Bojarita
 Bojarita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₃(N₃C₂H₂)₃(OH)Cl₂·6H₂O |
| Localitat tipus | Pabellón de Pica, Chanabaya, Província d'Iquique, Regió de Tarapacá, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | minerals orgànics |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 24,8047(5) Å |
| Grup espacial | space group Fd-3c (en)   |
| Color | blau |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blava |
| Densitat | 2,057 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,635(2) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-037 |
| Any d'aprovació | 2020 |
| Símbol | Boj |
| Referències | [1] |
La bojarita és un mineral de la classe dels minerals orgànics.
Característiques[modifica]
La bojarita és un mineral de fórmula química Cu₃(N₃C₂H₂)₃(OH)Cl₂·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5574/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Xile, concretament als dipòsits de guano de la muntanya Pabellón de Pica, a Chanabaya, dins la província d'Iquique (Regió de Tarapacá), on es troba en forma d'agregats porosos de gra fi, de fins a 1 x 3 x 5 mm, sovint combinats en crostes terrosses. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.