Vicenç de Lerins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Vicenç de Lerins
Nom original(fr) Vincent de Lérins Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVincentius Lirinensis
segle V Modifica el valor a Wikidata
Toul Modifica el valor a Wikidata
Mort434 ↔ 450 Modifica el valor a Wikidata
Lerins Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLerins 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPeregrinus Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósComunitat de St. Honorat de Lerins
abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 de maig
Família
GermansLlop de Troyes Modifica el valor a Wikidata

Sant Vicenç de LerinsVicentius Lirinensis— (nord de la Gàl·lia, segle v - illa de Lerins, c. 450), anomenat així pel Monestir de Lerins on era prevere, fou un eclesiàstic i monjo, autor eclesiàstic franc. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa (24 de maig). De la seva vida no se sap gaire; la principal font és De viris illustribus de Gennadi de Marsella. Era germà de sant Llop de Troyes i fill d'Eparqui, noble franc de Toul. Va ingressar com a monjo al monestir de Sant Honorat de l'illa de Lerins. Va morir entre el 435 i el 450.

Obra[modifica]

La seva fama deriva d'un tractat contra les heretgies, compost tres anys després del Concili d'Efes del 434 i que porta per títol Commonitorium pro Catholicae fidei antiquitate et universitate adversus profanas omnium Haereticorum novitates, que segons Gennadi de Marsella es va dir inicialment Peregrini adversus Haereticos (Contra els heretges, de Pelegrí), ja que l'autor va signar-lo amb el pseudònim Peregrinus.

Havia adoptat postures semipelagianistes i s'oposava a la doctrina d'Agustí d'Hipona, segons allò que tots els homes han cregut en algun moment ha d'ésser veritable. També mostra punts de contacte amb Joan Cassià o Faust de Riés, llavors abat de Lerins.

Les Obiectiones Vincentianae s'han perdut i només se'n coneixen els fragments refutats per Pròsper.[1]

Referències[modifica]

  1. Ogliari, Donato. Gratia Et Certamen (en anglès). Peeters Publishers, 2003, p. 431. ISBN 9042913517. 

Enllaços externs[modifica]