsérkov o "Església Blanca") és una ciutat al riu Ros a la província de Kíev a Ucraïna central, a una vuitantena de km al sud de la capital nacional, Kíev. Bila Tserkva és el centre administratiu del districte de Bilotserkivskyi, Bila Tserkva és una ciutat subordinada directament a les autoritats de l'óblast més que a l'administració del raion, ubicat a la mateixa ciutat. La ciutat és la seu de la fàbrica de pneumàtics per a automòbils "Rosava" i de l'equip de futbol FC Ros Bila Tserkva. El Ros és un equip de les divisions inferiors de la lliga ucraïnesa de futbol.

Entre les construccions de la ciutat hi ha el mercat cobert (1809-1814) i el complex de construccions pal·ladianes de fusta (1825-1831). També hi ha construccions de fusta del "Palau d'Hivern" de Branickis i l'assemblea nobiliària del districte. L'església de Sant Nicolau va ser començada en 1706 però finalitzada recentment en 1852. La catedral ortodoxa de la Transfiguració Salvadora va ser construïda en 1833-1839, mentre que l'església catòlica data de 1812. El parc enjardinat d'"Alexandria" de 2 km² és a Bila Tserkva. Va ser fundat el 1793 per l'esposa del hetman Franciszek Ksawery Branicki.

Història[modifica]

L'"Església blanca" de Bila Tserkva
Vista de les anomenades Ruïnes i del Llac Laznevogo de l'històric parc enjardinat d'"Alexandria".[1]
Bila Tserkva, Oleksandriia i els pobles circumdants en 1889

La ciutat va ser fundada el 1032 com a Iúriev per Iaroslav el Savi, el nom cristià del qual era Iuri. El nom actual de la ciutat, literalment traduït, és "Església Blanca" i pot referir-se a la (ja no existent) catedral pintada de blanc de la Iúriev medieval.

Des 1363 va pertànyer al Gran Ducat de Lituània, i des del 1569 a la Mancomunitat de Polònia-Lituània. El dret de Magdeburg li va ser decretat el 1620 per Segimon III Vasa. El tractat de pau entre la Mancomunitat de Polònia-Lituània i els rebels cosacs ucraïnesos de Bohdan Khmelnitski va ser signat aquí a 1651.

Després de la Tercera Partició de Polònia el 1795 Bila Tserkva va formar part de la Rússia Imperial. Va ser un important mercat en el segle XIX. Després de 1861, les autoritats tsaristes van convertir l'església catòlica en una església ortodoxa.[2] Durant els temps de la Unió Soviètica va esdevenir un gran centre industrial (construcció de màquines, indústria de la construcció).

Durant la Segona Guerra Mundial, Bila Tserkva fou ocupada per l'exèrcit alemany des del 6 d'agost de 1941 al 4 de gener de 1944.[3] A l'agost del 1941 fou l'escenari de la massacre de Bila Tserkva.

Durant la Guerra Freda, la ciutat va ser seu de la 72a Divisió de Fusellers Motoritzada Krasnograd[4] i del 251è Regiment Instructor d'Aviació de Bombardeig Pesat de l'Aviació de Llarg Abast.[5]

Gent famosa[modifica]

Referències[modifica]

  1. Per a més imatges del parc de "Alexandria" vegeu data-tec.net/Other_World/Ukraine.Aleksandriya.htm klymenko.data-tec.net
  2. Lucjan Blit, The origins of Polish socialism: the history and ideas of the first Polish Socialist Party 1878–1886, Cambridge University Press, 1971, p. 21
  3. Onwar.com, Allies support resistance in Europe
  4. Carey Schofield, Inside the Soviet Army, Headline Book Publishing, 2001, 132.
  5. Michael Holm, 251st Instructor Heavy Bomber Aviation Regiment, consultat al desembre del 2012.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bila Tserkva