Vicenç de Lerins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Vicenç de Lerins
Monastère de Saint Honorat 01.jpg
Actual Abadia de Lerins
Nom original Vincent de Lérins
 Abat 


 Pare de l'Església 

Dades biogràfiques
Naixement Vincentius Lirinensis
segle IV?
Toul
Mort c. 450
Monestir de Lerins
Sepultura Lerins
Activitat professional
Ocupació Monjo i escriptor
Època Imperi Romà
Orde Comunitat de St. Honorat de Lerins
abat
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 24 de maig
Fets destacables escriptor eclesiàstics, autor del Commonitorium
Dades familiars
Germans Llop de Troyes
Modifica dades a Wikidata

Sant Vicenç de LerinsVicentius Lirinensis— (nord de la Gàl·lia, segle v - illa de Lerins, c. 450), anomenat així pel Monestir de Lerins on era prevere, fou un eclesiàstic i monjo, autor eclesiàstic franc. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa (24 de maig). De la seva vida no se sap gaire; la principal font és De viris illustribus de Gennadi de Marsella. Era germà de sant Llop de Troyes i fill d'Eparqui, noble franc de Toul. Va ingressar com a monjo al monestir de Sant Honorat de l'illa de Lerins. Va morir entre el 435 i el 450.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva fama deriva d'un tractat contra les heretgies, compost tres anys després del Concili d'Efes del 434 i que porta per títol Commonitorium pro Catholicae fidei antiquitate et universitate adversus profanas omnium Haereticorum novitates, que segons Gennadi de Marsella es va dir inicialment Peregrini adversus Haereticos (Contra els heretges, de Pelegrí), ja que l'autor va signar-lo amb el pseudònim Peregrinus.

Havia adoptat postures semipelagianistes i s'oposava a la doctrina d'Agustí d'Hipona, segons allò que tots els homes han cregut en algun moment ha d'ésser veritable. També mostra punts de contacte amb Joan Cassià o Faust de Riés, llavors abat de Lerins.

Les Obiectiones Vincentianae s'han perdut i només se'n coneixen els fragments refutats per Pròsper.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ogliari, Donato. Gratia Et Certamen (en anglès). Peeters Publishers, 2003, p. 431. ISBN 9042913517. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]