Bonaventura Gran
 Imatge a l'església de Riudoms | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Miquel Baptista Gran Peris 24 de novembre de 1620 Riudoms |
| Mort | 11 de setembre de 1684 (als 63 anys) Roma |
| Sepultura | Església de Sant Jaume a Riudoms (fins 1972, a Roma, a San Bonaventura al Palatino) 41° 08′ 21″ N, 1° 03′ 04″ E / 41.139104°N,1.051104°E |
| Dades personals | |
| Altres noms | Bonaventura de Barcelona |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Es coneix per | Fundador de la Riformella (1662), conseller de papes |
| Activitat | |
| Ocupació | Frare |
| Orde religiós | Franciscà |
| Beat | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 21 de maig de 1906 , Roma nomenat per Pius X |
| Festivitat | 24 de novembre |
| Iconografia | Com a frare franciscà |
| Família | |
| Cònjuge | Caterina |
Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.[1]
Biografia
Va néixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 en una modesta casa del que es coneixia com a carrer de la Butxaca i que avui porta el seu nom. Després de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entrà al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i féu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvià el seu nom pel de Bonaventura. En els següents anys va ser destinat a Móra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Terrassa on dóna nom a un carrer.[2]
El 1658 va ser enviat a Roma on funda el Sant Retir que són quatre convents a la província de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palatí. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI. El 1662 va fundar a Roma la Riformella, un moviment de reforma al si de l'Orde dels Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, per tal que els frares i preveres franciscans que es dedicaven a l'apostolat popular poguessin recollir-se en cases de recolliment i retir espiritual, vivint així l'esperit fundacional de l'orde franciscà.[2]
L'any 1679, a petició dels jurats riudomencs envià des de Roma les relíquies de Sant Bonifaci, Sant Julià i Sant Vicenç. Des d'aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relíquies.[3]
Morí a Roma l'11 de setembre de 1684.
-
Casa natal del Beat amb una capella annexa amb la seva imatge -
Altar del Santíssim, on es guarden les despulles del Beat -
Imatge del Beat dins de l'urna
Veneració
El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Sant Pius X, després d'haver-se provat dues curacions miraculoses. L'una el 1790 en què una dona va quedar en un estat gravíssim després de caure del cavall i es va curar inexplicablement després d'haver-lo invocat. L'altra, el 1818 en què una altra dona, quedà inconscient durant tres dies després d'un part i es curà instantàniament després d'aplicar-se-li una relíquia del venerable.
A Riudoms es conserven les seves despulles des de 1972, any en què es van traslladar des de Roma. Actualment es troben a la capella del Santíssim de l'Església de Sant Jaume Apòstol. A Riudoms hi ha una gran devoció pel Beat Bonaventura i se celebra una festa en el seu honor cada 24 de novembre on es treuen les seves restes en processó pel poble.
Referències
- ↑ «Bonaventura de Barcelona | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Beato Bonaventura Gran da Barcellona» (en italià). www.enrosadira.it. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ Corts, Joan-Ramon; Toda, Josep M. Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura. Valls: Cossetània Edicions, novembre de 2000, p. 162. ISBN 84-89890-81-1.
