Blue Angels

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBlue Angels
Blue Angels Insignia.svg
Blueangelsformationpd.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat esquadrilla
Història
Fundació 24 abril 1946
Activitat
esport Acrobàcia aèria
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Blue Angels ("àngels blaus") és el nom de l'esquadró de demostració de vol de l'Armada dels Estats Units. Format el 1946 després de la Segona Guerra Mundial, és el primer equip de demostració aèria militar amb caràcter oficial.[1]

Descripció[modifica]

Oregon International Airshow 2007.

L'equip va començar amb una formació de tres aeronaus i més tard li va unir una altra més. Actualment la formació té sis aeronaus més una usada com a reserva o per oferir vols a personalitats.

L'equip de divideix en "el Diamant" (Blue Angels 1 a 4) i els Solos (Blue Angels 5 i 6). La majoria de les seves exhibicions alternen entre acrobàcies realitzades pel Diamant i aquelles efectuades pels Solos. El Diamant en formació tancada i normalment a baixes velocitats, efectua maniobres com loopings en formació, toneles en formació i transicions d'una formació a una altra. Mentre els Blue Angels 1, 2, 3, 5 i 6 són pilots de l'Armada (Navy), el Blue Angels 4 està reservat per a un pilot dels Marines.

Els Solos normalment realitzen maniobres just per sota de la velocitat del so, les quals mostren les capacitats dels F/A-18 Hornet mitjançant l'execució de passades a alta i baixa velocitat, toneles lents i ràpids i viratges molt tancats. Algunes de les maniobres inclouen a tots dos solos alhora, com a passades oposades (l'un cap a l'altre en el que aparenta una trajectòria de col·lisió, passant molt a prop entre si) i formacions en mirall (esquena amb esquena, panza amb panza o ala amb ala, amb un avió volant en invertit).

Al final de l'exhibició, els 6 avions s'uneixen en la formació Delta. Després d'una sèrie de passades rasants, girs, loopings i toneles efectuats en aquesta formació, executen la signatura de l'equip: la maniobra de tancament Flor de Lis.

Els paràmetres de cada exhibició han de ser ajustats a la visibilitat local: En temps clar, executen el programa «alt», amb el cel cobert, els espectadors veuran el programa «baix», i en visibilitat limitada (si el temps ho permet) el programa «pla» és el que s'efectua. El programa «alt» requereix un sostre de 8000 peus (2400 m) i una visibilitat de 3 milles nàutiques (6 km) des del punt central de l'exhibició. El sostre dels programes «baix» i «plànol» són de 3500 peus (1070 m) i 1500 peus (460 m) respectivament.

Avions utilitzats[modifica]

El C-130T Hercules Fat Albert dels Blue Angles.
Avió Període
Grumman F6F Hellcat juny de 1946 - agost de 1946
Grumman F8F Bearcat agost de 1946 - 1949
Grumman F9F Panther (primer de reacció) 1949 - juny de 1950
Grumman F9F Panther 1951 - 1954
Chance Vought F7O Cutlass[2] 1953
Grumman F9F Cougar 1955 - intervinguts de 1957
Grumman F11F Tiger (primer supersònic) Intervinguts de 1957 - 1969
McDonnell F-4 Phantom II 1969 - desembre de 1974
Douglas A-4 Skyhawk desembre de 1974 - novembre de 1986
McDonnell Douglas F/A-18 Hornet novembre de 1986 - actualitat

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blue Angels Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Blue Angels History» (en anglès).
  2. El equipo acrobático Blue Angels de la Marina de los Estados Unidos voló dos F7U-1 Cutlass como acto colateral en su muestra de 1953 como un esfuerzo de promover el nuevo aparato, pero no fue usado como aparato regular.