Liudmila Pavlitxenko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLiudmila Pavlitxenko
Lyudmila Pavlichenko portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Людмила Михайлівна Павличенко Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Людмила Михайловна Белова Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1916 Modifica el valor a Wikidata
Bila Tserkva (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat d'Història de la Universitat de Kíev (1937–1945) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófranctiradora, historiadora, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorMarina Soviètica (1945–1953) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Roig, Marina Soviètica, État-major principal de la marine (fr) Tradueix i infanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial, Operació München, batalla d'Odessa i Setge de Sebastòpol Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 11928656 Modifica el valor a Wikidata

Liudmila Pavlitxenko (ucraïnès: Людмила Михайлівна Павличенко) (Bila Tserkva, 12 de juliol de 1916 Moscou, 10 d'octubre de 1974), nom complet amb patronímic Liudmila Mikhàilivna Pavlitxenko, nascuda Liudmila Mikhàilovna Belova, rus: Людми́ла Миха́йловна Бело́ва, fou una franctiradora de l'Exèrcit roig. Amb 309 soldats i oficials enemics abatuts de manera confirmada, incloent-hi a 36 franctiradors, és considerada la millor dona franctiradora de tots els temps i amb una tàctica excepcional.[1][2]

Inicis[modifica]

Pavlitxenko va arribar a ser una estudiant brillant als seus anys a l'educació bàsica. A l'edat de catorze, els seus pares es van traslladar a Kíev, la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Allí es va unir a un club de tir, formant-se com tiradora alhora que treballava a un molí.[3]

Carrera militar[modifica]

Segona Guerra Mundial[modifica]

El juny del 1941, quan Pavlitxenko estava estudiant història a la Universitat de Kíev, l'Alemanya Nazi va iniciar la guerra contra la Unió Soviètica (amb l'Operació Barbarroja). Després d'això Liudmila es va apressar a allistar-se. A l'oficina de reclutament va sol·licitar unir-se a la infanteria i empunyar un fusell. El reclutador se'n va riure d'ella i li va suggerir una especialització com a infermera. Decidida, va rebutjar la idea, mostrant-li un certificat de punteria per a provar la seva vàlua. Pavlitxenko es va unir a la 25a Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Roig, arribant a ser una de les 2.000 franctiradores Soviètiques, de les quals només unes 500 van sobreviure a la guerra. Com a franctiradora, va abatre les seves dues primeres víctimes prop de Beliaievka, usant un fusell de forrellat Mosin-Nagant Soviètic (adaptat per al tir de precisió amb una mira de quatre augments). Aquest disparava bales de 9,6 grams a una velocitat de 853 m/s i era efectiu fins a aproximadament els 550 metres.[1]

La soldat Pavlitxenko va lluitar aproximadament dos mesos i mig a la Batalla d'Odessa, on va aconseguir 187 morts. Quan els romanesos van obtenir el control de la zona, la seva unitat va ser retirada per a ser enviada a Sebastòpol, a la Península de Crimea. El maig de 1942, la tinent Pavlitxenko va ser esmentada pel consell de l'Exèrcit Soviètic del Sud a causa dels seus 257 alemanys abatuts. El seu total de morts confirmades durant la Segona Guerra Mundial va ser de 309, incloent-hi 36 franctiradors enemics. Pavlitxenko va trobar el quadern de bitàcola d'un dels franctiradors alemanys que havia abatut. Aquest havia llevat la vida a més de 500 soldats soviètics.[3]

El juny de 1942, Pavlitxenko va ser ferida per foc de morter a la cara. Donada la seva condició d'heroïna, va ser evacuada a bord d'un submarí del Setge de Sebastòpol i estiguera al voltant d'un mes ingressada per recuperar-se de les seves ferides.[4] A la sortida de l'hospital va ser enviada a Canadà i als Estats Units per a una visita de propaganda, i es va convertir en el primer ciutadà soviètic en ser rebut per un President dels Estats Units. Franklin D. Roosevelt i la seva esposa la van rebre a la Casa Blanca. Més tard, Eleanor Roosevelt la va convidar a recórrer els Estats Units relatant les seves experiències. Va aparèixer abans en l'Assemblea Internacional d'Estudiants, que va tenir lloc a Washington DC, i fou rebuda com una heroïna. Més tard va assistir a reunions en el Congrés d'Organitzacions Industrials, i va realitzar aparicions i discursos a Nova York. Al Canadà, va ser obsequiada amb un rifle Winchester amb mira òptica, el qual s'exhibeix avui en el Museu Central de les Forces Armades a Moscou. La seva visita i els discursos que realitzà estigueren encarats a convèncer l'opinió pública estatunidenca de l'obertura d'un nou front contra l'Eix a l'Europa continental [5][3]

Havent arribat al rang de comandant, Pavlitxenko mai va retornar al front, sinó que, com a instructora, va entrenar centenars de franctiradors soviètics abans de la fi de la guerra. El 1943 va rebre l'Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica. Després de la guerra, va acabar la seva formació a la Universitat de Kíev i va començar la seva carrera com historiadora. Entre el 1945 i el 1953 va ser ajudant de la Caserna General Principal de l'Armada Soviètica (participant a més en un gran nombre de conferències i congressos internacionals). Més tard, va ser membre activa del Comitè Soviètic de Veterans de Guerra. Està enterrada al cementiri de Novodévitxi, a Moscou.[6]

Condecoracions[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Raga, Suzanne «Lady Death: Lyudmila Pavlichenko, the Greatest Female Sniper of All Time» (en anglès). Mental Floss, 06-12-2018 [Consulta: 22 gener 2021].
  2. «Army & Navy - Lady Sniper» (en anglès). Time magazine, 28-09-1942 [Consulta: 22 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Kay Linge, Mary «Soviet ‘girl sniper’ had 309 kills — and a best friend in the White House» (en anglès). New York Post, 12-05-2018 [Consulta: 22 gener 2021].
  4. Sakaida, Henry. «Mankiller: Major Lyudmila Pavlichenko by Henry Sakaida 1 of 2» (en anglès). soviet-awards.com. [Consulta: 9 juny 2021].
  5. King, Gilbert «Eleanor Roosevelt and the Soviet Sniper» (en anglès). Smithsonian magazine, 21-02-2013 [Consulta: 22 gener 2021].
  6. Lockie, Alax «Meet the world's deadliest female sniper who terrorized Hitler's Nazi army» (en anglès). Business Insider, 12-10-2015 [Consulta: 22 gener 2021].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liudmila Pavlitxenko
Altres franctiradors soviètics de la Segona Guerra Mundial
Altres dones combatents soviètiques