Boca d'incendis equipada
.jpg)
Una boca d'incendis equipada (BIE) és un conjunt format per una vàlvula, una mànega i una llança, que serveix per a transportar i projectar aigua des d'un punt fix d'una xarxa d'abastament d'aigua fins al lloc d'un incendi, i que inclou elements de suport, de mesura de pressió i de protecció.[1]
Descripció[modifica]
Hi ha 3 tipus de boca d'incendis equipada:
- BIE de 25 mm. Equipada amb mànega semirígida de 25 mm de diàmetre interior. La longitud màxima de la mànega és de 30 m.[2] Pot ser utilitzada per una sola persona sense necessitar formació especial. La mànega semirígida permet el seu funcionament sense estendre-la del tot.[3]
- BIE de 45 mm. Equipada amb mànega plana de 45 mm de diàmetre interior. La longitud màxima de la mànega és de 20 m.[2] S’utilitza en llocs on es preveuen incendis importants, són especialment apropiades per als locals industrials.[3] Són necessàries 2 persones per a la seva utilització.[4]
- BIE d'alta pressió, amb mànega de diàmetre interior nominal no superior a 12 mm. La longitud màxima de la mànega és de 30 m.[2]
Les boques d'incendi equipades (BIE) han d'estar connectades a una xarxa de canonades per a l'alimentació d’aigua, que ha de garantir durant una hora, com a mínim, el cabal descarregat per les dues hidràulicament més desfavorables, a una pressió dinàmica a la seva entrada compresa entre un mínim de 300 kPa (3 kg/cm2) i un màxim de 600 kPa (6 kg/cm2), o d'una pressió dinàmica mínima de 3.450 kPa (35 kg/cm2) per a les d'alta pressió.[2] La xarxa de proveïment d’aigua ha de ser específica, no permetent-se agafar aigua per a una altra utilització. Les canonades poden ser d'acer, ferro colat, polietilè, etc. d’acord amb el que estableix la UNE 23500.[3]
La llança ha de permetre tres posicions: tancat, aigua polvoritzada i raig ple. La polvorització ha de ser en forma de cortina d’aigua o de con. La polvorització és especialment útil per a refredar una àrea més gran al voltant del foc inicial. A més a més, la zona de polvorització actua com a escut tèrmic i les flames es poden extingir amb més facilitat.[3]
La majoria de les BIES s’han de desar en armaris amb porta i pany per impedir-ne un ús indegut, només en cas d'emergència. Tanmateix, han de portar un dispositiu d’obertura d’emergència, el qual pot estar protegit per un material transparent, però que es pugui trencar amb facilitat.[3]
Ubicació[modifica]
El broquet, la vàlvula d’obertura manual i el sistema d’obertura de l’armari, han d'estar a una alçada màxima d'1,50 m. Les BIE s'han de situar a menys de 5 m de les sortides de sector d'incendi. La separació màxima entre 2 BIE ha de ser de 50 m.[2]
Senyalització[modifica]
Les BIE han d'estar senyalitzades amb rètols luminiscents amb el pictograma normalitzat (Norma UNE 23033-1:2019).[5] La senyalització s’ha de col·locar immediatament al costat de l’armari de la BIE i no a sobre.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari de bombers. Barcelona: Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.». Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat d'Espanya, 12-06-2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Guia per a la selecció, instal·lació, ús i manteniment de les boques d’incendis equipades». Asepeyo, maig 2016. Arxivat de l'original el 2021-10-08. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Boques d'incendi equipades (BIE): utilització» (en castellà). Institut Nacional d'Higiene i Seguretat en el Treball, 2015.
- ↑ «Nova Norma UNE: la senyalització contra incendis que busca la uniformitat europea» (en castellà). Cuadernos de Seguridad, 17-02-2020.