Boeing 717

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'aeronauBoeing 717
QantasLink 717-200.jpg
Tipus DC-9 Tradueix
Fabricant Boeing Commercial Airplanes
Estat Estats Units d'Amèrica
Primer vol 2 setembre 1998
Ús aviació comercial
Gestor/operador AirTran Airways Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

El Boeing 717 és un avió de reacció de dos motors i d'un únic passadís, desenvolupat per al mercat de 100 seients. L'avió fou dissenyat i publicitzat per McDonnell Douglas com a MD-95, un derivat de tercera generació del DC-9.

La primera comanda arribà a l'octubre del 1995; tanmateix, McDonnell Douglas i Boeing es fusionaren el 1997, abans que comencés la producció. Els primers avions entraren en servei el 1999 com a Boeing 717. Es posà fi a la producció al maig del 2006 després que s'haguessin manufacturat 156 avions.

Disseny[modifica]

La cabina de vol del Boeing 717-200

El Boeing 717 compta amb una cabina de vol per a dos pilots amb 6 pantalles multi-funció i ordinadors Honeywell VIA 2000. El disseny dels controls i la cabina de vol és compartit amb altres avions de passatgers de McDonnell Douglas: MD-10 i MD-11. El 717 comparteix la mateixa habilitació de pilotatge que el DC-9, permetent als pilots la transició al 717 amb un curs d'11 dies.[1]

Cabina de passatgers d'un Boeing 717 mostrant la distribució 2+3

Els motors de reacció Rolls-Royce BR715 són controlats electrònicament gràcies a què compten amb un sistema FADEC — Full Authority Digital Engine Control, desenvolupat per BAE Systems. Això permet un major control i optimització de la propulsió tot aconseguint un menor consum comparat amb versions anteriors.[2]

Com els seus predecessors DC-9/MD-80/MD-90 el 717 té una distribució de seients de 2+3 a cada fila a la classe turista. Per contra altres avions de fuselatge estret com els Boeing 737 i Airbus A320 disposen d'una distribució de 3+3.[3]

Variants[modifica]

McDonnell Douglas va proposar inicialment tres variants de producció:[4][5]

  • MD-95-30: Versió bàsica amb capacitats per a 100 passatgers.
  • MD-95-30ER: Versió amb la mateixa capacitat però abast ampliat (amb dipòsits de combustible addicionals).
  • MD-95-50: Versió allargada amb capacitat per a 122 passatgers.

Especificacions[modifica]

Visició esquemàtica d'un Boeing 717-200.
717-200
càrrega bàsica
717-200
càrrega elevada
Tripulació de cabina dos
Capacitat típica
de passatgers
106 (dues classes)
117 (una classe)
Longitud 37,8 m
Envergadura alar 28,47 m
Altura a la cua 8,92 m
Amplada externa de la cabina 334,2 cm
Amplada interna de la cabina 314,5 cm
Pes màxim a l'enlairament 49.900 kg 54.900 kg
Abast màxim 1.430 milles nàutiques (2.645 km) 2.060 mn (3.815 km)
Sostre de servei 12.100 m (39.698 ft)
Velocitat de creuer típica Mach 0,77 (438 nusos, 811 km/h)
a una altitud de 10.400 m
Motors (2x) Rolls Royce BR715-A1-30 Rolls Royce BR715-C1-30
Empenyiment dels motors 82,3 kN 93,4 kN

Fonts: Boeing 717 Characteristics,[6] 717 Airport planning report[7]

Sèrie 7x7 de Boeing
  707 | 717 | 727 | 737 | 747 | 757 | 767 | 777 | 787


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boeing 717 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rogers, Ron «Flying the B-717-200». Air Line Pilot, març 2000, pàg. 26.
  2. «BMW Rolls-Royce Power Plant for the Boeing 717». Boeing. [Consulta: 20 desembre 2016].
  3. «717-200 Seating Interior Arrangements». [Consulta: 13 juliol 2015].
  4. Airclaims Jet Programs 1995
  5. Flight International April 1, 1998 - Page 31 "Classic takes shape"
  6. 717-200 Technical Characteristics
  7. 717-200 Airplane Characteristics for Airport Planning, sect 2.0 Aircraft Description, consultat el 9 de març de 2007