Boris Blacher

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBoris Blacher
Boris Blacher.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 6 de gener de 1903
Yingkou
Mort 30 de gener de 1975 (72 anys)
Berlín
Sepultura Waldfriedhof Zehlendorf
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg, llibretista, catedràtic d'universitat i escriptor
Ocupador Berlin University of the Arts
Gènere Òpera
Premis i reconeixements

IMDB: nm0085122
Modifica dades a Wikidata

Boris Blacher (Newchwang, Xina, 19 de gener, 1903 - Berlín Alemanya, 30 de gener, 1975) fou un compositor alemany de pares russos.

Després de viure una llarga temporada a Rússia, estudià a Berlín amb Friedrich Koch (1922-1926). El 1928 feu els seus estudis dodecafònics. Fou professor de composició a Dresden (1938-1939), director musical de Radio Berlín, professor de composició en aquesta ciutat (1948) i director de la Hochschule für Musik.

Blacher fou un dels compositors que varen viure en el període de repressió de l'Alemanya nazi, en la què s'imposà un tipus de composició primitiva i populatxera. Això no obstant, tal vegada per venir d'altres països, o per convicció personal, no es rebaixà a compondre pornografies musicals, ni aspirà a ésser un músic oficial del Tercer Reich com Werner Egk.

Les obres que es coneixen d'ell, són posteriors a la Segona Guerra Mundial. Potser, equivocada o no la seva estètica, el fet d'haver estat en contacte amb altres cultures sigui la causa que la seva obra no manifesti –almenys de manera notable- la típica desorientació de l'Alemanya de postguerra, en la que es donaven barreges monstruoses d'un romanticisme en què les figures ja decadents eren preses com a model, primitivisme encara de gust nazi i intents absurds de cercar la puresa ària en les elucubracions dodecafòniques.

Al marge de tan nefastes influències, Blacher es deixà influir per Stravinski i Arnold Schönberg, tècnica per la qual comença a interessar-se ja el 1928, malgrat que després se'n desinteressà. Tampoc hi podia mancar, en el seu gust per l'exòtic, la presència del jazz, com en donen fe els seus Dos Poemes, per a quartet de jazz, la Partita i el Concert.

En el ritme creà la fórmula que anomenà metro variable i progressiu, que començà a practicar en el seu Klavierr-Ornamente (1950), i reapareix al llarg de tota la seva obra. Es tracta d'un sistema de simplificació rítmica basat en transformacions progressives dels compassos subjectes a un ordre i periodicitat. És autor, a més, d'unes Variacions per a orquestra (1974), Studie in pianissimo (1954), concerts per a violí, piano, per a orquestra de jazz, i entre altres obres per a orquestra i música de cambra, les òperes ballet Hamlet, Lysistrata, El gran inquisidor i l'òpera ballet Preussiches Märchen.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boris Blacher Modifica l'enllaç a Wikidata