Bisbat de Posen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Coord.: 52° 24′ 40″ N, 16° 56′ 54″ E / 52.41111°N,16.94833°E / 52.41111; 16.94833

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Posen
Archidioecesis Posnaniensis
Herb archidiecezji poznańskiej.svg
Katedra Poznan front.jpg
La Catedral de Posen

Localització
Roman Catholic Archdiocese of Poznań location map.svg
 52° 24′ 40″ N, 16° 56′ 54″ E / 52.41111111°N,16.94833333°E / 52.41111111; 16.94833333
Polònia Polònia
bandera de Lió Voivodat de Gran Polònia
Parròquies 423
Població
Total 1.598.630
• Densitat 164,81 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 9.700 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 12 de novembre de 1948 (arquebisbat)
968 (bisbat)
Patrocini Sant Pere i Sant Pau apòstol
Catedral Sant Pere i Sant Pau
Organització política
• arquebisbe metropolità Stanisław Gądecki
Altres

Lloc web www.archpoznan.pl
Modifica les dades a Wikidata

El Bisbat de Posen o Arxidiòcesi de Poznan (llatí Posnanien(sis)) és una de 14 arxidiòcesis de Polònia, amb seu a la ciutat de Poznan.

Història[modifica]

  • 968: Establerta com a Diòcesi Missionera de Polònia amb seu a Poznań subordinava directament a la Santa Seu
  • 1000: Transformada en Diòcesi de Poznań subordinada directament a la Santa Seu
  • Segles Xi i XII: Subordinació de la Diòcesi de Poznań a l'arxidiòcesi metropolitana de Gniezno com diòcesi sufragània
  • 16 de juliol de 1821: elevada a estatus d'arxidiòcesi metropolitana i unida amb l'arxidiòcesi de Gniezno en unió personal com aeque principaliter.
  • 12 de novembre de 1948: dissolució de la unió entre l'arxidiòcesi de Poznań i la de Gniezno

Esglésies especials[modifica]

  • Basíliques Menors:
    • Arxicatedral de sant Pere i sant Pau a Poznan
    • Basílica de Gosty

Diòcesis sufragànies[modifica]

Llista de bisbes[modifica]

Nom Anys de govern Notes
Jordà 968 – vers 983 bisbe missioner de Polònia amb seu a Poznań, subordinat directament al papa. Mort entre 982 i 984[1]
Unger vers 983 - 1012 bisbe missioner i des de 1000 bisbe ordinario de Poznań a l'arxidiòcesi de Gniezno.
Romanus[2] (?) - 1030 Incert
Ederam[3] després de 1030 Dates desconegudes. Destrucció de la diòcesi vers 1038 per la invasió dels pagans i la invasió de Bretislau I de Bohèmia.[4] Ederam va morir abans de 1049[5]
Franco[6] vers 1085 Primer bisbe conegut després del restabliment de la diòcesi el 1076.
Eckhard[7] vers 1100–1103? Dades incertes[8]
Heinrich von Siegburg[9] vers 1105
Paweł[10] ca. 1112/1113
Bogufał I ? -1146
Pean 1146–1152
Stefan 1152–1159
Bernard 1159–1164
Radwan 1164–1172
Cherubin 1172–1180
Arnold I 1180–1186
Świętosław vers 1186? Nom i dates incerts[11]
Gerward vers 1187? Nom i dates incertes[11]
Benedykt 1193 Dates incertes[12]
Mrokota ? - 1196
Arnold II 1201–1211 Potser va iniciar el govern vers 1196[13]
Filip 1211
Paweł 1211–1242
Bogufał II 1242–1253
Piotr 1253–1254
Bogufał III de Czerniejewo 1254–1264
Falanta 1265–1267
Mikołaj I 1267–1278
Jan I de Wysokowce 1278–1285
Jan II Gerbicz 1285–1297
Andrzej Zaremba 1297–1317
Domarat Grzymała 1318–1324
Jan III de Poznań 1324–1335
Jan IV de Kępa 1335–1346
Andrzej de Wiślica 1347–1348 després bisbe de Zwierzyniec
Wojciech Pałuka 1348–1355
Jan V de Lutogniewo 1356–1374
Mikołaj II de Górka 1375–1382
Jan Kropidło 1382–1384 duc d'Oppeln, després bisbe de Włocławek, de Kamień, de Chełmno, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia, i altre cop bisbe de Włocławek
Dobrogost de Nowy Dwór 1384–1395 després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Mikołaj Kurowski 1395–1399 després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wojciech Jastrzębiec 1399–1412
Piotr Wysz Radoliński 1413–1414
Andrzej Łaskarz Gosławski 1414–1426
Mirosław Brudzewski 1426–1427
Stanisław Ciołek de Żelichowo i Ostrołęka 1428–1437
Andrzej Bniński 1438–1479
Uriel Górka 1479–1498
Jan Lubrański 1498–1520
Piotr Tomicki 1520–1525 després bisbe de Cracòvia
Jan Latalski 1525–1536 després bisbe de Cracòvia, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Joan de Lituània 1536–1538
Stanisław Oleśnicki de Pinczów 1538–1539
Sebastian Branicki 1539–1544
Paweł Dunin Wolski 1544–1546
Benedykt Izdbieński 1546–1553
Andrzej Czarnkowski 1553–1562
Adam Konarski 1562–1574
vacant
Łukasz Kościelski 1577–1597
Jan Tarnowski 1598–1600 després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wawrzyniec Goślicki 1601–1607
Andrzej Opaliński 1607–1623
Jan Wężyk 1624–1627 després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Maciej Łubieński 1627–1631 després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Adam Nowodworski 1631–1634
Henryk Firlej 1635
Andrzej Szołdrski 1636–1650
Florian Kazimierz Czartoryski 1650–1655 després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Wojciech Tolibowski 1655–1663
Stefan Wierzbowski 1664–1687
Stanisław Witwicki 1688–1698
Mikołaj Święcicki 1699–1707
vacant
Mikołaj Bartłomiej Tarło 1710–1715
Krzysztof Antoni Szembek 1716–1720 després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
Piotr Tarło 1721–1722
Jan Joachim Tarło 1722–1732
Stanisław Józef Hozjusz 1733–1738
Teodor Kaziemirz Czartoryski 1739–1768
Andrzej Stanisław Młodziejowski 1768–1780
Antoni Onufry Okęcki 1780–1793
Ignacy Raczyński 1794–1807 després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
vacant
Tymoteusz Gorzeński 1809–1821 després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia
El 1821 elevat al estatus de metropolità en unió personal amb l'arquebisbat de Gniezno (primat de Polònia).
Tymoteusz Gorzeński 1821–1825
vacat
Teofil Wolicki 1828–1829
vacat
Marcin Dunin 1831–1842
vacat
Leon Przyłuski 1845–1865
Mieczysław Halka Ledóchowski 1866–1886 cardenal
Juliusz Dinder 1886–1890
Florian Oksza Stablewski 1891–1906
vacant
Edward Likowski 1914–1915
Edmund Dalbor 1915–1926 cardenal
August Hlond 1926–1946 cardenal, després de 1946 arquebisbe de Gniezno i bisbe de Varsòvia, i primat de Polònia
El 1946 es va diossoldre la unió personal entre els arquebisbats de Poznań i Gniezno
Walenty Dymek 1946–1956
Antoni Baraniak 1957–1977
Jerzy Stroba 1978–1996
Juliusz Paetz 1996–2002
Stanisław Gądecki des de 2002

Notes[modifica]

  1. Kehr, pàg. 25
  2. Kętrzyński, Studia..., p. 311; Kehr, p. 53.
  3. Wasilewski, p. 751; cf. Kętrzyński, Studia..., p. 311; and Abraham, p. 84
  4. Karwowski, Najstarsi..., p. 332
  5. Wasilewski, p. 751
  6. Abraham, p.83; Wasilewski, p. 751
  7. Wasilewski, s. 752; cf. Walter Gesler (ed.): Der Bericht des Monachus Hamerslebiensis uber die "Kaiserliche Kapelle" S. Simon und Juda in Goslar und die Beforderung ihrer Mitglieder, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universitat, 1914, p. 84.
  8. el legat del papa, Gualon, va deposat a dos dels quatre bisbes polonesos el 1103. Un d'ells fou Czasław de Kraków (Cracòvia) però la identitat de l'altra no se sap del cert ja que podria ser el bisbe de Poznań o el de Płock.
  9. Wasilewski, s. 752
  10. Abraham, p. 83-84; Wasilewski, p. 748
  11. 11,0 11,1 Cf. Maciejewski, p. 253
  12. Apareix en un document sense data (però amb seguretat posterior al 1187, probablement de 1192) i a la butlla de Celestí III datada el 9 d'abril de 1193. Va morir el 10 de desembre d'un any desconegut
  13. Apareix per primer cop a la butlla d'Innocenci III de 2 d'agost de 1201

Bibliografia[modifica]

  • Paul Fridolin Kehr, Das Erzbistum Magdeburg und die erste Organisation der Christlichen Kirche in Polen, Abhandlungen der Königlich preussischen Akademie der Wissenschaften, 1920
  • Władysław Abraham, Organizacja Kościoła w Polsce do połowy wieku XII, Lwów 1890
  • Stanisław Karwowski, Najstarsi Długoszowi biskupi poznańscy wobec krytyki, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.35, Poznań 1909
  • Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z XII i początku XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.37, Poznań 1911
  • Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z drugiej połowy XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.43, Poznań 1915
  • Annales Lubinensis in: Monumenta Poloniae Historica = Pomniki dziejowe Polski. T. 5, p. 866 ff.
  • T. Wojciechowski, Szkice Historyczne XI wieku, Kraków 1904
  • KODEKS DYPLOMATYCZNY WIELKOPOLSKI. TOM I.
  • Karol Maleczyński: Studia nad dokumentem polskim, Wrocław 1971
  • Wojciech Kętrzyński: Studyja nad dokumentami XII wieku, Roczniki Akademii Umiejętności, Lwów 1891, pp. 201–319
  • Jacek Maciejewski: Episkopat polski doby dzielnicowej, 1180-1320, Tow. Nauk. Societas Vistulana, 2003
  • Tadeusz Wasilewski: Kościół monarszy w X-XII wieku i jego zwierzchnik biskup polski, Kwartalnik historyczny, Tom 92, 1985

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Bisbat de Posen