Bonaventura Pelaó i Gratacós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBonaventura Pelaó i Gratacós
Biografia
Naixement1895
Tortellà, La Garrotxa
Activitat
Ocupaciófutbolista, directiu i entrenador de futbol
EsportFutbol
Posició a l'equipInterior esquerre

Bonaventura Pelaó i Gratacós fou un futbolista català de la dècada de 1920, fill de Pere Pelaó i Puigvert i Maria Gratacós, i germà del també futbolista Esteve Pelaó.[cal citació]

Bonaventura va formar part del Club Esportiu Europa, des de la seva fundació, iniciant-se en els equips inferiors i arribant al primer equip de la temporada 1911-1912. Jugava d'interior esquerre i va defensar la samarreta escapulada fins a la temporada 1918-19, aconseguint l'ascens a la màxima categoria del futbòl català.

Per la manca de dades en els anys que va jugar, Bonaventura queda registrat en 12 partits oficials i 2 gols marcats, a més d'incomptables partits amistosos. S'estima que va disputar molts més partits oficials dels que hi ha registrats.

La temporada 1914-15 figurava a la llista d'àrbitres que la FCF va fer pública per arbitrar partits oficials.[1]

Un cop va penjar les botes, va formar part de diverses juntes directives del president Matas durant els anys 20 i després de l'acomiadament de l'entrenador anglès Ralph Kirby al novembre de 1924, va agafar la direcció del primer equip fins a la temporada seguent.[2]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Publicació dels arbitres oficials per a la temporada 1914-1915» (en castellà). La Vanguardia, 25 desembre del 1914.
  2. «Tots els entrenadors». CE Europa. [Consulta: 9 abril 2019].