Boeing 717
 | |
| Tipus | McDonnell Douglas DC-9, avió bireactor de fuselatge estret i avió comercial  |
|---|---|
| Fabricant | Boeing |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Basat en | McDonnell Douglas MD-90 |
| Primer vol | 2 setembre 1998 |
| Dimensions | 8,92 ( ) × 37,8 ( ) m |
| Sostre de vol | 11.277 metres |
| En servei | 12 octubre 1999 – |
| Ús | aviació comercial |
| Operador/s | |
| Capacitat | 117 |
| Tren d'aterratge | engranatge de tricicle retràctil |
| Configuració d'ala | ala baixa |
| Construïts | 156 |
.svg){kind=small}
El Boeing 717 és un avió de reacció de dos motors i d'un únic passadís, desenvolupat per al mercat de 100 seients. L'avió fou dissenyat i publicitat per McDonnell Douglas com a MD-95, un derivat de tercera generació del DC-9.
La primera comanda arribà a l'octubre del 1995; tanmateix, McDonnell Douglas i Boeing es fusionaren el 1997, abans que comencés la producció. Els primers avions entraren en servei el 1999 com a Boeing 717. Es posà fi a la producció al maig del 2006 després que s'haguessin manufacturat 156 avions.
Disseny
[modifica]
El Boeing 717 compta amb una cabina de vol per a dos pilots amb 6 pantalles multi-funció i ordinadors Honeywell VIA 2000. El disseny dels controls i la cabina de vol és compartit amb altres avions de passatgers de McDonnell Douglas: MD-10 i MD-11. El 717 comparteix la mateixa habilitació de pilotatge que el DC-9, permetent als pilots la transició al 717 amb un curs d'11 dies.[1]
Els motors de reacció Rolls-Royce BR715 són controlats electrònicament gràcies a què compten amb un sistema FADEC — Full Authority Digital Engine Control, desenvolupat per BAE Systems. Això permet un major control i optimització de la propulsió tot aconseguint un menor consum comparat amb versions anteriors.[2]
Com els seus predecessors DC-9/MD-80/MD-90 el 717 té una distribució de seients de 2+3 a cada fila a la classe turista. Per contra altres avions de fuselatge estret com els Boeing 737 i Airbus A320 disposen d'una distribució de 3+3.[3]
Variants
[modifica]McDonnell Douglas va proposar inicialment tres variants de producció:[4][5]
- MD-95-30: Versió bàsica amb capacitats per a 100 passatgers.
- MD-95-30ER: Versió amb la mateixa capacitat però abast ampliat (amb dipòsits de combustible addicionals).
- MD-95-50: Versió allargada amb capacitat per a 122 passatgers.
Especificacions
[modifica]
| 717-200 càrrega bàsica |
717-200 càrrega elevada | |
|---|---|---|
| Tripulació de cabina | dos | |
| Capacitat típica de passatgers |
106 (dues classes) 117 (una classe) | |
| Longitud | 37,8 m | |
| Envergadura | 28,47 m | |
| Altura a la cua | 8,92 m | |
| Amplada externa de la cabina | 334,2 cm | |
| Amplada interna de la cabina | 314,5 cm | |
| Pes màxim a l'enlairament | 49.900 kg | 54.900 kg |
| Abast màxim | 1.430 milles nàutiques (2.645 km) | 2.060 mn (3.815 km) |
| Sostre de servei | 12.100 m (39.698 ft) | |
| Velocitat de creuer típica | Mach 0,77 (438 nusos, 811 km/h) a una altitud de 10.400 m | |
| Motors (2x) | Rolls Royce BR715-A1-30 | Rolls Royce BR715-C1-30 |
| Empenyiment dels motors | 82,3 kN | 93,4 kN |
Fonts: Boeing 717 Characteristics,[6] 717 Airport planning report[7]
| 707 | 717 | 727 | 737 (MAX) | 747 | 757 | 767 | 777 | 787 |
Referències
[modifica]
- ↑ Rogers, Ron «Flying the B-717-200». Air Line Pilot, 3-2000, p. 26. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2016 [Consulta: 26 setembre 2018]. Arxivat 1 de novembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «BMW Rolls-Royce Power Plant for the Boeing 717». Boeing. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ «717-200 Seating Interior Arrangements». Arxivat de l'original el 2001-11-22. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Airclaims Jet Programs 1995
- ↑ Flight International April 1, 1998 - Page 31 "Classic takes shape"
- ↑ 717-200 Technical Characteristics
- ↑ 717-200 Airplane Characteristics for Airport Planning, sect 2.0 Aircraft Description, consultat el 9 de març de 2007