Metxa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ble)
No s'ha de confondre amb metxa lenta.
Metxa d'ús general
Metxa o ble que sobresurt d'una espelma de cera d'abella

El terme metxa té tres significats diferents que, tot i estar relacionats amb la combustió, exigeixen definicions i explicacions particulars.

  • Les metxes o blens de les llànties i espelmes són cordons combustibles que permeten iniciar i mantenir la combustió de la matèria que crema (cera, oli, llard, greix, espermaceti, parafina...) en forma de flama que dona llum.
  • Les metxes dels llums de petroli i fogons són incombustibles (o poc combustibles). La seva funció és permetre l'inici i mantenir la combustió d'una flama amb finalitats de fer llum o aprofitar la font de calor.
  • Les metxes pirotècniques són cordons combustibles que permeten transmetre la combustió des d'un cap a l'altre.

Metxa/ble[modifica]

Llànties[modifica]

El ble de les llànties, un cop encès, manté la flama transportant per capil·laritat l'oli de la llàntia cap a l'extrem del ble. Quan l'oli arriba prop de la flama, s'escalfa i vaporitza. La flama no és més que la combustió del vapor d'oli.[1] La metxa d'una llàntia no caldria que fos combustible, però tradicionalment estava feta de materials combustibles i calia anar estirant-la, compensant la part cremada.

  • L'escultor grec Cal·límac va aplicar un ble d'amiant a una llàntia del temple[2][3]
  • En alguns casos, les metxes dels kudliks esquimals eren d'amiant.[4]

Espelmes[modifica]

El ble de les espelmes funciona de manera semblant al cas anterior. La proximitat de la flama provoca la fusió del material sòlid de l'espelma, formant una cavitat de cera líquida (o el material que correspongui, en cada cas). El combustible líquid puja per capil·laritat i crema un cop vaporitzat. Els blens de les espelmes convé que siguin combustibles. Així s'ajusten de forma automàtica al desgast de l'espelma.[1]

Candelers de cera de Barcelona[modifica]

L'any 1301 hi havia quatre candelers de cera al Consell municipal. Les ordinacions de l'any 1321 regulaven la qualitat del cotó de les metxes de les espelmes de cera fabricades a Barcelona.[5]

Metxes de quinqués i fogons[modifica]

Malla o camisa d'una làmpada de petroli a pressió.

Quinqué[modifica]

Les metxes dels quinqués eren de forma tubular i incombustibles.[6][7]

Llums de querosè[modifica]

El cas anterior, el quinqué, és un cas particular de les làmpades o fanals de querosè. Hi ha tres tipus de làmpades de querosè:

  • de metxa plana
  • de metxa tubular
  • de malla incandescent

Exemples[modifica]

  • La làmpada Davy era una làmpada de metxa plana que funcionava amb querosè.

Làmpades amb combustible a pressió[modifica]

(Petromax i similars)

  • Les làmpades de la marca Petromax, anomenades popularment "petromax" (el mateix nom de la marca), foren usades en la pesca a l'encesa des de 1920. Substituint els antics sistemes d'enllumenat.[8][9]
  • Làmpada Coleman.

Làmpades de far[modifica]

Durant més d'un segle (des de 1784 fins a la implantació de les làmpades elèctriques, iniciada el 1875) les làmpades dels fars eren de combustió. Un dels models típics emprava dues metxes tubulars, de manera semblant a un quinqué. El muntage d'una malla incandescent fou una millora posterior.[10][11]

Fogó de querosè[modifica]

(Primus i similars, sense metxa)

Estufa de querosè [modifica]

Encenedors[modifica]

Encenedors de metxa.

Encenedors de metxa[modifica]

En els encenedors de metxa o metxers, una metxa (de característiques adequades a la funció requerida) és el component principal.[12][13] Originalment aquestes metxes eren de qualsevol varietat d'esca i es portaven a la butxaca dins d'un canonet.[14] Per a encenedors amb rodeta, pedra i metxa integrada, l'esca va folrada de teixit. Aquesta solució ajuda a mantenir la integritat de l'esca (Esca que podia ser natural o artificial).[15]

Encenedors de gasolina[modifica]

Fora d'alguns encenedors sense metxa, els encenedors de gasolina necessiten aquest accessori. La metxa va situada dins del recipient de la gasolina (de fet el combustible ideal és la nafta), que és metàl·lic, i només sobresurt un tros.

  • La regulació de l'extrem que "crema" de la metxa és important. No pot ser ni massa llarg ni massa curt.
  • El forat de pas de la metxa és molt ajustat.
  • Si cal canviar la metxa, o l'extrem exterior s'ha cremat tant que no es pot estirar, algunes metxes modernes tenen l'extrem interior amb un fil d'acer inoxidable incorporat. Aquest tros de filferro permet enfilar i passar la metxa, des de l'exterior cap a l'interior.

Llum de gas[modifica]

Faroles d'enllumenat públic[modifica]

Inicialment les faroles eren d'oli i calia la dedicació de molts operaris per a encendre i apagar tot el sistema. També el manteniment era complicat: el ble estava situat molt alt i la seva revisió era laboriosa. Les faroles de gas es podien encendre des de terra amb un botafoc prou llarg.[16]

  • A Barcelona hi havia enllumenat per oli de 1752. L'enllumenat per gas, el primer d'Espanya, es va iniciar l'any 1842 i va finalitzar cap als anys seixanta del segle xx. Cada farola s'havia d'encendre i apagar per un operari.

Metxes i motors dièsel[modifica]

Alguns motors dièsel i semi-dièsel antics s'engegaven roscant, prèviament, una metxa encesa semblant a una bugia.[17][18]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Eduardo Rodriguez. Manual de física general y aplicada a la agricultura y a la industria. Eusebio Aguado, 1858, p. 453–. 
  2. ↑ Ronald F. Dodson; Samuel P. Hammar Asbestos: Risk Assessment, Epidemiology, and Health Effects, Second Edition. CRC Press, 15 juny 2011, p. 133–. ISBN 978-1-4398-0971-6. 
  3. ↑ Georgius Agricola. De Natura Fossilium (Textbook of Mineralogy). Courier Corporation, 1 octubre 2013, p. 117–. ISBN 978-0-486-15855-6. 
  4. ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, desembre 1927, p. 31–. ISSN 01617370. 
  5. ↑ Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 2–. 
  6. ↑ United States. Patent Office. Specifications and Drawings of Patents Issued from the U.S. Patent Office, 1877, p. 929–. 
  7. ↑ Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A. en la Librería Española, 1856, p. 2–. 
  8. ↑ Arqueologia de la comunicació: actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 4 gener 2001, p. 378–. ISBN 84-267-1248-7. 
  9. ↑ 1961 Petromax Rapid 828 Paraffin Lamp Demonstration
  10. ↑ Documentos Parlamentarios ; Discursos de apertura en las sesiones del congreso [de la republica de Chile] i memorias ministeriales. Impr. del ferrocarril, 1859, p. 300–. 
  11. ↑ Revue des deux mondes. Au bureau de la Revue des deux mondes., 1866, p. 220–. 
  12. ↑ DCVB: Metxer.
  13. ↑ Abilio Jesús Maestro Barreda. Saliendo adelante... a trompicones. Abilio Jesús Maestro, 29 octubre 2016, p. 124–. ISBN 978-84-8326-607-6. 
  14. ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 229–. 
  15. ↑ Mor Palouze. Secretos novisimos de artes y oficios, 2. Imp de D. Manuel Sauri, 1841, p. 425–. 
  16. ↑ J.A.S.. El Consultor: nueva guía de Barcelona. Imprenta de la publicidad, a cargo de A. Flotats, 1857, p. 89–. 
  17. ↑ Spain. Ministerio de Agricultura. Servicio de Capacitación y Propaganda. Publicaciones, 1957. 
  18. ↑ Motor monocilindre engegat amb metxa.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metxa

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metxa&oldid=32881591»