Bonifaci d'Àfrica
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV Tràcia |
| Mort | 432 (Gregorià) |
| Causa de mort | Mort en guerra |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit romà |
| Rang militar | Mestre dels soldats |
| Conflicte | Siege of Hippo Regius (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut Pelagia |
| Fills | eldest daughter of Bonifatius (en) (  valor desconegut)younger daughter of Bonifatius (en) ( Pelagia) |
Bonifaci (en llatí Bonifacius) va ser un general romà probablement d'origen traci.
Es va distingir a la primera part de la seva carrera pública per la seva administració competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els bàrbars, especialment a Massília contra el rei got Ataülf l'any 413.
Va buscar l'amistat d'Agustí d'Hipona per reforçar la legislació imperial i contra la secta dels donatistes. Després de la mort de la seva dona es va voler suïcidar i es va mostrar contrari a les activitats militars, i Agustí va calmar amb prudència les seves pretensions, recomanant-li que es dediqués només a una guerra defensiva contra els bàrbars, guerra que va continuar contra els bàrbars visigots els anys 417 i 418. Es va casar després amb una rica dama arriana anomenada Pelàgia, i encara que va mantenir les seves conviccions catòliques, sembla que la seva dona va tenir una certa influència sobre ell. La seva dona es va haver de convertir però els fills van poder ser batejats com arrians. Agustí diu que després va conviure amb diverses concubines.
L'any 422 les seves forces van participar en l'expedició a Hispània contra els vàndals, dirigida per Castí (Castinus), que era el seu rival polític. Bonifaci comptava amb el suport de Gal·la Placídia, però l'actuació insolent de Castí el va fer renunciar al comandament de l'exèrcit.
L'emperador Honori va morir l'any 423 i Bonifaci va ser nomenat tribú i comes d'Àfrica sota el govern de Valentinià III (424-455). Bonifaci es va negar a reconèixer a Joan el Secretari, i va reconèixer com Emperadriu a Gala Plàcida. El general Flavi Aeci, per a eliminar-lo, va convèncer a Gala per destituir-lo l'any 427, i alhora va convèncer a Bonifaci per oposar-se a la seva destitució. Bonifaci va caure a la trampa, i quan li va ser comunicat el seu cessament es va rebel·lar i contra ell van enviar un exèrcit, el mateix any 427.
Per ajudar-lo en la seva empresa, Bonifaci va buscar l'aliança dels vàndals, establerts com a confederats a la Bètica, als quals va demanar que enviessin tropes a Àfrica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o Mauritània, va obtenir l'ajut dels amazics i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar al govern de Bonifaci. Mentrestant Gala Plàcida es va assabentar del doble joc d'Aeci, i es va reconciliar amb Bonifaci que llavors es va penedir de la crida als vàndals, sota els consells d'Agustí, i va tractar de rebutjar-los però va ser arraconat a Hippo Regius el 430 i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci, després de veure la mort d'Agustí, va intentar una batalla decisiva en la què els vàndals el van derrotar (431).
Bonifaci va poder fugir a Itàlia amb gran part dels habitants de la ciutat, fins a Roma, on va recobrar el favor de Placídia que el va acollir benèvolament i li va donar el rang de Patrici i Magister Militum, càrrec que també ostentava Aeci. Aquest darrer va marxar amb les seves forces a Roma des de la Gàl·lia, i es va enfrontar obertament al seu rival, al qual no va poder derrotar, però Bonifaci va resultar ferit i va morir poc després, l'any 432. Segons alguns, en realitat va morir de malaltia el mateix 432. Es diu que va aconsellar a la seva dona de casar-se amb Aeci.
La font principal per aquest personatge es Procopi, De Bello Vandalum, i també Olimpiòdor de Tebes, Ιστορικοὶ λόγοι, i Agustí d'Hipona.[1]